Antecedents més antics. Des de fa bastants anys procuro evitar volar amb Iberia i altres companyies del seu grup. Sovint em retreuen que la meva postura és una mena de boicot. Doncs sí, és un boicot en tota regla. Deixant de banda el boicot que Iberia, amb l’ajut inestimable de l’estat espanyol, sempre ha fet a Catalunya, mitjançant pràctiques comercials força atípiques com ara prohibir via convenis diplomàtics que altres companyies utilitzin Barcelona com a destinació, quan Iberia era un monopoli jo no em sentia ben tractat i ara que es pot triar ho faig. A vegades, però, no es pot triar, vull dir que si no tinc més remei hi volo sense cap remordiment. Però quan algú em diu que segons on s’ha anar (fora d’Europa) un ha d’acabar passant forçosament per Madrid per agafar l’avió intercontinental sempre contesto que per agafar un avió jo no passo mai per Madrid i vaig allà on em convé passant per Munich, Frankfurt, Zurich, Amsterdam, Londres... i fins ara me n’he sortit.
Antecedents més recents. La companyia Vueling va començar a volar al Juliol de 2004. Quan en una data indeterminada de la primavera d’aquell any vaig veure per primera vegada un anunci de Vueling vaig comprar uns bitllets per viatjar en un dels seus primers vols, concretament a Paris. Vaig ser un dels primers clients de Vueling i des de llavors els hi he comprat dotzenes de bitllets. Recordo que al principi Vueling només disposava de dos avions, nous de trinca, amb base a l’aeroport de Barcelona. El que vaig utilitzar en la meva estrena tenia menys de cent hores de vol. En aquests anys crec que he estat un bon client de Vueling tot i que també he aprofitat, però sense abusar-ne, alguns vols a zero euros taxes incloses. Deixant de banda el reduït espai entre les fileres de seients i el poc lloc disponible que queda per encabir-hi les cames, estic encantat amb el servei d’aquesta companyia. Hi he volat dotzenes de vegades i sempre en parlo bé. És allò del boca a boca, la millor propaganda d’una empresa. O si l’empresa ho fa malament, la pitjor.
La trampeta. Darrerament Vueling et cobra apart la reserva de seient, i els imports d’aquest sobrepreu oscil•len en funció de si vols anar a davant de tot, o a les fileres 12 i 13 (també més amples), o al passadís, etc. Res a dir, ells t’ho anuncien abans i tu ho agafes o no. La setmana passada havia d’anar a Paris i per primer cop vaig voler fer la prova de viatjar sense haver escollit prèviament un seient. Com sempre faig, el dia abans del vol vaig intentar imprimir les targetes d’embarcament per l’anada i la tornada. El sistema em deia que si no havia escollit seient ells me n’assignarien un aleatòriament. Així va ser, em van assignar uns seients a la part del darrera de l’avió. La sorpresa va venir quan al clicar l’opció de que fos Vueling qui triés el meu seient (sense un seient determinat no es pot imprimir la tarja, això ja ho havia provat abans sense èxit) em va sortir un càrrec addicional inesperat de sis euros per escollir seients, tres euros per l’anada i tres més per la tornada. La trampeta consisteix en que enlloc es diu que si el client no escull seient i vol imprimir-se prèviament la tarja d’embarcament ells t’ho acaben cobrant igual que si ho haguessis fet. Vueling abans no queia en aquestes pràctiques comercials atípiques. Es veu que la perspectiva de passar aviat a formar part de l’escuderia d’Iberia s’ha de notar d’alguna manera. Els nous directius deuen haver considerat que aquesta era la més indicada: mirar d’arreplegar uns pocs euros extres per aquí, fent trampeta, i que el client es vagi acostumant a les noves pràctiques.
Reclamació. Vaig intentar fer-la al mateix aeroport però no em van deixar, amb l’argument que Vueling només admet reclamacions via internet. Els vaig dir que d’acord, que ho faria per internet però a la meva manera, que és aquesta: fer-ho públic mitjançant el blog i fer arribar després aquest post a la companyia via correu electrònic.
La ironia. Per un problema informàtic de Vueling que ells mateixos em van admetre finalment no vaig poder imprimir amb la necessària claredat les targetes d’embarcament, i vaig haver de matinar més i passar igualment pel mostrador de l’aeroport. És allò de cornut i pagar el beure. Pagar per escollir uns seients que no has escollit, i tot plegat per poder imprimir unes targetes d’embarcament que finalment tampoc has pogut imprimir.
El sentit comú. El personal de cabina de Vueling acostuma a ser molt jove i força simpàtic. Sempre demostra tenir ganes de quedar bé amb el client. Un cop ha pujat tothom a l’avió sempre et permeten canviar de seient, sense restriccions. Jo solc aprofitar aquesta cortesia i evidentment aquesta vegada també em vaig canviar de lloc.
Antecedents més recents. La companyia Vueling va començar a volar al Juliol de 2004. Quan en una data indeterminada de la primavera d’aquell any vaig veure per primera vegada un anunci de Vueling vaig comprar uns bitllets per viatjar en un dels seus primers vols, concretament a Paris. Vaig ser un dels primers clients de Vueling i des de llavors els hi he comprat dotzenes de bitllets. Recordo que al principi Vueling només disposava de dos avions, nous de trinca, amb base a l’aeroport de Barcelona. El que vaig utilitzar en la meva estrena tenia menys de cent hores de vol. En aquests anys crec que he estat un bon client de Vueling tot i que també he aprofitat, però sense abusar-ne, alguns vols a zero euros taxes incloses. Deixant de banda el reduït espai entre les fileres de seients i el poc lloc disponible que queda per encabir-hi les cames, estic encantat amb el servei d’aquesta companyia. Hi he volat dotzenes de vegades i sempre en parlo bé. És allò del boca a boca, la millor propaganda d’una empresa. O si l’empresa ho fa malament, la pitjor.
