.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 19 de juny de 2008

Una interessant iniciativa de CDC

Convergència Democràtica de Catalunya té previst celebrar el seu 15è Congrés durant el segon cap de setmana de juliol. Segons explicava fa uns dies Saül Gordillo en el seu blog, Convergència serà el primer partit català que celebrarà un congrés amb el testimoni directe de blocaires independents que se'n faran ressò. Els socialistes catalans ja van assajar aquesta fórmula durant la darrera campanya electoral. La idea prové dels Estats Units, on els blocaires reben per part dels partits una consideració semblant a la dels periodistes. Un lloc reservat, comoditats per navegar i accés a determinats protagonistes. Això ho posarà en pràctica, per primer cop a Catalunya, el partit gran de la federació nacionalista.

No sóc militant ni votant de CDC però veient l’oportunitat que se’m presentava no vaig dubtar a demanar de participar com a blogaire en aquest congrés. Per fer-ho vaig haver d’emplenar un senzill qüestionari on se’m demanaven nom i cognoms, l’adreça del meu blog, un correu electrònic de contacte, indicar la meva relació amb CDC (“No sóc militant de CDC”), i uns comentaris (“Informaré sobre el Congrés en el meu blog”). Això és tot. Vull aclarir, però, que a dia d’avui encara no he rebut la confirmació de Convergència sobre l’acceptació de la meva presencia al congrés, pel que intueixo que es deuen estar mirant el meu blog abans de donar-me l’ok definitiu.

Les raons que tinc per participar en aquesta iniciativa són bàsicament el meu interès per conèixer coses noves i especialment aquelles relacionades amb el món dels blogs, i també per veure de prop el que és un congrés d’un partit polític. Estic quasi segur que tot plegat m’aportarà quelcom de positiu, almenys així ho espero.

El fet de participar-hi sense tenir cap vinculació amb el partit em dóna la possibilitat d’escriure les meves impressions sobre el desenvolupament del congrés de manera totalment lliure i sense entrebancs. Intentaré, com sempre, fer-ho honestament però alhora no tinc cap inconvenient en reconèixer que les meves impressions seran, òbviament, subjectives, com no podria ser d’altra manera.

Evidentment dono per suposat que els blogaires no tindrem cap mena de censura prèvia ni indicacions per part de CDC sobre el què cal escriure i el que és millor obviar. Si no n’estigués convençut no se m’hagués passat pel cap demanar de participar-hi.

Saül Gordillo diu que els Estats Units els blocaires reben per part dels partits una consideració semblant a la dels periodistes. Francament, jo no aspiro a tant, o a tan poc. Si la consideració consistís, per exemple, en tenir-nos endreçats en una sala més o menys equipada però allunyada del lloc on es fes el congrés preferiria no rebre aquestes consideracions. Si la consideració consistís en que ens fessin pagar 14 euros per connectar-nos a la xarxa wi-fi ho consideraria directament un error de l’organització. No m’estic inventant res. Segons va explicar fa un parell de dies Iu Forn, periodista del diari Avui, aquests dos estranys fenòmens els van patir els periodistes dels mitjans de comunicació tradicionals que van anar recentment al Fòrum a cobrir el congrés d’Esquerra.

És evident que passi el que passi tot quedarà anotat en els diferents blogs que participin en el congrés. Crec que de moment toca felicitar a la cúpula dirigent de Convergència per aquesta interessant i valenta iniciativa. Continuarà.

9 comentaris:

Noctas ha dit...

Doncs que continui Miquel. Jo almenys seguiré les teves cròniques amb interès..saludus

Anònim ha dit...

Una iniciativa molt interessant, no ho coneixia! Una mica la gràcia del "periodisme popular" és que es recullen impressions molt més descentralitzades, o sigui que hauríem de poder treure conclusions més lliures... veurem.

Per cert en català correcte és blogaire o blocaire? aquests neologismes no els tinc gaire clars...

