.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 6 de setembre de 2008

Rachida Dati

Potser a alguns aquest nom no us dirà res. Dati és la Ministra de Justícia de França. Segons he pogut llegir aquests dies als mitjans, Dati forma part d’una gran família d’immigrants magrebins, una més de les moltes que viuen als barris marginals que rodegen Paris i altres ciutats franceses. Dati té onze germans, és a dir, els seus pares van tenir dotze fills. El seu pare és marroquí i la seva mare argelina. Per no allargar l’història val a dir que Dati es va proposar sortir de l’ambient marginal en el que es trobava i a base de molt esforç, combinant interminables jornades de treball amb els estudis, finalment se’n va sortir. I ha arribat on ha arribat. Chapeau!

L’anècdota s’ha produït aquesta setmana. Resulta ser que Dati és soltera i s’ha quedat embarassada, una circumstància gens excepcional al país veí. Però tractant-se d’un personatge amb projecció pública els periodistes volien saber qui era el pare de la criatura i l’hi van preguntar. Dati es va negar en rodó a desvetllar el nom del pare perquè considera que aquest fet forma part de la seva vida privada i ningú n’ha de fer res. I crec que aquí s’hauria de donar per acabada l’anècdota personal de la ministra.

Però relacionat amb aquest embaràs, al país veí, Espanya, un expresident del govern s’ha cregut en l’obligació de desmentir que ell, precisament ell, fos el pare de la criatura. Fins aquí res a dir, tothom té dret a desmentir el que consideri convenient. Però el que més m’ha cridat l’atenció de tot això és que el polític espanyol ho ha fet mitjançant una nota oficial de la fundació del seu partit. Un tema estrictament privat com aquest no m’encaixa que s’hagi de barrejar amb l’activitat oficial d’un partit polític. Si l’expresident volia fer pública una nota de caire estrictament privat no tenia perquè fer-ho mitjançant una nota oficial emesa per la fundació del seu partit.

Aquest cap de setmana em trobo reposant a l’Empordanet, sense ordinador, desconnectat de la xarxa virtual. Però una de les coses que faré serà tractar de treure l’entrellat d’aquesta estranya barreja entre l’activitat oficial d’un partit polític espanyol i un assumpte estrictament privat que al meu entendre només afecta a una senyora francesa i a un senyor espanyol. Segur que hi deu haver una explicació però jo no la sé veure. Espero tornar a treure el cap per aquesta pàgina dimarts vinent amb els deures fets.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo tampoc no li veig la lògica, és abusar de la fundació per a un afer personal...

Trina Milan ha dit...

Jo penso que no calia fer cap desmentit, qui s'hohavia empassat que l'Aznar podia ser el pare?..au va! ell que n'està de cofoi per la serp d'estiu...la Dati és una gran senyora i no li van els expresidents descabellats, segur...
salut Miquel

Anònim ha dit...

Ja ho dic jo, quines coses més rares fa la gent!
I què bonic és l'Empordà!

Anònim ha dit...

L'Emprdà és massa "macu" com per passar-hi només un cap de setmana.

Anònim ha dit...

"Dati es va negar en rodó a desvetllar el nom del pare doncs considera..."

"Dati es va negar en rodó a desvetllar el nom del pare perquè [o atès que] considera..."

Felicitats pel blog.

Miquel Saumell ha dit...

Moltes gràcies per totes les aportacions que heu fet en la meva absència.