.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 31 de maig del 2011

Plaça de Catalunya: dels grisos als mossos

Fa vuit dies vaig escriure el que vaig escriure. M’hi ratifico. Però després es van produir els fets de divendres i cal dir algunes coses més. En primer lloc, que trobo encertada la decisió política presa per les autoritats. Si quelcom hi ha de criticable és que s’hagués hagut d’actuar bastant abans. Ara bé, dit això i a la vista de les conseqüències, fins i tot contràries al que es pretenia, difícilment es pot estar d’acord amb l’actuació policial, que sent molt generós només puc definir com a manifestament millorable. Defenso, per tant, el fons de l’assumpte, que no és cap altre que permetre que un espai públic pugui ser novament un espai públic per a tothom i no només per a uns quants, però no puc defensar l’operatiu emprat en forma d’una actuació policial fora de mida, es miri com es miri. Els episodis de divendres em van fer recordar aquella lamentable càrrega dels grisos del franquisme contra Xirinacs i companyia (a la foto). Ja han passat 35 anys, però si comparem aquella actuació dels grisos amb la dels mossos de divendres només hi veurem gent pacífica asseguda al terra rebent de valent de la policia. Segur que divendres hi havien alternatives policials millors per tal de tirar endavant la decisió política presa pel govern. Per tant, si algú ha de dimitir, que dimiteixi. Si s’ha de cessar algú, que es cessi. Però sempre deixant ben clar que la decisió política d’intentar restablir la normalitat a la plaça de Catalunya de Barcelona tenia al meu entendre tota la legitimitat d’un govern plenament democràtic.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Miquel,
Jo no hi estic d'acord amb el que es dius que no es pot passejar per Pça. Catalunya i que l'espai és de tots i per a això cal desallotjar-los. Jo hi he anat un parell de vegades i m'hi passejat sense cap mena de problema i sense que ningú em digués que què hi feia allà! Aquest tema de l'ocupació de l'espai no pot ser mai l'excusa per treure'ls.
És més, prefereixo aquesta ocupació que la dels coloms per molt símbol de la pau que siguin!

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Jo també hi he passejat i he tingut la mateixa sensació que Galderich. Per altra banda, no hi ha constància que cap col·lectiu s'hagi queixat de la seva presència (com ha passat amb els comerciants de Puerta del Sol). Aquesta ocupació no és cap caprici, respon a una situació desesperada i té finalitats de transformació democràtica, igual que la tenia la protesta pacífica de Xirinacs. És molt millor que la frustració social es canalitzi amb protestes d'aquesta mena que amb actes vandàlics. Què ha aconseguit Puig amb el desallotjament? Només augmentar la insatisfacció i la dissidència i, a més a més, donar una imatge pèssima de Catalunya al món. Més diàleg, comprensió i voluntat de canvi, això fa falta i no pas posar una càmera al casc dels Mossos.

Anònim ha dit...

JO TAMBE QUE CARAI¡¡¡¡I ESTIC "AL LORO" DE LES ASSEMBLEAS, I HAN REAFIRMO AMB LAS MEVES PRIMERES IMPRESCIONS. CADA DIA M'AGRADEN MEINYS,...TREMQUEM LES URNES,CAL MANAR UTILITZANT LAS XARXES,AL NACIONALISME CATALA ES UN FET TRONAT,HABLEMOS EN ESPAÑOL QUE ES EL IDIONA DE TODOS....I A LA PUERTA DEL SOL MENTRWATANT.. "VIVA INESTRILLAS"
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

L'actuació del divendres va ser un robatori a mà armada, en ple centre, en ple dia, a la vista de tothom, en una demostració de poder irracional. Claríssimament amb l'objectiu de fer perdre els nervis i titllar de violents als que impregnen la plaça de No-Violència.

I no ho van aconseguir.

La demostració de que dues setmanes han aportat més ilusió i esperança que 3o anys de política corrupte, és enveja inflamable, i ja sabem que l'esser humà, l'ibèric segur per damunt la mitja, és envejós de mena.

Quin pais més pobre, els qui el manèguen el dirigeixen de dret a la ruina. I quan algú té el somni utòpic d'evitar-ho, rep una estomacada feixista de càstig i comentaris tant desalentadors com el teu.
No és el camí, i sense tots ningú se'n sortirà.

Jan X.C. ha dit...

Concordo al 100%.

Desallotjar una okupació -tant li fa si és en un edifici privat com en un espai públic- premeditada i amb l'objectiu de segrestar-ne la funcionalitat general ("strolling") per condicionar-ne l'ús de cara als interessos d'un col·lectiu privat (dic privat, perquè aquesta assemblea no representa a més gent que la que hi acampa i la que hagi firmat no-sé quin manifest, que són, tots plegats, una minoria considerablement reduïda respecte al total de la població) és totalment aplaudible.

Ara bé, en el cos dels mossos, com en tots els cossos policials -i tot i els tests psico-tècnics que fan per entrar-hi- és obvi que hi "pululen" individus psicològicament tan desequilibrats (en la mesura que no tenen mesura ni equilibri sobre a qui han d'hostiar, i això implica que alguns dels "punkarres" que corrien per allà SÍ que es mereixen un cop de porra, com perfectament demostren les imatges de TV) com els tarats que anaven disfressats de color gris fa unes dècades.

No cal ser massa espavilat per entendre que les professions amb potestat per utilitzar la violència sempre atrauen els homo sapiens més propers, evolutivament, al ximpanzé. Polícies o exèrcits.

Però tampoc no cal ser massa espavilat per saber que més tard o més d'hora la pantomima de les acampades acabaria sent segrestada per l'extrema esquerra, okupes anti-sistema, i gent que practica, també, la violència via intimidació i condicionament de l'espai públic per al seu interès particular (que ells, innocentment -la majoria són jovents-, es creuen que és un "interès general").
De fet, això, l'enorme estultícia i ingenuïtat (sovint, vorejant el ridícul intel·lectual) que mostren els "indignats" cada cop que intenten articular un discurs coherent per als que no participem d'aquest circ, és una de les conclusions més dramàticament tragi-còmiques de tot aquesta "moguda"... molt sac de dormir i picar a una olla i poca serietat o substància. Vorejant l'esperpent, sovint.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Gràcies. En una cosa coincidim, a mi els coloms de la plaça Catalunya tampoc m’hi agraden gens.

Clara,
T’agraeixo el comentari, però suposo que em reconeixeràs que no tot queda reduït a triar entre aquestes protestes i els actes vandàlics.

Oliva,
Estic una mica espès i no em queda clar quina és la teva posició. Sigui com sigui, t’agraeixo com sempre la teva aportació.

Medit,
Moltes gràcies, ben explicat, no hi puc afegir res més.