.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 29 de març de 2011

Governar també és prendre decisions impopulars

Des que Mas és president no s’han entès ni s’han explicat bé algunes decisions del govern, i no s’ha entès tampoc que altres decisions urgents encara no hagin vist la llum al DOG. Hi ha nomenaments que no s’han acabat d’entendre, i podríem parlar també de la manca de decisions sobre temes que no s’haguessin d’haver discutit tant, amb tot el desgast que aquestes discussions suposen pel nou govern. Suprimir els 80 s’hagués hagut de fer molt abans. I suprimir l’impost de successions, també. En el primer cas per tractar-se d’una limitació ridícula; en el segon, per tractar-se d’un impost injust i discriminatori pels catalans. Eren dues promeses molt clares que segons el programa electoral de CiU s’havien de prendre immediatament. No hi ha excusa. Demorar-ho tant no porta enlloc i produeix un innecessari desgast.

Quan es governa s’ha de ser valent. Està bé això de convocar cimeres amb els altres partits i els agents socials. Està molt bé buscar el consens, i aquestes fotos no fan mai nosa. Però si no es pot, no es pot. Governar és prendre decisions, i sembla ser que a aquest govern li costi molt prendre-les, sobretot si es tracta de mesures impopulars però, per altra banda, absolutament necessàries. No cal que esperin més. Cal que facin la seva feina i deixin de mirar de reüll cap a les eleccions municipals del maig. Cal que el govern es posi les piles i comenci a prendre decisions sense marejar més la perdiu. El pitjor que poden fer des de CiU és generar frustració entre els seus votants. El refranyer popular català és molt savi: a sants i a minyons, no els prometis si no els dons. Les promeses incomplertes tard o d’hora sempre acaben passant factura.