Miquel Saumell ha dit...

El debat és si això és un blog (és la meva opció) o es tracta d'un bloc. Totes dues opcions tenen els seus partidaris. De totes maneres Convergència encara no m’ha donat l’OK per assistir al seu congrés.

Anònim ha dit...

Rosalita, el Termcat (Centre de Terminologia Catalana) va normalitzar fa dos o tres anys el terme en qüestió com a "bloc", no pas "blog". Llavors es va encetar una llarga polèmica arran d'aquesta decisió que el Termcat desfensava amb dos arguments.

D'una banda, bloc és una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog, que alhora coincideix amb una paraula usual en català: bloc (de bloc de notes), de manera que si fem bloc per referir-nos als blogs usem un terme genuí que a més funciona com una imatge metafòrica, ja que, diuen, un bloc (o blog) és com un bloc de notes.

El segon argument també és interessant: en català ja funcionava bastant el terme bloc abans de normalitzar-lo el Termcat. En aquest sentit, el centre normalitzador va "fer oficial" un terme que ja corria per la xarxa. Encara avui el diari electrònic Vilaweb parla de blocs, no pas de blogs.

Tanmateix, lingüistes reconeguts com Joan Bibiloni o Joan Solà defensen el blog així, amb "g". Es poden llegir diferents articles al web de la "campanya per l'expansió dels blogs": BLOG, no pas BLOC.

Fins i tot, alguna "blogger", cansada i avorrida de la discussió va optar per posar una Q al seu bloQ.

Bon dia!

Miquel Saumell ha dit...

mi, moltes gràcies. Ara tots som més savis però jo personalment seguiré utilitzant el terme blog, precisament per diferenciar-me d’un bloc de notes de paper. Avui en dia amb la sofisticació tecnològica dels blogs d’internet es tracta de dues coses tan diferents que de fet no tenen res a veure. És com si es volgués comparar un carro arrossegat per cavalls amb un avió que et porta d’Europa a la costa oest dels Estats Units en poques hores i sense escales. Bé, sí, totes dues coses et porten d’un lloc a l’altre, en això coincidiríem, però ningú negarà que és millor definir aquests dos mitjans de transport amb paraules diferents.

Anònim ha dit...

Gràcies per il.luminar-me una mica! Crec que pel que diu mi, és una discussió estèril, perquè hi ha arguments de pes per les dues bandes...
Personalment em quedo amb l'opció BloC perquè és la que m'encaixa més si catalanitzem el mot. És un terme prou extès com per fer pròpia la paraula, i no quedar-nos amb l'anglicisme inicial. Per què fer servir l'esnobisme de l'FYI si tenim el "Per a la teva Informació?"... no?

Salutacions!

Anònim ha dit...

rosalita, no sé si has llegit els article d'en Solà i d'en Bibiloni, perquè els dos catedràtics donen "arguments de pes" per a la "catalanització del mot" amb "g" final.

Ben mirat, que cadascú faci servir el que més li plagui, que bé h haurà qui escriurà blok, no?

Doncs apa! Salutacions cordials!

Esther del Campo ha dit...

El que no hagin pensat abans els nord-americans... i sembla una iniciativa prou interessant! Això també dóna a entendre que es comença a pensar en els blo*s com un complement dels mitjans de comunicació, un pas més enllà. Si et donen el vist-i-plau, ja llegirem com t'ha anat l'experiència blo*aire!

p.s. bloc o blog? jo sempre acostumo a escriure bloc, però sense cap raó determinada per fer-ho.

Miquel Saumell ha dit...

rosalita i mi: visca la discrepància però sigui una cosa o l'altra, el tema és que no deixem d'escriure-hi.

esther: ja pots suposar que amb permís de CDC o sense, llegireu puntualment la meva crònica del congrés. Aquesta és la característica dels blogs, que no s'ha de demanar permís a ningú.