.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 11 de maig de 2009

Separació de sexes a l’escola

El gran inconvenient que veuen els comunistes, verds, sindicalistes afins i altres companys de viatge per donar suport a la Llei d’Educació de Catalunya és que aquesta llei contempla la possibilitat de mantenir el concert educatiu també per a unes poques escoles que separen els alumnes per sexes. Almenys aquesta és la conclusió que n’he tret després d’escoltar-los diverses vegades i separar el poc gra de la molta palla de les seves intervencions.

Els comunistes i companyia voldrien que tothom fos igual, que tothom pensés de la mateixa manera, que tothom tingués al cap el mateix model d’escola i el mateix model de societat. Sempre han sigut contraris a la discrepància d’opinions. Pensament únic, aquest és el seu gran objectiu. Qui passa de la ralla l’orella se li talla, i si a mi no m’agrada la teva escola jo et suprimeixo el finançament.

Els comunistes i companyia no poden o no volen entendre que els primers i principals responsables de l’educació dels fills són els pares. No poden o no volen entendre que hi ha pares que pensen que la mainada es desenvoluparà millor si els nois i les noies estudien per separat. Els comunistes i companyia sempre han tingut al·lèrgia al pensament discrepant.

Precisament per això el comunisme tan sols ha durat uns pocs anys (que no triomfat) en aquells països on només hi havia un partit, el seu, un partit comunista que ho decidia tot, fins i tot els aspectes més íntims de la vida de la persona. No els cap al cap que hi hagi gent que pugui pensar diferent. Aquí, però, tenim la sort que són quatre gats mal comptats i, afortunadament, no poden imposar el seu ideari.

Des de la meva profunda discrepància amb l’educació diferenciada per sexes, espero que els comunistes i companyia no se’n surtin. Tot i ser-ne contrari, espero que el concert educatiu segueixi sent vigent també per a aquelles poques escoles i famílies que en són partidàries. Això és també la democràcia, que la gent pugui triar com s’eduquen els fills, i es respectin també aquelles minories que optin, encara que al meu parer equivocadament, per l’educació diferenciada.

Ja per acabar, dues obvietats. La primera és que, sexe al marge, d’escoles només n’hi ha de bones, de menys bones i de dolentes, i les que separen per sexes no es troben precisament entre aquestes últimes. La segona és que comunisme per una banda i llibertat i democràcia per l’altra són termes incompatibles. És una combinació utòpica, antagonisme en estat pur.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

És molt difícil per una bona part de l'esquerra sortir dels seus propis tòpics ... això si, la majoria duen els fills a escoles concertades, els de bais, i privades zona "superosea" o a l'estranger, els de dalt.

Què això és com l'acudit dels comunistes i la bicicleta :)

miquel ha dit...

Quines són les escoles bones?, i quines les menys bones?, i quines les dolentes? La meva pregunta és: quin(s) criteri(s) fas servir per situar una escola en un grup o en un altre?

Clara Esquena i Freixas ha dit...

No està gens clar que la divisió per sexes sigui negativa per a l'educació. Actualment, el biaix de gènere en el rendiment acadèmic és ben visible. Les noies obtenen qualificacions molt superiors als nois i la seva actitud davant la feina és de més implicació.El fracàs escolar impacta més als nois. Hi ha experts que suggereixen que caldria tenir en compte aquest fenomen i crear estratègies educatives específiques per ells. No cal dir que també hi ha experts que hi estan en contra. En definitiva, en matèria educativa no hi ha dogmes que valguin! Felicitats pel teu blog, és molt interessant i està molt ben escrit. A reveure.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ho deu ser però ara que hi penso em sembla que jo mai no he sigut d'esquerres, ni de dretes. Vaig més aviat per lliure.

Miquel,
El nas, em deixo portar bastant pel nas, tot i que per a mi l'escola és bona si l'alumne hi va content i en surt ben preparat, i no ho és si passa el contrari. A partir d’aquests principis bàsics, es poden fer tots els discursos que vulguem.

Clara,
Gràcies per aquest primer comentari... que espero no serà l'últim.

Unknown ha dit...

Clara, jo entenc que l'educació no és únicament un procés d'aprenentatge de continguts. L'educació en valors (siguin cristians, musulmans o molt diluïts) es fan en funció d'una societat on vivim, ens relacionem i treballem de forma mixta.Si plantegem la separació estem justificant la gent que defensa l'aplicació de rols masculinitzats i feminitzats a la societat.
Plantejar una separació per motius de resultat ens portaria també a separar homes i dones a la feina pels mateixos motius.
El que sí estic d'acord és plantejar estratègies dins l'aula per treure'n el màxim de cada alumne, però tot plegat en un entorn on l'espai socialitzador és comú.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

A.Orte, no he dit que sigui partidària de la separació per sexes, només he exposat que no queda clar que aquesta separació sigui tan negativa des d'un punt de vista educatiu. En matèria d'educació hi ha molts aspectes que estan subjectes a debat, penso que no són bons els dogmatismes. He conegut persones que han estat educades en aquesta separació i que no estan "traumatitzades" ni tenen cap problema de relació amb el sexe oposat. També n'hi deu haver que si que estan afectades. La meva opinió és que és un tema complexe, la qualitat educativa no depèn només d'un sol factor.

