.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 8 de març del 2011

Més civisme i menys escombriaires

Només cal creuar els Pirineus per adonar-nos que les nostre ciutats brutegen massa. I dic creuar els Pirineus perquè no crec pas que ens haguem de comparar amb El Caire o Nairobi. Això és Europa i ens hem de comparar amb ciutats europees. Per mantenir neta i endreçada la ciutat tenim dues vies. Una passa òbviament per netejar sovint. L’altra consisteix en no embrutar. Per netejar sovint es necessiten equips tècnics i humans que costen molts diners als ciutadans. Per no embrutar només es necessiten unes mínimes dosis d’educació i civisme. És evident que, almenys sobre el paper, la segona via és la més intel·ligent i pràctica. Per una banda tot estarà més net i per l’altra la factura de la neteja ens sortirà molt més barata.

El civisme s’adquireix de dues maneres. Una és mitjançant una educació adequada, bàsicament a casa però sense oblidar el complement que els nens reben l’escola. L’altra passa per la multa governamental. Mentre el civisme per la via educativa no doni resultats, que de moment sembla ser que no els dóna, sempre ens queda l’alternativa de la multa. Hi ha persones a qui no els molesta veure un paper a terra, i per això no busquen mai una paperera quan n’han de llençar un. Són individus que només entenen el càstig, la multa en aquest cas. Doncs cap problema i sense manies, una bona multa sempre et fa meditar. I si qui embruta el carrer és un menor d’edat s’han de multar els seus pares, i després en tot cas que els vagin descomptant la multa de la setmanada. Multar al ciutadà, però, no ha de ser mai la meta de cap administració, encara que de vegades determinades actituds incíviques no deixen cap més altra opció que el càstig.

Si volem que les noves generacions siguin més educades i cíviques, menys propenses a embrutar l’espai comú, s’hauria de fomentar més el civisme, tant a nivell familiar com a l’escola. Un cop assolida una societat més cívica, no caldria invertir tant com ara en uns equips de neteja que ja no serien tan necessaris. Avui he posat negre sobre blanc aquestes obvietats perquè ara que s’acosten eleccions municipals és tot un clàssic que els candidats ens començaran a ensenyar els equips de neteja que pensen potenciar si guanyen. Doncs bé, si jo fos el candidat parlaria menys d’escombriaires i més de civisme, que això és el que aquest país necessita. Un país que ha de netejar molt no deixa de ser un país que bruteja més del que seria desitjable, i dissortadament el nostre n’és un bon exemple.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Que me'n dius de la corrupció política que compra a preu d'or materials que fan fàstic en tres dies?

I que me'n dius de la corrupció sindical que fa que un miler de privilegiats es toquin els dallonces a l'ombra mentre tenim els carrers més bruts de l'Europa "avançada", això sí, amb "convenis" per apujar-los el sou any rere any.

I que me'n dius d'un sistema educatiu que engendra malcriats exigidors de drets però totalment irresponsables?

I que me'n dius d'unes llicències públiques de televisió que promocionen i premien els comportaments grollers i barroers mentre silencien i amaguen tot bri de talent o esforç?

El maleït franquisme ens en va deixar una societat estat-dependent que el socialisme ha sabut convertit en bruta, cutre, incívica i rondinaire per perpetuar-se al poder.

El millor de tots és que anem donant lliçons de progressisme i modernitat quan fem pena.

J

Unknown ha dit...

El que sobta és el comportament mimètic dels turistes. A casa seva són molt nets, però arriben aqui i acaben sent uns mals imitadors.

I al contrari, crec que anant a ciutats suïsses acabes la consciència arriba, sense necessitat de tenir la ciutat plena d'inspectors de civisme.

Anònim ha dit...

Al terra, al voltant d'algunes botigues de "chuches" (chuche=verí per jovent) normalment hi trobareu una gran quantitat de xiclets enganxats, en compren un de nou i llencen el vell al terra, a mes com que els "Xampions" ho fan etziben un gargall mig de costat.
Per el gargall, mes que una multa, la única solució es fer-el-s'hi llepar, per als xiclets n'hi ha una d'original, una planxa de fusta a la paret del carrer, fora de la botiga on enganxant-hi el xiclet es va formant una mena de dibuix, graffiti o com el vulgueu dir, no n'hi hauria ca al terra.

L'Anònim te raó en quasi tot el que diu, n'hi han tantes de coses per arreglar... començant per el socialisme que per comptes de donar al que ho necessita i s'ho mereix ho dona al gandul...

esparver ha dit...

Potser podríem començar per perseguir als gossos incívics (vaja, als seus amos). Fins i tot si recullen la merda el terra queda marcat.

A vegades el sentit comú queda anul·lat per la postmodernitat estúpida.

Miquel Saumell ha dit...

J,
No tinc tant clar que tot això que dius sigui culpa del franquisme, que ja fa molts anys que va passar a millor vida. Però sigui la culpa de qui sigui, que segurament és molt compartida, coincideixo amb el teu sentiment de frustració amb la societat que ens ha tocat.

Andreu,
Doncs sí, aquestes mutacions de comportament humà sempre m’han cridat l’atenció.

Joa'quim,
Això de la fusta pels xiclets sembla una bona idea.

Esparver,
Sovint també em pregunto cóm és que encara no s’han inventat els gossos que només facin aquestes coses a casa seva i no al mig del carrer. Però evidentment el problema és dels amos.