.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 12 de setembre del 2008

“Divendres (avui) tothom fa pont”. Fals

Això estic sentint des de fa dies però la realitat m’ho desmenteix. He sortit de casa a quarts de vuit del matí i he trobat La Vanguardia a la bústia, com cada dia. Al garatge on deixo el cotxe m’he trobat el vigilant dels dies laborables, no el dels festius. La Ronda de Dalt anava força plena, potser no tant com els altres divendres però poc li faltava. A la gasolinera BP l’activitat era la d’un dia feiner. Després he parat a prendre cafè al Dole, on serveixen un dels millors cafès de Sarrià (carrer Capità Arenas cantonada amb Manuel de Falla, cap problema si deixes el cotxe en doble fila, la Guardia Urbana fa el mateix), i també estava obert però, això sí, menys ple que de costum. He entrat al banc i també treballaven normalment. He fet un parell de trucades i els meus interlocutors m’han contestat com qualsevol divendres. Ara haig de tornar a sortir però estic segur que la resta del dia serà més o menys com d’habitude.

Ahir em va trucar un senyor alemany i al comentar-li que aquí era festa i que demà (per avui) tothom feia font em va contestar que això del pont institucionalitzat a Alemanya no passava. Resulta que si un dia entre setmana és festa i el laborable anterior o posterior no vas a treballar, no només et descompten aquell dia sinó un o dos dies més, depenent de com quedi el cap de setmana. El resultat pràctic és que en aquell país quasi ningú fa els ponts doncs no els surt gens a compte.

Si ens queixem (i amb tota la raó) de que Catalunya està perdent competitivitat a marxes forçades potser ens hauríem de plantejar, entre moltes altres mesures, la supressió d’aquesta institució tan nostrada com tercermundista dels ponts. No ens hem d’inventar res, només es tracta de copiar allò que fan els països seriosos que van molt per davant nostre.

Nota: sóc molt conscient que avui potser m’arrisco a perdré algun amic però crec que sempre és molt millor plantejar les coses sense por al què diran.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara mateix m'acaben de dir una cosa que m'ha fet certa gràcia i que entronca bastant amb el tema d'avui. Estava esmorzant en un bar del carrer Comtal i el cambrer m'ha comentat que avui era el dia de l'os a l'esquena, per tota la gent que no treballa. Doncs bé, a diferència del teu punt de vista, jo si que he pogut notar aquest "os a l'esquena".

Com cada dia he agafat el ferrocarril a la mateixa hora i anava sensiblement més buit que de costum; el seure estava assegurat. A Plaça Catalunya l'afluència de gent també era menor. A l'oficina som quatre gats. I tu mateix, que ens tens acostumats a penjar els post abans de les 7, avui ens l'hem trobat a quarts de 10...

Miquel Saumell ha dit...

Mss,
M'has pillat!

Anònim ha dit...

I a més avui el dinar serà de festa ;-)

Unknown ha dit...

Per una banda els ponts ens fan perdre competitivitat, per una altra som un dels països amb més hores treballades i menor nombre d'hores aprofitades. I el problema de les hores extres no pagades seguirà existint. Segurament caldria compensar d'alguna manera el fet de no fer ponts amb algun tipus de permís extra: per exemple dos dies de vacances extra connectades amb les d'estiu, o algunes tardes de permís l'any en moments de baixa producció. Però vaja, en tot cas tot són alternatives d'usos del temps de treball: és interessant el primer capítol d'aquest llibre,amb experiències europees. http://www.bcn.cat/cesb/Publi/quad/08temps/TempsCat.pdf

Anònim ha dit...

Avui no estic gaire d'acord amb una de les teves posicions... això de perdre la possibilitat de fer pont... mare meva, ni parlar-ne!! Al final (tant per competitivitat a nivell macro com per feina feta a nivell micro), el que compta són les hores treballades al cap de l'any, i si la gent pot fer "mini vacances" com són els ponts i anar més contenta i descansada, doncs també es nota en les ganes, fa baixar l'absentisme en picat, i en definitiva ho veig molt saludable!

