.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 25 de setembre del 2015

De les mentides al lerrouxisme

(L’article original en versió paper es va publicar el 18 de setembre de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.722 de La Veu de l'Anoia)

Hi ha qui pensa que per guanyar unes eleccions s’hi val tot. I no tot s’hi val. Avui posaré dos exemples de males pràctiques polítiques que potser serveixen per guanyar algun vot però que s’haurien d’eradicar: les mentides i el lerrouxisme. A Escòcia hi va haver les mentides de Cameron, i a Catalunya el lerrouxisme d’alguns partits polítics que juguen en clau espanyola. Però així com a Escòcia l’unionisme va guanyar el referèndum amb l’ajut dels mentiders, a Catalunya tot indica que als lerrouxistes, de dretes i d’esquerres, les coses no els aniran tan bé.

Els independentistes escocesos van perdre el referèndum que els hauria pogut portar a la independència per creure’s les promeses que els va fer el primer ministre britànic, David Cameron, pocs dies abans de la jornada electoral. Totes les enquestes eren favorables a la independència d’Escòcia fins que va arribar Cameron i va fer un munt de promeses als escocesos si votaven a favor de quedar-se al Regne Unit. Unes promeses que a dia d’avui no s’han complert. Quan els escocesos han constatat que els han entabanat ja era tard, i ara s’hauran d’esperar a celebrar un altre referèndum anunciat per l’any vinent. Però aquesta vegada enredar-los ja no serà tan fàcil, i és que de les derrotes també se n’aprèn, sobretot quan qui guanya ha fet trampa.

La sorpresa de la campanya electoral catalana ha estat la irrupció del lerrouxisme. Sorpresa relativa, tot s’ha de dir, però tardarem a oblidar la utilització barroera que del lerrouxisme ha fet un polític populista de la nova fornada, Pablo Iglesias. Al líder de Podemos se li va veure el llautó lerrouxista quan en un míting va començar a jugar amb els cognoms dels votants i els orígens espanyols dels seus pares i avis. Iglesias va voler entrar en un debat pervers que va quedar superat fa dècades, tot i que en els darrers anys la dreta espanyola més tronada de populares i ciudadanos sempre l’han intentat ressuscitar. Els que parlen de cognoms i orígens semblen haver oblidat que fa cinc anys, a Catalunya, teníem un president que era d’origen andalús i que es deia Montilla, i dient això no cal dir gran cosa més. El lerrouxisme era reprovable fa vuitanta anys i ho és ara, però a alguns polítics sense moral els sembla que en un lloc o altre els dóna vots. I, dissortadament, potser tenen raó. Però encara que fos així, apel·lar als baixos instints de la gent més senzilla resulta fastigós i reprovable. Repetim-ho per si no havia quedat prou clar: a Catalunya tots els votants són catalans.

5 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, finalment vaig votar JxSí. Crec que l´expoli fiscal es real. Ara, soc realista i per molt que no vulgui, se veure que l´independentisme va perdre ahir.
En unes eleccions plebiscitaries conten els vots. Això ho sabem tots. Doncs bé, ahí a nivell de vots les forces independentistes no van obtenir el 50% dels vots. Aquesta es la realitat.
Ah, i per molt que no vulguem, el moviment independentista va de baixa. Fa 3 anys, CIU + ERC + CUP obtenia 74 escons. Aquesta vegada s´han quedat en 72. Alguna cosa han fet malament no?

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Deixant els escons al marge, l'afirmació dels que, com tu, dieu que l'independentisme ha perdut en vots s'origina en considerar que tot el que no sigui la suma de Junts i CUP és "no", i això és un error. Fetes les correccions necessàries, la realitat és Independentisme 53%, Unionisme 47%. Si busques per la xarxa trobaràs els càlculs ben fets.

luis ha dit...

Miquel, en un referèndum no sabem el que passaria. La realitat, es que en aquestes eleccions les forces independentistes han perdut. I ho sap tothom. Catalunya SÍ es Pot i Unió són partidaris del referèndum, pero no de la independència. També hi ha gent de JxSÍ que votaria NO, això ho se. No sabeu aceptar les derrotes. Ahí els diarios ho deixaven molt clar. Heu guanyat en escons, pero no en vots. En unes eleccions plebiscitaries, com es va encarregar el sr. Mas de dir, conten els vots.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Doncs si tan convençut n'estàs i, com dius, "ho sap tothom" (menys jo i alguns més), permeta'm que et feliciti ;-)

luis ha dit...

No vull ser pesat amb el tema. Però un dels vostres, Antonio Baños, ha reconegut que l´independentisme ha perdut el plebiscit.
Seguir el tema per internet es divertit. Cada independentista treu els seus resultats on sempre guanya el SÍ. Hi ha qui exclou del NO nomes a Catalunya SÍ es Pot, hi ha qui també exclou a Unió, hi ha qui suma com a SÍ al partitot plegat.t animalista (PACMA)... molt graciós tot plegat.
Ara això si per sortir de dubtes 100% cal un referéndum.