.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 26 de juny del 2008

Les “Gambas à Guilho” del Ruca de Lisboa

De la ciutat de Lisboa en aquest blog ja n'hem parlat diverses vegades i se n'han fet algunes recomanacions. Avui n'hi afegiré una que m'he resistit a fer-la fins ara per por que una invasió turística exagerada ens ho espatllés. Aneu-hi si voleu, però sigueu discrets i no ho esbombeu gaire, no sigui que el Ruca es converteixi en un destí turístic i perdi la seva gràcia.

Es tracta del Restaurant Ruca, Rua da Conceição 47, Lisboa. És molt cèntric, baixant per la Rua Augusta des de Rossio, és el carrer que la creua per on passa el tramvia. Cuina casolana de tota la vida. Vaig descobrir aquest restaurant fa sis anys, per casualitat, i des de llavors hi torno sempre que vaig a Lisboa. El plat estrella de la casa són les Gambas à Guilho (gambas a l'allet) però tenen també diversos tipus de carn i peix, amb una menció especial pel bacallà, plat típic del país. Es tracta del típic restaurant de barri, sense pretensions i sense cap mena de luxes. Sense ser un lloc gaire barat, que no ho és, els preus són força assequibles. Si els amos s’assabenten que ets barceloní es mostren satisfets, doncs sé del cert que tenen clients barcelonins que viuen temporalment a Lisboa i que hi van amb freqüència. El servei és eficient i educat. De fet, i encara que em sap greu constatar-ho, no em fa res reconèixer que la gent de Lisboa és, en general, força més educada que la de Barcelona. Encara que també hi van turistes és un típic restaurant per als lisboetes, sobretot al migdia ja que la zona és plena de despatxos. Si hi aneu no deixeu de provar les Gambas à Guilho. No us en penedireu!

* * *

Da cidade de Lisboa neste blog já falamos algumas vezes e já se fizeram algumas recomendações. Hoje vou acrescentar mais uma que me resisti a fazê-la até agora por medo a que uma invasão turística exagerada estragara tudo. Vão lá se quiserem, mas sejam discretos e não o divulguem a mais, não seja que o Ruça vire destino turístico e perca a sua piada.

Trata-se do Restaurante Ruca, Rua da Conceição 47, Lisboa. É muito central, quem desce pela Rua Augusta desde o Rossio, é a rua que a cruza pela qual passa o eléctrico. Cozinha caseira de sempre. Descobri este restaurante há já seis anos, por acaso, e desde então volto lá sempre que vou para Lisboa. O prato estrela da casa são as Gambas à Guilho mas também têm diferentes tipos de carne e peixe, com uma menção especial ao bacalhau, prato típico do país. É o típico restaurante de bairro, sem pretensões e sem nenhum género de luxos. Sem ser um sítio muito barato, que não o é, os preços são muito acessíveis. Se os donos repararem que és de Barcelona mostram-se satisfeitos, pois sei de certeza que têm clientes de Barcelona que moram temporariamente em Lisboa que vão lá com frequência. O serviço é eficiente e educado. De facto, e ainda que me dói um bocadinho constatá-lo, não me importo de reconhecer que as pessoas de Lisboa são, em geral, bastante mais educadas que as de Barcelona. Se bem que também vão lá turistas é um típico restaurante para os lisboetas, sobretudo à hora do almoço porque está numa zona de escritórios. Se forem lá, não deixem de experimentar as Gambas à Guilho. Não se arrependerão!

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Gracies per la recomanació. A mi em va sorpendre de Lisboa aquesta falta de luxe, de diseny, de cursileria estètica en els bars i restaurants. Totplegat és més auster i van per feina. També és cert que vaig estar només tres dies i no ho vaig veure tot. Suposo que també deuen haver restaurants amb una decoració cuidada..saludus

jordir ha dit...

també pots parlar del arròs amb bacalhao o del bacalhao a secas, m'agrada aquesta versió de comentarista gastronòmic

Unknown ha dit...

A primers de juliol hi haig d'anar. Merci per la recomanació

Miquel Saumell ha dit...

noctas: precisament el que dius és part de la gràcia de Lisboa.

jordi rey: de tant en tant s’ha de treure pressió política al blog.

àngel duarte montserrat: de res. Te’n faig una altra via email.

i responent un parell de preguntes rebudes pel canal privat sobre els colorets introduïts en l'article d'avui: el verd és el color de l'esperança i el vermell el de la sang de les batalles. Una barcelonina que viu a Portugal interpreta que l'esperança portuguesa és més petita (si us mireu la bandera de Portugal, més o menys la meitat) que la sang que s'ha vessat als camps de batalla. Se non è vero, è ben trovato.

Noctas ha dit...

A mi em va encantar aquesta falta de disseny.Vaig tornar de Liboa enamorat.

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

Aquest crec que cau segur! Gràcies!