Curioses coincidències polítiques

Encara que per a un sector de la societat Duran Lleida ha esdevingut el polític més responsable de l’estat, des de l’esquerra s’ha criticat molt l’abstenció dels 10 diputats de CiU en la votació de l’altre dia al parlament espanyol, una decisió estratègica que va permetre als socialistes aprovar pels pèls la tisorada social imposada des d’Europa. Però curiosament s’ha parlat molt poc del vot afirmatiu a la tisorada dels 25 diputats catalans del PSOE. Amb l’abstenció tu no aproves res encara que facilitis que sigui un altre qui ho faci. És a dir, els efectes d’una votació són els que són però no és el mateix votar a favor d’unes mesures que abstenir-se. I per tant no deixa de cridar l’atenció que per alguns els dolents de la pel·lícula siguin els abstencionistes i no aquells que amb el seu vot, ells sí, van aprovar les impopulars mesures. I tot això sense entrar ara en l’oportunitat o no de la tisorada, que segueixo pensant que es va quedar curta i a més a més arriba massa tard. Però estaria bé que els crítics amb l’abstenció de CiU tinguessin la valentia de reconèixer que la seva postura coincideix fil per randa amb la del PP, que aquesta seria la crítica que ara rebria CiU si hagués votat junt amb el PP en contra de la tisorada. Ja ho va dir López Rodó fa molts anys, la política hace estraños compañeros de cama.