Miquel Saumell ha dit...

És evident que hi han arguments a favor i en contra dels dos sistemes. Segueixo pensant que el millor és que cada família decideixi, i que tots plegats aprenem a ser responsables de les nostres decisions, i no busquem sempre que l'administració ens marqui el camí a seguir com si nosaltres fóssim incapaços de fer-ho pel nostre compte.

Clidice ha dit...

No vull dir una bestiesa massa grossa, però entenc que en l'educació que s'està donant avui dia, tan des de casa com des de l'escola, parteix d'uns pressupòsits com a mínim discutibles. Als resultats em remeto. Potser s'hauria de començar a fer pedagogia de: Tots tenim els mateixos drets però no som tots iguals. Per tant els sistemes haurien de ser flexibles per poder adaptar-se a les distintes circumstàncies i, amb l'excusa de la igualtat, no promoure exclusions tan flagrants com les que s'estan promovent ara mateix. Tan per dalt com per baix.

JRoca_Font ha dit...

Jo, com a mestre d'escola pública, estic en contra de subvencionar les escoles que separen per sexes però no estic en contra de subvencionar algunes concertades.
Estem parlant de diner públic i per això cal anar amb compte, subvencionar a escoles que no compleixen amb el principi de cooeducació crec que a aquestes alçades és greu, per mi és un dels punts febles de la LEC; per sort, tot i aquests punts i alguns altres, en línies generals crec que la llei val la pena.
Salut

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Entenent el teu punt de vista no hauríem d'oblidar que el diner públic també és de qui defensa la separació de sexes a l'escola, i crec que tenen el mateix dret a que siguin respectats, tenint en compte que la seva opció no crec que perjudiqui a qui és contrari als seus plantejaments. El principi de la coeducació, que personalment jo també defenso, és una opció, una opció majoritària, però no l’única. Jo sempre defenso que es pugui triar, no he cregut mai en models únics i menys si venen imposats des de dalt com si fossin les tables de la llei.

Clidice ha dit...

Hi ha una cosa que no entenc. He dut els meus fills a una escola concertada, per tant he pagat de la meva butxaca, bitllo-bitllo, la meitat o més de la seva despesa educativa. Alhora no he deixat de pagar els meus impostos, per tant, dono per suposat que també he pagat l'escola pública i la part corresponent que ha revertit en l'escola concertada. No m'han perdonat ni mig ral a la declaració de la Renda.

No entenc aquesta mania del que parlen en contra de la concertada de fer creure a la gent que els que elegim aquesta proposta ens "aprofitem" del diner públic quan som, de carrer, els que paguem la quota més alta de solidaritat.

Sinó, ens asseiem i fem números. Que això ja comença a atipar.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No cal fer números, jo vaig prendre la mateixa opció que vas prendre tu i, per tant, només et puc donar la raó.
Amb la sanitat passa exactament el mateix, alguns en paguen dues i només n'utilitzen una.
El resum és que encara que sovint som mal vistos, fiscalment parlant som més solidaris.

Anònim ha dit...

No sóc comunista i discrepo dels teus argumentaris. Ni pensament únic ni històries. Sentit comú. I per molt que pensis que les nenes i els nens estan millor separats, potser et treus de la màniga que a la feina també ens separin per un millor rendiment.

El concert no ha de servir per incrementar els ingressos de les escoles que de per si ja en tenen si no per igualar les oportunitats de tots els infants. Si la teva escola ja la pots mantenir amb les quotes del les famílies els diners del concert haurien d’anar per molte4s d’altres que no poden pagar el material. Afortunat que no et falta de menjar.

Per altra banda, molt em temo que la teva demagògia és fonamenta en la teva educació. Ser d’esquerres res te a veure amb ser comunista i menys en no ser democràtic. Si fos per la dreta encara viuríem en plena dictadura. Com la que vols imposar tu als nens i nenes de les escoles

Miquel Saumell ha dit...

Anònim,
Tal com s’indica a la columna de la dreta no acostumo a contestar els comentaris anònims. Avui, però, faig una excepció per dir-te que, partint d’una premissa absolutament equivocada com has fet tu, les conclusions que finalment n’has tret només poden ser igualment equivocades i totalment allunyades de la realitat.
Vull suposar que has llegit el meu article massa en diagonal, o no l’has llegit sencer; per exemple, allà on diu “Des de la meva profunda discrepància amb l’educació diferenciada per sexes...”, “...es respectin també aquelles minories que optin, encara que al meu parer equivocadament, per l’educació diferenciada...”, etc.
I que el comunisme i la seva dictadura del proletariat és antagònic amb la democràcia tal com l’entenem nosaltres, és a dir, democràcia sense adjectius, no crec que a aquestes alçades de la pel·lícula pugui negar-ho ningú. La setmana passada vaig estar per l’Europa de l’Est i tot i els més de vint anys transcorreguts aquella gent encara conserva la memòria, i t’asseguro que no tenen cap interès en tornar al passat. Si de les meves afirmacions en vols dir demagògia tu mateix, evidentment estàs en el teu dret, però més aviat em penso que faràs el ridícul.
I per la meva banda aquí dono el tema per tancat, doncs avui he fet una excepció però amb un anònim com tu no en faré dues.