.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 18 de juny de 2008

Extremadura. Els millors paisatges

De tot el que hem vist voltant per Extremadura, un dels millors paisatges naturals és el que es pot contemplar des de dalt de tot del Castillo de Monfragüe. Increïble! Val molt la pena anar-hi tot i que estem parlant d’un lloc que no s’hi passa. S’hi ha d’anar expressament.

La carretera per arribar-hi és molt estreta i quan arribes a dalt hi ha l’espai justet per donar la volta amb el cotxe. Això té l’avantatge que el turisme de masses que viatja en autocar (suposant que a Extremadura aquest fenomen existeixi) no te’l trobes ja que ells es queden bastant més avall, en una mena de miradors tocant a la carretera.

Quan s’acaba la pista que et deixa prop del castell, s’ha d'aparcar el cotxe i pujar a peu un munt d’esglaons, alts i força irregulars. Un cop a la base s’ha de buscar una estreta escala mig amagada que surt de dins del castell i que et permet arribar fins dalt de tot de la torrassa (torreón) per contemplar 360º d’un paisatge boscós fantàstic. És el lloc on conflueixen els rius Tajo i Tiétar, el Parque Nacional de Monfragüe. Els afeccionats a observar ocells diuen que aquest lloc és dels més interessants que es poden trobar a Europa.

Segurament algun expert dirà que a Extremadura hi ha paisatges millors que Monfragüe. No seré pas jo qui ho negui, entre altres motius perquè tot és també una qüestió de gustos. Un d’aquests llocs alternatius per veure paisatge podria ser, per exemple, el que es pot contemplar des del Puerto de Tornavacas (1.275 m. d’altitud), a dalt de tot del Valle del Jerte, just en el punt fronterer entre Cáceres i Ávila. El dia que hi vam ser nosaltres, però, hi havia una mica de boirina que no permetia contemplar massa bé aquella vall coneguda arreu pels seus cirerers. I hi feia força vent. I un fred que pelava, que mai no t’esperaries trobar a Extremadura a mitjans de juny!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No m'havia enterat que Extremadura s'ha convertit en destí turístic...

Miquel Saumell ha dit...

Doncs Mira, David, gràcies a mi ara ja ho saps.