.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 26 de setembre de 2008

La (no) separació de poders a Espanya

Per si algú encara ho dubtava, la prova del cotó de la no separació de poders a Espanya ha estat el llarg procés polític que ha desembocat en la recent renovació política del CGPJ. Aquestes són les sigles del Consejo General del Poder Judicial, la cúpula judicial espanyola. Amb el nomenament dels seus nous membres (18 titulars: 9 del PP i 9 del PSOE; i 2 comparses: 1 de CiU i 1 del PNV) queda en evidència que es tracta de vint persones lligades amb més o menys intensitat a uns determinats partits polítics. Amb tota aquesta comèdia ha quedat confirmat que la independència judicial, a Espanya, no existeix ni en la imaginació del polític més optimista. O que ha desaparegut suposant que abans hagués existit, tot i que jo crec que ja no existia. Tots aquells discursos que des de les altes institucions de l’estat ens fan sobre la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) i la no ingerència dels uns amb els altres només són pura xerrameca. Aquí el que hi ha són uns polítics que han escollit als membres del Consejo, membres que seran els encarregats de jutjar als mateixos polítics que els han nomenat si es donés el cas, Déu no ho vulgui, que fessin determinades malifetes. Oi que sembla que no pugui ser? Doncs sí, és així d’esperpèntic. La justícia espanyola no sé si és un cachondeo com deia aquell simpàtic polític andalús però ara ha quedat clar que és l’expressió del desprestigi més absolut i com a ciutadà vull expressar la meva desconfiança en aquesta justícia. Per què s’ha de pagar el sou i altres benèfiques als vint membres del CGPJ si al cap i a la fi les decisions les prendran entre els dos partits polítics majoritaris?

Ara tenim una justícia tan independent que quasi sempre se sap per endavant què votaran els blaus i què votaran els vermells. O almenys això ens diuen els entesos dia sí i dia també. Doncs bé, jo proposaria amortitzar el CGPJ, acomiadar els seus membres indemnitzant-los segons marqui la llei, i substituir aquest organisme per dos funcionaris de la confiança dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE. Penso que el resultat final no seria massa diferent i el cost pel contribuent seria sensiblement menor.