La trampeta. Darrerament Vueling et cobra apart la reserva de seient, i els imports d’aquest sobrepreu oscil•len en funció de si vols anar a davant de tot, o a les fileres 12 i 13 (també més amples), o al passadís, etc. Res a dir, ells t’ho anuncien abans i tu ho agafes o no. La setmana passada havia d’anar a Paris i per primer cop vaig voler fer la prova de viatjar sense haver escollit prèviament un seient. Com sempre faig, el dia abans del vol vaig intentar imprimir les targetes d’embarcament per l’anada i la tornada. El sistema em deia que si no havia escollit seient ells me n’assignarien un aleatòriament. Així va ser, em van assignar uns seients a la part del darrera de l’avió. La sorpresa va venir quan al clicar l’opció de que fos Vueling qui triés el meu seient (sense un seient determinat no es pot imprimir la tarja, això ja ho havia provat abans sense èxit) em va sortir un càrrec addicional inesperat de sis euros per escollir seients, tres euros per l’anada i tres més per la tornada. La trampeta consisteix en que enlloc es diu que si el client no escull seient i vol imprimir-se prèviament la tarja d’embarcament ells t’ho acaben cobrant igual que si ho haguessis fet. Vueling abans no queia en aquestes pràctiques comercials atípiques. Es veu que la perspectiva de passar aviat a formar part de l’escuderia d’Iberia s’ha de notar d’alguna manera. Els nous directius deuen haver considerat que aquesta era la més indicada: mirar d’arreplegar uns pocs euros extres per aquí, fent trampeta, i que el client es vagi acostumant a les noves pràctiques.
Reclamació. Vaig intentar fer-la al mateix aeroport però no em van deixar, amb l’argument que Vueling només admet reclamacions via internet. Els vaig dir que d’acord, que ho faria per internet però a la meva manera, que és aquesta: fer-ho públic mitjançant el blog i fer arribar després aquest post a la companyia via correu electrònic.
La ironia. Per un problema informàtic de Vueling que ells mateixos em van admetre finalment no vaig poder imprimir amb la necessària claredat les targetes d’embarcament, i vaig haver de matinar més i passar igualment pel mostrador de l’aeroport. És allò de cornut i pagar el beure. Pagar per escollir uns seients que no has escollit, i tot plegat per poder imprimir unes targetes d’embarcament que finalment tampoc has pogut imprimir.
El sentit comú. El personal de cabina de Vueling acostuma a ser molt jove i força simpàtic. Sempre demostra tenir ganes de quedar bé amb el client. Un cop ha pujat tothom a l’avió sempre et permeten canviar de seient, sense restriccions. Jo solc aprofitar aquesta cortesia i evidentment aquesta vegada també em vaig canviar de lloc.
5 comentaris:
ja ja Saumell, molt bò això que dius que ja estan fent mèrits per pertànyer a Iberia, mira, et diré que totes les companyies tenen els mateixos vicis que descrius, Iberia també admet reclamacions només per Internet i sovint et sents ningunejat...
Però els pilots d'Iberia són els millors del món, no exagero, estan qualificats com els més professionals i millor preparats, i per a mi aquest és el primer criteri a l'hora d'escollir una aerolínia.
Sempre que puc vaig amb Iberia i això m'ha anat de meravella i m'ha donat pau durant els vols.
Eka,
Convindràs amb mi que per sort no tothom té les mateixes preferències doncs si fos així no hi cabríem.
Crec que amb els pilots d'Iberia tens una petita confusió: no són els millors, almenys no hi ha cap estudi seriós que ho digui, però potser si que són els més ben pagats, almenys els antics, els que es van formar a l'exercit. Els nous ja és una altra cosa, res a veure.
El meu criteri a l'hora d'escollir una aerolinea difereix segons el lloc:
Al primer mon el criteri és el preu del bitllet, em refio dels controls que hi ha establerts.
Fora d'aquest món privilegiat, em deixo assessorar pels que en saben més que jo.
De totes maneres, què vols que et digui, jo vaig més bé amb Lufthansa que amb Iberia.
I una cosa m’hauràs de reconèixer: “la veteranía es un grado” i quan tu vas néixer jo ja agafava avions.
Home, doncs jo vaig agafar el primer Jumbo que s'estrenava a Espanya quan tenia 1 any i mig, si es tracta de competicions, era un vol BCN-MAD, que anava cap a NY, encara que els meus pares i jo ens vam quedar a Madrid... què fort, eh... vull dir que no sé si els teus mocasins enganyes, semblaves de la meva quinta...
No sé si són els millors, però durant força anys van ser els millor pagats del món, amb retribucions que doblaven i triplicaven el que cobraven els seus homònims a BA, Air France o Lufthansa :D
Eureka,
Si el que dius al teu blog és veritat, en edat física jo encara et guanyo de vint. Altra cosa és com ens podem sentir mentalment, un aspecte més difícil de fixar.
David,
I no hem d'oblidar que aquells sous d’aprx. 25 milions anuals els pagàvem entre tots doncs llavors Iberia era una empresa pública. A vegades penso que segons com es miri encara ho és, o actuen com si encara ho fos.
Publica un comentari a l'entrada