.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 28 de maig del 2009

Jo també vull una subvenció

Resulta que em vull comprar unes sabates però ara mateix no tinc prou diners per pagar-les. O potser és que tinc altres prioritats de despesa. O tal vegada no són unes sabates, potser allò que m’agradaria és poder-me canviar la caldera de la calefacció, o la televisió que ja té uns quants anys. O ara que anem de cara a l’estiu, comprar-me una americana de lli. O fer un vol en globus aerostàtic, o anar a sopar al Restaurant Hispània. Tant se val. Però si el govern ajuda al meu veí a comprar-se un cotxe, jo vull que m’ajudi a mi a comprar-me unes sabates. Per què els contribuents hem d’ajudar als fabricants de cotxes, tot empreses estrangeres, i a mi no m’ajuden a comprar-me unes sabates fabricades per una empresa local? Francament, com a contribuent em sento discriminat. I el fabricant de sabates també està sent discriminat pel govern. Vull pensar que aquest sentiment és bastant generalitzat i compartit per tots els que, com jo, ni tenim previst canviar de cotxe a curt termini, ni som treballadors de les empreses que fabriquen cotxes. Per tant, deixant al marge altres consideracions, l’ajut per activar les vendes de cotxes em sembla una mesura socialment discriminatòria, fiscalment insolidària i políticament poc rumiada. A més a més estic convençut que pràcticament no servirà de res. Potser sí que ara es faran algunes vendes de més però, per compensar-ho, l’any vinent se’n faran unes quantes de menys. Una persona que ja ha dinat no acostuma a tornar a fer-ho el mateix dia. Una persona que es canvia el cotxe aquest any no se’l tornarà a canviar l’any vinent. Resumint, o tots moros o tots cristians. I com que no es pot ajudar a tots els sectors productius, ajudar-ne només a algun no deixa de ser una mesura discriminatòria, insolidària i poc rumiada. Si el govern vol activar el consum, que redueixi l’iva. Però no només pels cotxes. Que sigui una baixada generalitzada per a tothom.

10 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Totalment d'acord, en aquest país hi ha moltes empreses que no son del ram de l'automòbil i que necessiten una bona empenta. Les mesures són poc rumiades perquè són populistes i no van a l'arrel del problema. No hi ha polítics estadistes, no comprenen aquest país ni aquesta crisi, no tenen talent ni ganes per trobar solucions autèntiques. Estan massa ocupats en les seves intrigues de partit.

Clidice ha dit...

No necessàriament ha de ser així. Ara mateix ajudar la indústria automobilística probablement sigui un pegat, però pot evitar la parada total de tota la indústria del país, després de la parada de la indústria del totxo.

Tot això s'ha de veure reflectit en les polítiques que es facin a mig i a llarg termini i en les quals no tinc cap mena d'esperança, no em sembla aquest un govern massa espavilat ni prou valent per anar més enllà de les properes estadístiques.

No oblidem que ara mateix encara no hi ha problemes amb la crisi perquè molta gent està cobrant l'atur. La gran majoria de les persones que estan aturades i que solen ser treballadors sense qualificació, o sigui difícilment reciclables més enllà de la cadena de muntatge (no és pejoratiu), poden ser un bon mal de cap el dia que s'acabi el subsidi.

Diuen que l'any que ve serà més dramàtic que aquest, caldrà veure si, al darrera d'aquests pegats d'urgència, hi ha quelcom més.

Miquel Saumell ha dit...

Clara,
Poc més puc afegir.

Clidice,
Tal com jo ho veig això que fan ara amb les fàbriques de cotxes no és més que allargar la seva agonia. Acabaran marxant, pels mateixos motius que fa uns anys van marxar d’altres països i es van instal·lar aquí. I a altres tipus d’indústries que potser tindrien més futur les deixen morir.

Clidice ha dit...

Tens tota la raó, però a veure diga'm què faries tu si tens al teu davant milers i milers d'aturats i milers i milers de possibles aturats, saps el que suposa?

