.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 5 de maig del 2009

Europa, la part i el tot

D’aquí a poques setmanes haurem d’anar a votar els diputats del Parlament Europeu. Em sorprèn que la majoria dels polítics espanyols diguin que allò realment important és veure qui guanyarà a la relativament petita circumscripció espanyola, en comptes de centrar-se en com quedaran configurats els grans grups parlamentaris que tallen el bacallà al Parlament Europeu. És curiós però d’això a Espanya no se’n parla, com si se’ns volgués amagar la importància que per a nosaltres té la tasca que es fa en aquell parlament. I és que a Espanya d’aquestes eleccions pràcticament només se’n parla en clau espanyola, és a dir, de si el PP o el PSOE guanyaran a la circumscripció espanyola. És com si hi haguessin eleccions al Congreso de los Diputados i només ens fixéssim en els resultats de la circumscripció de Guadalajara, en comptes d’interessar-nos per com queda configurat el parlament de l’estat. Amb aquests plantejaments uns i altres només demostren creure poc o gens en Europa. En unes eleccions espanyoles és important guanyar a Guadalajara, això no ho discuteix ningú, però allò que realment pesa és qui guanya en el conjunt de l’estat. A Europa passa més o menys el mateix. Segur que té la seva gràcia guanyar a la circumscripció espanyola, però amb mentalitat europea allò que realment pesa és guanyar en el conjunt d’Europa. Si el PP treu aquí més diputats que el PSOE però el grup socialista del Parlament Europeu esdevé més nombrós que el conservador, és evident que els socialistes haurien de tenir més motius d’estar contents que els populars. Doncs pel que es veu, a Espanya passaria exactament al revés: els populars donarien salts d’alegria mentre que els socialistes serien considerats els perdedors. Penso que el camí correcte passa per deixar de pensar amb visió espanyola local i fer-ho en clau europea global. D’altra manera només ens vénen a dir que encara no han entès què és i què representa políticament Europa com a conjunt. Molts encara s’ho miren com una suma d’individualitats que van per lliure.

Nota: no val l’argument que la lectura en clau espanyola és deguda a que aquestes eleccions es consideren unes primàries de les eleccions que tindran lloc a l’estat espanyol quasi tres anys després. Això no s’ho creu ningú. Si en poden arribar a passar de coses en tres anys! Fins i tot seria possible (tant de bo!) que llavors ja ni es parlés de la crisi, i tampoc seria impossible que els socialistes fessin el cim de la majoria absoluta, com va fer Aznar l’any 2.000. Però no cridem el mal temps de les majories absolutes al Congreso de los Diputados, que aquestes situacions mai ens han portat res de bo.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Són eleccions de segon ordre per la població, això porta a la totalitat d'estats a ser campanyes en clau estatal. De fet també passa a les municipals en la seva vessant mediàtica.
I de fet Catalunya no és l'excepció, encara no he sentit ningú parlant de politica europea. S'ha parlat del concepte Europa, però és arriscat seguir el debat amb el fracàs de la constitució europea. En clau catalana el que hauria de ser Europa és un debat que ens porta irremediablement a la inutilitat del Comité de les Regions i altres òrgans depenents del Parlament. Per cert, el Comité de les Regions convoca premis per tesis doctorals però només es poden escriure en 4 idiomes de la UE... un comité per la promoció de les minories, sí senyor.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Si com tu dius (i veient les dades de participació jo només puc estar-hi d’acord), per a la població aquestes són eleccions de segon ordre, jo dic que la població va totalment equivocada. Com poden ser de segon ordre si un percentatge altíssim de les nostres lleis venen condicionades per la normativa comunitària?

Unknown ha dit...

Miquel, encara que la gent interpreti que les lleis venen condicionades per Europa, des d'un punt de vista sociològic, només tindríem una part del que afecta per anar a votar. Les eleccions de segon ordre tenen un component addicional i és la sensació de la població sobre el seu grau d'utilitat en aquella institució. Perceben que poden afectar poc amb les seves decisions, una sensació d'institució fosca i complexa. Això ja va bé als partits.

Vida quotidiana ha dit...

Jo és que no faria ni eleccions... perquè hauria clausurat el Parlament Europeu. Una estructura inútil més que paguem...

P.D: Les normatives europees les acaben fent els estats. El Parlament "ni pincha ni corta". Si pintés alguna cosa no estaria tan poblat de frikis i prejubilats.

Miquel Saumell ha dit...

Potser sí que hauríem de fer cas a la proposta del David. A mi tot el que sigui estalviar diners públics que socialment serveixen per poc o per res em sembla perfecte. L'únic problema que es presentaria és que si suprimissin aquest gran cementiri d'elefants... on anirien els elefants que ara estan col·locats allà? M'atreviria a dir que els hi muntarien una altra negociet... amb diner públic, i tornaríem a ser al mateix lloc.