.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 13 de juliol de 2009

Vol en globus aerostàtic



Una nova edició de la concentració internacional de globus aerostàtics European Balloon Festival ha tingut lloc a Igualada durant els darrers quatre dies. Per no repetir-me, qui vulgui saber-ne més pot llegir la crònica que vaig publicar arran de l’edició de l’any passat; segueix tenint plena vigència.

Així, dissabte va tocar matinar més del compte per tal de poder arribar al camp de vol a quarts de vuit del matí, l’hora usual d’enlairament dels globus aerostàtics. L’explicació d’aquest horari tan matiner és senzilla. El motor que fa volar un globus és quelcom tan senzill com la diferència de temperatures. Per pujar, cal escalfar l’aire de l’interior del globus. Per baixar, cal refredar-lo. Com més alta és la temperatura ambient, més s’ha d’escalfar l’aire de l’interior del globus per enlairar-lo. La conseqüència pràctica de tot això és que s’acostuma a volar a primera hora del matí, i de vegades també al vespre, evitant així les hores de més calor.

Hi poso tres fotografies fetes dissabte amb un senzill telèfon mòbil: el procés d’inflar els globus, el moment de l’enlairament i ja en ple vol rodejat d’alguns de la cinquantena de globus que participaven en la competició. Aquesta d’Igualada és una concentració important a Europa, però es queda petita si la comparem, per exemple, amb els centenars globus (fins a mil) que s’arriben a ajuntar en altres concentracions internacionals, com la d’Albuquerque, a Nou Mèxic (USA).

El vol d’abans d’ahir perfecte, sense cap incident ni res especial a destacar. Són els avantatges de volar amb un pilot amb trenta anys d’experiència. Posats a buscar-hi un però, l’única pega potser va ser el temps, un pèl emboirat tal com mig s’intueix a les fotografies. Però això no es pot triar. A veure si la propera vegada tenim més sort!

2 comentaris:

Clidice ha dit...

wow! assignatura pendent! a veure quan m'hi poso! :) ha de ser brutal, una vegada vaig estar en un globus aerostàtic captiu i vaig al·lucinar. Viatjar en un d'ells ha de ser la repera. T'envejo :)

Miquel Saumell ha dit...

Doncs apa, a veure si t'animes!