Aquests "ajuts" només són miratges per intentar que la gent no s'espanti i continui consumint, per allargar la debacle i que es mengi el "marró" un altre, o potser és que saben que no hi ha pla B i intenten, desesperadament, fer alguna cosa.

Jo no els dono cap crèdit, però és que amb aquesta conjuntura només poden fer quatre coses, la resta, l'important, ja ens ve donat de fora. :(

Miquel Saumell ha dit...

Què faries tu si tinguessis un atac d'apendicitis i quan anessis a l'hospital per operar-te et diguessin que allà només operen les hèrnies discals, i la resta que es foti?

Jo no he estudiat per president del govern però allò que no faria seria prendre mesures de cara a la galeria que són clarament discriminatòries per a la resta dels treballadors. Per això, com a exemple, parlava de reduir l’IVA, però per a tothom i no només per a uns quants privilegiats. Evidentment llavors s’hauria de reduir la despesa pública en la mateixa proporció, o augmentar el deute públic, o una mica de cada.

Si el país està fotut (que ho està, i ho estarà més) la factura l'hem de pagar entre tots. També els funcionaris, dels que quasi ningú en parla. Jo en parlaré la setmana vinent, i em temo que no faré gaires amics...

Clidice ha dit...

Bé, en tot cas jo no et criticaré. Sóc dels que es guanyen la vida fora de la funció pública, o sigui que la meva vida laboral és com la de la majoria no funcionària: precarietat laboral (aquesta és la 6a empresa on treballo), fa quatre anys que no em toquen el salari, ni tan sols l'IPC, no hi ha formació a càrrec de l'empresa i vigila no toquis gaire el que no sona, perquè al ser una empresa petita no hi ha enllaç sindical. :|

De tota manera no voldria ser a la pell de cap d'aquests que manen, per moltes dietes que cobrin, perquè si peta com diuen alguns, de poc servirà ser a dalt o a baix.

Rosalita ha dit...

En la línia del sentiment d'injustícia que descrius, jo em sento discriminada fiscalment: no tinc un sou alt de directiu que em permeti comprar un pis "com Déu mana" (ni pago el 48% d'IRPF), però tampoc tinc un sou baix que em permeti entrar a cap concurs de Bagursa per optar a pis de protecció, o que l'Estat em faci altres regalets de tant en tant. Sóc una desgraciada fiscal !

Per cert, això de rebaixar l'IVA no em convenç, jo proposo el contrari: que el pugin dos punts, i em treguin a mi dos punts d'IRPF, que prefereixo la llibertat d'escollir on l'ingressaré

Miquel ha dit...

Dius en un comentari anterior que no has estudiat per a ser President del Govern, però el que tenim ara no ha estudiat per ser res de res.

La mesura aquesta socialista és una mostra descarada de populisme barat, potser no tots necessitem tractaments d'apendicitis o hèrnies però totes les famílies necessiten cotxes. A més a més hi ha allò dels lobbies de l'automoció i tot plegat, que segurament no tenen el poder dels EUA però no són poca cosa.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Només per aclarir que no tinc res en contra dels funcionaris, però sí en contra d'un sistema que permet l'existència de dues classes de treballadors, uns amb contracte de per vida i els altres, la majoria, bé, no cal entrar en detalls.

Rosalita,
La teva proposta tampoc és cap mala opció però molt em temo que no et faran ni cas. Per cert, quan decideixis canviar-te de moto em sembla que he llegit que la Generalitat t’ajudarà amb uns eurillos.

Miquel,
La prova del cotó que el lobby del cotxe té molta influencia és que al final han esgarrapat aquestes ajudes públiques que no han pogut obtenir altres sectors.

Miquel ha dit...

Sí, hi estic d'acord. S'ha demostrat que aquestes ajudes determinades a un sector només fan que la situació a altres sectors empitjori.