.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 1 d’octubre del 2008

El Miquel ja dóna la cara

Aquesta és la foto guanyadora del 6è. Concurs fotogràfic European Balloon Festival, convocat per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada.

Data de la foto: matí del 5 de juliol de 2008
Lloc: afores d’Igualada
Fotògraf: Joan Vidal

Pilot (el que llença el testimoni verd a la diana taronja que hi ha al terra, a l’esquerra): Carles Lladó, d’Ultramàgic, que en aquesta prova es va quedar a només uns pocs centímetres de la diana.

Passatger (el que s’ho mira, a la dreta): L’autor d’El radar de Sarrià, de qui ara ja no es podrà dir que només ensenya les sabates.

Trobareu més detalls de l’European Balloon Festival aquí i aquí.

4 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Els secrets més grans poden ser descoberts...i aquest era un dels grans...quedes bé a la foto ;-) i el viatge en globus?...quina enveja!

Anònim ha dit...

No has pogut evitar deixar-te veure... Té una pinta fantàstica això del globus, millor que Vueling segur.
:))

Anònim ha dit...

Ei, quina foto més xula! Per fi et deixes veure més enllà dels mocasins. I la veritat, fas millor cara que peus :)

Miquel Saumell ha dit...

Després de més d’un any de passar desapercebut el problema que se’m presenta ara és que a partir d'ara se m'ha acabat l'anonimat. Allò d'anar pel carrer, creuar-me amb la gent i que ningú em digués res ara ja és història. Ahir al vespre, anant pel Passeig de Gràcia, vaig ser reconegut per primer cop, i fins i tot em van demanar un autògraf. O potser és que ja confonc els somnis amb la realitat, i això forma part dels primers. Ves a saber! Però ara ja està fet, ja no té remei.