.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 de maig de 2011

La patacada socialista: el cas d’Igualada

Tal com vaig explicar en aquesta crònica, vaig conèixer a Marc Castells (CiU) l’any 2007, poc després de les anteriors eleccions municipals. Castells era el cap de l’oposició de l’ajuntament d’Igualada, i CiU tenia llavors 6 regidors d’un total de 21, en un consistori molt consolidat pel pacte electoral d’esquerres entre socialistes i ICV, que compartien la mateixa llista electoral i el govern de la ciutat. Un govern, per cert, que disposava del suport extern però imprescindible dels dos regidors del PP, fent-se un cop més realitat que la política hace extraños compañeros de cama. CiU i Esquerra eren a l’oposició. Han passat quatre anys i diumenge es van celebrar unes noves eleccions que ha guanyat Castells, amb 10 regidors. El triomf és mèrit seu i del seu equip, d’això no n’hi ha cap dubte. Però si som sincers hem d’admetre que CiU també ha guanyat per demèrit dels seus adversaris socialistes.

Per exemplificar l’abast de la contundent derrota del socialisme als ajuntaments catalans he posat l’exemple d’Igualada com n’hagués pogut posar molts d’altres. De ser pràcticament hegemònics en molts consistoris els socialistes han passat a ser perfectament prescindibles. La llista encapçalada per l’actual alcalde Aymamí ha passat dels 10 regidors de fa quatre anys als cinc obtinguts diumenge. La gent està molt enfadada amb els socialistes, no només pels desgavells dels set anys dels governs tripartits a Catalunya sinó també pels desgavells que a nivell de l’estat són responsabilitat dels governs encapçalats per Zapatero. El votant és perfectament conscient que una bona part de les retallades d’ara tenen molt a veure amb la mala gestió d’aquests governs socialistes, i per això s’ha votat com s’ha votat. Sovint a la contra, i de vegades castigant a qui no n’era un culpable directe. No es pot negar que hi ha hagut molt vot de càstig antisocialista.

Evidentment també hi deu haver hagut gent molesta amb la gestió estrictament municipal dels socialistes. A Igualada mateix en conec uns quants i els sobra raó, però intueixo que en altres ajuntaments els equips de governs socialistes sortints han patit una desfeta electoral encara que la seva gestió municipal no hagi estat precisament dolenta. Són els riscos de compartir determinades sigles polítiques, que encara que durant la campanya les mig amaguis com ha fet el candidat socialista d’Igualada (et miraves la seva propaganda i costava trobar de quin partit era Aymamí), al final tothom sap qui és qui, de qui depèn i a qui representa. Molts alcaldes socialistes han perdut el càrrec més per les sigles polítiques que suposadament els aixopluguen que per la seva estricta gestió municipal. Això, però, no treu cap mèrit a en Marc Castells i a l’inqüestionable triomf de CiU a la ciutat d’Igualada.

3 comentaris:

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Apreciat Miquel,
Gràcies pel teu post, si més no volia fer una petites apreciacions, en realitat PSC+ICV han perdut quatre regidors no cinc, respecte al pacte d’Entesa i tenint en compte tot el que dius de la davallada socialista general i del lo malament que ho han fet uns i altres, t’haig de dir que CiU Igualada ha guanyat quatre regidors, però en el global de l’Anoia i comptant amb aquests quatre només se’n guanyen dos, això si, aquest global ha fet que amb aquest diputat de la comarca, el PSC perdi el Govern de la Diputació que havia mantingut durant 32 anys. En tot vull dir que a Igualada la cosa ha sigut quelcom més que una davallada, sinó una patacada, com molt be tu ho anomenes i que en Marc i el seu equip ho han fet molt be i l’Aymamí i el seu equip molt malament, doncs la diferencia màxima assolida en unes eleccions a Igualada amunt o avall fins ara, amb factors externs o no, només era de dos regidors.
Dit això, pot ser quan les coses estiguin més tranquil·les, hauríem fer un altre dinar amb el ja pròxim Alcalde, seria un bon tancament del cercle.
Una abraçada.
Josep M.

Clidice ha dit...

Ho llegeixes força bé, el cas d'Igualada només el conec de passada però. En el cas del meu municipi, els socialistes han passat de 8 a 2 i els d'ICV de 5 a 3. Ara, aquests últims, criden a la població a una mena de rebel·lió (pacífica, no cal dir), contra el que ha votat ella mateixa, perquè, és clar, el poble s'ha equivocat, o ha estat víctima de manipulacions tortuoses per part dels partits que han sortit més ben parats. CiU, que passa de 2 a 4, i Acord Municipal-ERC de 2 a 3 (que no n'hi ha pas per aplaudir amb les orelles). El pas del PP d'1 a 3 és clar que és vot socialista franquiciat i emprenyat, així com PxC i dues candidatures independents. O sigui, que la cosa està, per dir-ho fi: caòtica. Però el que més em toca el potet és la negació sistemàtica per part de la majoria de les causes reals dels resultats, és molt difícil refer-se de l'ensulsiada si no saps llegir la realitat, com és molt difícil, també, fer bé les coses si no tens la veritat pel davant.

Miquel Saumell ha dit...

Josep M,
Amb la dimissió fa una estona d'Aymamí, tant del partit com del consistori, ara els socialistes hauran de començar de cero i buscar un nou líder per lluitar amb alguna possibilitat de cara el... 2019, perquè per poc bé que ho faci en Castells el 2015 té la reelecció assegurada; la memòria d’aquests darrers dotze anys encara estarà fresca entre els igualadins.
El dinar quan vulgueu, tot i la crisi jo encara puc dinar cada dia, però no cada dia tinc l’oportunitat de dinar amb tot un senyor alcalde.

Clidice,
A Esparreguera sí que ho teniu complicat, amb 21 regidors pertanyents a 10 partits diferents (compto CiU com dos partits: C i U). Com que difícilment els caps de llista es posaran d’acord per perdre protagonisme i facilitar la governabilitat, com no vigilis et veig d’alcaldessa... de consens.