.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 13 de setembre de 2008

El “xiulòdrom”

Aquesta paraula no és meva i possiblement ni tan sols existeixi però l’he sentit recentment a TV3 la d’ells. No sé si ells en són els inventors però si ho són tinc molt clar que se’ls ha de felicitar sense cap mena de recança i amb tot mereixement.

L’onze de setembre de cada any el mot xiulòdrom defineix, al meu entendre amb molta exactitud, la cruïlla del carrer Alí Bei amb la Ronda de Sant Pere de Barcelona. És el lloc on es troba l’estàtua a Rafael Casanova i l’11 de setembre hi ha el costum de fer-hi ofrenes florals per part d’entitats de tota mena.

Els crits de “botiflers”, “espanyols” i altres de més gruixuts que no hi ha cap necessitat de reproduir en pàgines serioses com aquesta van sempre acompanyats de xiulets per a tothom. No se’n salva ningú. Quan no només els partits polítics i els sindicats sinó fins i tot els representants del Barça i els de la mateixa TV3 reben estoicament la seva quota de xiulets vol dir que hi ha alguna cosa que potser se m’escapa però que s’hauria d’estudiar amb seriositat i rigor.

Aquest masoquisme generalitzat que any rere any ens mostren els xiulats no l’acabo d’entendre. És obligat anar a aquella cruïlla? Qui ho diu? Quina imatge donem de portes enfora, i de portes endins, amb tota aquella gent xiulant i insultant a tort i a dret? No sé si Catalunya ja és un país seriós com ens diuen alguns però sé del cert que la imatge que donem és de país tercermundista.

9 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
segur que ja has vist aquest article de La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080913/53539281002.html
Sembla que ens estudiem molt i molt però no acabem de saber què podem fer amb tant de diagnòstic..com era allò: Fets i no paraules?.....
salut amic

Miquel Saumell ha dit...

De moment, Trina, només hi veig paraules, però cada dia que passa en falta un de menys per arribar a l'hora de la veritat.
De moment els fets són que ara mateix a Sarrià gaudim d’un matí de sol combinat amb una agradable fresqueta.

Vida quotidiana ha dit...

Una de les poques coses encertades que va fer el President Maragall durant la seva tenure fou promoure un acte institucional l'11 de setembre que s'apartés de l'ofrena i de tot allò a què havia arribat a degenerar (el xiulòdrom). Penso que aquesta és la direcció adequada: menys cultura de la queixa i del "no ens entenen" i més fer coses constructives.

Anònim ha dit...

Em sembla que David l'encerta i l'endevina. Una mica més de sentit institucional no aniria gens malament.

Artur ha dit...

El "xiulerisme" que defineixes també es trobava a les intervencions de Jordi Pujol, als partits de la selecció catalana de futbol o en qualsevol acte catalanista.

L'origen és sociològic i també malaltís: hi ha un grupet de gent, l'èlit dels patriotes catalans, dels millors, dels que més estimen la nostra nació, que determinen QUI és BO i qui no ho és, qui té la raó i qui no, i tot això fa tuf de despotisme recalentat.

Els que xiulen haurien de saber que no han de voler vèncer sinó convèncer. La societat està davant d'ells i tard o d'hora l'hauran de "captivar" o es quedaran "sense feina". O entren en el joc democràtic o seran sempre marginals.

Unknown ha dit...

el que alguns volen aconseguir és que el PP i l'Espanyol de Cornellà deixin d'anar a veure el monument a Casanova.Però crec que, de fet, qui ha de deixar d'anar és qui aparentment millor s'hi ha de sentir allà. I només així es demostrarà que aquells que, com diu l'Artur, volen apoderar-se l'etiqueta de patriota vs. botifler són de fet una anècdota.L'alternativa d'una celebració per al poble és interessant, tot i que si volen fomentar-la en temes musicals caldria fer-ho a algun lloc més gran i amb més ombra.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, però qui fomenta això???

Què passa amb l'extremisme, el radicalisme, la violència?

Avui he anat al Camp Nou i he vist nens de 13 i 14 anys cridant com a energúmens amb forta agressió verbal contra àrbitre i jugadors, els pares li reien la gràcia, així no anem enlloc, estem generant una societat violenta i radical.

La foto la vaig treure, ja n'hi ha una al perfil, no cal més promoció ;))))

Guillem Carbonell ha dit...

jo n'estic fart dels xiulets i per això al matí ja no hi vaig al monument i rodalies ...

Miquel Saumell ha dit...

David,
Dons ja que parles d’en Maragall potser vas veure que, com fa quasi sempre des que té una rellevància pública, va arribar tard a l’acte. Arribar als llocs a l’hora no és un acte de cortesia sinó d’exigència ètica.

Àngel,
Potser sí però el sentit institucional comença per arribar a l’hora.

Artur,
Ja sé que a vegades escrius una mica com si diguéssim per provocar al lector, i això no només m’agrada sinó que algun cop fins i tot tracto de copiar-ho, però associar els que xiulen amb una determinada colla ideològica i/o patriòtica potser és anar un pèl massa lluny. Els que xiulaven a Alí Bei eren bàsicament uns mal educats i uns irrespectuosos, i malauradament d’aquests se’n troben arreu.

Andreu,
El PP i l’Espanyol tenen el mateix dret que qualsevol altre institució a deixar el “pastís florívol” a l’estàtua de Rafael Casanova. A mi personalment l’acte no m’ha agradat mai i el trobo fins i tot ridícul, i per això no m’hi acosto, però el respecto de la mateixa manera que m’agradaria que el mateix PP i el seu “soci” PSOE respectessin el meu país (socis reconegut per la via dels fets respecte al continuat tracte com a mínim irrespectuós que ambdós partits donen a Catalunya).

Eureka,
Ho fomenta molta gen de tot l’arc ideològic, també del PP (“Ser nacionalista es traicionar a España”. Manuel Fraga Iribarne, nacionalista espanyol, president d’honor del PP).
Això que expliques del Camp Nou és tan veritat com que també passa als altres camps. Per això jo no acostumo a anar al futbol, ni sigui que se m’encomani i deixi de ser la persona educada i respectuosa que crec ser.

Guillem,
Decisió molt assenyada la teva, ja som dos.