.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 18 de juliol de 2009

Les patates braves del Tomás

Arran d’un petit malentès que vaig tenir fa uns dies amb un dels seus autors, el periodista Sergio Fidalgo va tenir la cortesia de convidar-me a la presentació del llibre Las bravas del bar Tomás, un simpàtic acte en el que també hi havien racions de patates braves i canyes de cervesa a discreció a disposició dels presents. Això va ser dimecres al vespre.

El Bar Tomás (Major de Sarrià 49) és un vell conegut. Quin sarrianenc no coneix aquest antic establiment i la fama mundial de les seves patates braves, una fama ja transatlàntica de la que fins hi tot n’ha parlat el diari The Wall Street Journal (tenen penjat a la paret l’exemplar degudament emmarcat), i surt a les guies turístiques japoneses?

Quin client habitual no coneix també, per què no dir-ho, la peculiar manera de tractar la clientela d’algun dels seus cambrers, una manera de treballar que de vegades ultrapassa els límits d’una mínima correcció exigible? I a pesar de tot el client hi torna, en una demostració pràctica que el plat estrella d’aquest local s’ho mereix.

Jo hi vaig molt de tant en tant, normalment al vespre. Sempre demano el mateix, unes braves i una canya, i quedes com un senyor. Això sí, procuro no anar-hi els dies de calor xafogosa ja que el sistema d’aire condicionat del local, que consisteix en obrir més o menys els finestrals, és pel meu gust un pèl antic i poc eficient. Jo, a l’estiu, necessito aire condicionat de màquina.

Dimecres hi feia tanta calor que només m’hi vaig estar una estoneta, el temps just de saludar uns amics i els autors del llibre, i comprar-ne un exemplar (14 euros). Després hi van haver uns quants parlaments però jo ja no hi era. Si teniu interès pels detalls de l’acte podeu llegir la crònica oficial feta pels propis autors del llibre. Un llibre del que, per cert, no en puc dir res doncs encara no l’he obert. Però segur que me’l llegiré.

Tampoc conec el motiu de l’interès dels amos del bar per anomenar l’establiment (el tendal verd de la terrassa és bastant nou) amb la versió espanyola del nom Sarriá, en lloc de la versió catalana Sarrià. Em sembla que en això és també un establiment únic al barri.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt bona "aire condicionat de màquina!" huas! aquest deu ser d'aquells establiments als que se'ls dona estrelles Firestone no? ^^

Anònim ha dit...

Molt bones, Miquel.

Feia dies que no passava per aquí... Havia sentit comentaris sobre les braves d'aquest lloc: m'hi hauré d'apropar, a veure si canvio d'opinió sobre aquesta especialitat, que sempre he trobat gairebé infecta... Una cosa refregida amb pots comptar quins olis i que com a gust i textura no és cap gran què. Personalment, encara no entec l'èxit de les "braves" ni de la salsa que s'hi posa.

Potser sí que és veritat que les d'aquest lloc de Sarrià són diferents.

Salutacions! :)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
En un lloc com Barcelona amb un grau d'humitat molt alt no serveix de res posar-se a l'ombra, on la xafogor continua sent la mateixa. Per això a l’estiu defenso l'aire fresc "de màquina".
El Tomàs (perdó, Tomás) és com és, però les braves es mereixen la visita.

Montse,
Estic segur que si hi vas canviaràs d'opinió.

opusprima ha dit...

Les patates... bé, la salsa, o tot plegat ja no té el mateix gust d'anys anteriors. no creus?

Miquel Saumell ha dit...

Opusprima,
Doncs no, jo crec que segueixen sent tan bones com sempre, però contra gustos...

SU ha dit...

Fa molt de temps que no hi he anat, però us puc assegurar que les patates braves eren estupendes i, pel que recordo, els cambrers no destacaven precisament per la seva simpatia.

Salut i patates!

SU

Miquel Saumell ha dit...

SU,
Coincideixo amb les teves dues afirmacions.
Què vol dir SU?