PD. Ho diu una que no ha fet pont.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Crec que només t'equivoques en una cosa. Dius textualment que "caldria compensar d'alguna manera el fet de no fer ponts". Jo crec que això és una "perversió pontívola” amb una clara influencia sindicalista. En tot cas el que s'hauria de compensar d'alguna manera és el fet de fer-ne, treballant més els altres dies per compensar-ho. Si puges una mica més amunt dels Pirineus (jo hi vaig de tant en tant) veuràs que l’anormalitat consisteix en la figura laboral del “pont”, una peculiaritat inexistent en quasi tots els països més endreçats que el nostre.

Rosalita,
Ja m'agrada que ni que només sigui de tant en tant mostris la teva discrepància amb el que jo escric. Em preocupava tanta coincidència, tenint en compte l’anomenat conflicte generacional que ja començava a pensar que era un invent d’algun psicòleg tronat. Buscant allò que els polítics anomenen una transaccional, potser podríem concloure que si això en lloc de ser "El radar de Sarrià" fos la "Plaza de toros de las Ventas" estaríem davant d'un cas claríssim de "división de opiniones". Ja per acabar et faré una pregunta que no cal que em contestis: tu creus de veritat que els privilegiats que avui han fet pont dilluns arribaran més contents a la feina? Jo en tinc seriosos dubtes. Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Miquel,
ja et dic jo que no..perquè alguns que hem treballat, ho hem passat d'allò més bé i hem aprofitat per dinar en bona companyia...
gràcies

Guillem Carbonell ha dit...

Miquel, no n'he n'he fet de pont i avui es treballava molt bé ... !

Maurici ha dit...

Em sembla que el que tindríem de copiar dels països seriosos és l'horari laboral, poguer estar a casa a les 5 de la tarde ens guariria de moltes mancances que té la nostra societat.

Salvador ha dit...

Si puges una mica més amunt dels Pirineus també veuràs 35 hores de treball a la setmana i 5 setmanes de vacances. En aquestes condicions ja no necessiten ponts.

Anònim ha dit...

A mi em fa molta gràcia tota aquesta discussió: les hores treballades, les que s'aprofiten, els ponts que es fan i es desfan... M'agradaria saber quants de tots els que passen per aquí ho fan en hores de feina?

Aquest país se'n va a ponent i mentrestant, això sí, estem tots molt contents perquè fem un pont a mig setembre i ens comentem els apunts que anem penjant al blog.

Miquel Saumell ha dit...

Guillem,
Ahir es treballava be, estic amb tu, però potser encara s'ho passaven millor els que no ho feien. Vull dir que una cosa és estar en contra de la institució tercermundista del pont (és el meu cas) i una altra és reconèixer que qui es va inventar les festes i les vacances es mereixeria un monument al mig de la plaça Catalunya.

Saltenc,
D'acord, i si és abans de les 5 encara millor. Avui ens explicava una funcionaria de la Generalitat (no estic autoritzat a donar més detalls) que el seu horari és de dilluns a divendres de 7 a 2/4 de 3. A les 3 cada dia és a casa.

Salvador,
Sí, però el grau d'aprofitament de les 35 hores dels de més amunt no té gaire a veure amb el rendiment efectiu de les nostres 40, 45, 50 o més hores presencials. D'acord?

Estanislau,
Tens una curiositat i pel que fa a mi no tinc cap inconvenient a informar-te. Jo SEMPRE blogejo en hores de feina perquè el meu cap és molt comprensiu i mai no m'ho ha impedit. Avantatges de ser autònom i no tenir altre cap que un mateix.

Anònim ha dit...

La pregunta era retòrica, però bé, gràcies per la resposta. Ara bé, la resposta és fal·laç. Perquè allà on diu sempre hi podria dir mai i continuaria dient el mateix. Coses de ser autònom, és clar.

Miquel Saumell ha dit...

Evidentment, sempre i/o mai, els extrems es toquen.