.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 27 de maig del 2010

El veritable debat

No ens perdem en debats secundaris. Ara mateix el veritable debat sobre despeses supèrflues a eliminar no és si al Senado espanyol un català té dret a parlar-hi en català com va fer el president Montilla l’altre dia, obligant a muntar un servei de traducció simultània molt criticat per determinats polítics i mitjans de comunicació. El veritable debat és quina utilitat té el Senado i cóm és que encara no s’ha tancat aquell cementiri d’elefants que al parer de molta gent entesa en política no serveix absolutament per res. No dèiem que hi ha crisi i s’han d’estalviar despeses? Doncs apa, comencem eliminant el Senado, i a continuació el Ministerio de Igualdad. Anirem fent llista de despeses absolutament supèrflues.

5 comentaris:

kika ha dit...

ben dit!

Clidice ha dit...

i la de miisteris que ens podríem carregar!

Anònim ha dit...

Es podria retallar per a tantes bandes: minsterios, Senat, alts i mitjans càrrecs, corporacions públiques i semi-públiques i comissions del tot inútils, protocol, casa reial... però, és clar, prefereixen mantenir els privilegis d'aquests pocs i fotre la gran majoria.

Artur ha dit...

Correcte! El debat està més amunt. Tal com dius ens hauríem de plantejar si cal el Senat, unes quantes autonomies, si els presidents de Consell Comarcal han de tenir cotxe oficial, si cal subvencionar l'Associació de Dones Amigues de Cuba, etc...

Cal una reforma en profunditat, una revolució, del sistema. Quan la democràcia és ilimitada, quan la màquina de fer lleis està en mans d'uns quants polítics ineptes i molt corruptes, quan el sistema permet formalment el nepotisme, anem molt malament

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies pels vostres suggeriments però encara que féssim una llista molt ben feta i argumentada ni se la mirarien. Aquest govern que tenim és també un govern autista.