.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 5 de setembre de 2008

Fraga i els nacionalistes traïdors

Referint-se a una intervenció de Manuel Fraga Iribarne feta dissabte passat a Soutomaior (Pontevedra, Espanya), La Vanguardia va titular la notícia així: “Ser nacionalista es traicionar a España”. Després ens aclarien que la frase textual de Don Manuel va ser la següent: “Podemos ser más galleguistas que nadie sin ser nacionalistas, que es la mayor traición a España y a una Constitución que están destrozando”.

Potser sí que Don Manuel té raó. O potser no, vés a saber. Com que jo no sóc ni he sigut mai nacionalista (en tinc ben bé prou amb ser català o, si molt m’apuren, català i europeu), se’m fa difícil jutjar-lo. Però en llegir les seves declaracions se’m van presentar uns dubtes que el PP potser ens hauria d’aclarir, més que res per saber on som tots plegats i especialment per saber on és ara mateix el PP.

Pel context de la noticia ja quedava clar que segons Don Manuel els nacionalistes gallecs són uns traïdors a Espanya. No veig tan clar, però, que Fraga fiqués al mateix sac dels traïdors a altres nacionalistes. Els nacionalistes catalans i bascos, que també n’hi ha, són pel PP també uns traïdors? I els nacionalistes espanyols del PP i del PSOE, el grup més nombrós de la Península Ibérica? Són traïdors a Espanya tots els nacionalistes o només ho són uns quants?

Però crec que no cal esperar els aclariments del PP. Podria molt ben ser que Fraga no es referís només als nacionalistes gallecs sinó que també es referís als nacionalistes bascos i catalans. De fet i per anar acabant aquestes reflexions, això quasi que ho podem donar por suposat.

Llavors la pregunta que ens hauria de respondre el PP seria potser una mica més complicada. Com justifiquen Don Manuel i el PP que aquest partit hagi pactat en diverses ocasions amb uns traïdors a Espanya? Ara mateix recordo el famós Pacte del Majèstic de fa només vuit anys, signat entre Aznar, líder llavors del PP, i Pujol, un líder nacionalista català de tota la vida.

Sempre he pensat que entre els votants potencials que el PP té a Catalunya però que a l’hora d’anar a votar acaben optant per una altra opció política, o simplement es queden a casa, hi ha força sentit comú. M’atreviria a dir que són majoria els que no acceptarien mai votar a un partit que després és quasi segur que pactarà amb uns traïdors. Potser aquí hi ha una nova clau per entendre els èxits electorals que tradicionalment obté el PP per terres catalanes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La política fa estranys companys de llit, i don Manuel sempre ha tingut aquestes sortides. Ara bé, allò que em sembla important és que, més enllà del fum retòric, o hi ha un acord, a tot Espanya, entre el centre-dreta o tenim inconsistència i frivolitat per molt de temps.

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Àngel, si tu que t’estàs més a Espanya que a Catalunya i que, per tant, ets una persona molt ben informada i amb molta més perspectiva que la mitjana, em dius que això de Fraga només és "fum retòric" em deixes com molt més descansat i, alhora, una mica decebut. Jo ja m’havia il•lusionat amb que l’home ho deia seriosament i de seguida vaig pensar: el proper pas serà que els “traïdors” és millor que marxin i deixin de molestar, és millor que no que es quedin a casa. Potser convé recordar que segons la composició del Parlament a Catalunya els “traïdors” són majoria absoluta.
Sobre l’acord que dius a nivell d’estat jo penso que a Espanya i als espanyols el que potser els convindria seria un altre gran pacte PP-PSOE, una mena de Loapa bis però encara més enfortida, una mena de “vuelta atrás” als anys setanta, allò tan entranyable de les “particularidades folclóricas y las hablas regionales”. Si no ho fan així, i sense entretenir-se massa, això se’ls escapa de les mans i l’emprenyament creixent que hi ha a Catalunya serà aviat incontrolable.

Trina Milan ha dit...

Miquel,
ets massa benèvol amb els pperos i amb en Fraga en particular..un que va ser capaç de signar penes de mort fa només 35 anys no és com per tenir-lo massa en consideració...
salut amic