.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 8 de juliol del 2022

Premi o càstig?

(Article original publicat el 1/7/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2076, pàg. 2)

Cal premiar els ciutadans complidors o és millor penalitzar els incomplidors? Aquest és un debat clàssic sense una resolució clara, i la recepta per obtenir els millors resultats, suposant que aquesta existís, segurament no seria compartida per tothom. Algunes empreses tenen establert un plus de puntualitat, i això vol dir que si cada dia arribes a la feina a l'hora pactada, a final de mes t'inclouen a la nòmina un petit premi en forma de complement pecuniari. A altres empreses, en canvi —n'he conegut algunes a l'estranger—, et penalitzen la impuntualitat laboral sense una justificació raonable, i és habitual l'acomiadament de la feina en cas de reincidència persistent. Aquesta "garantia laboral", tan comuna per les nostres contrades, que dóna per fet que el funcionari públic és intocable, faci el que faci, no és tan usual al nord dels Pirineus, i molt menys als Estats Units.

Entre premi o càstig, els partits d'esquerres sempre han sigut més partidaris de premiar, de subvencionar, i fins i tot de pagar a canvi, simplement, de complir una obligació contractual. A l'Europa de l'Est, abans de la caiguda del Mur de Berlín, si feies bondat laboral i social, tenies moltes més facilitats per accedir a l'ús d'un habitatge; en aquella època tots els habitatges eren públics. Ara bé, si l'administració pretén tenir ciutadans responsables, aquest plantejament és, al meu entendre, erroni. I és que en el fons, amb la política de premiar i subvencionar, les administracions públiques no busquen teixir complicitats sinó comprar voluntats, tenir ciutadans i entitats obedients com a xaiets i, d'alguna manera, sempre dependents de l'ajut públic, potser pensant que amb la por a perdre la subvenció faran més bondat i seran menys conflictius.

Amb el sistema de recollida de residus Porta a Porta que alguns ajuntaments estan implantant d'uns anys ençà, algunes administracions estan anunciant amb bombo i platerets que premiaran els ciutadans que reciclin correctament la brossa, i ho faran mitjançant la rebaixa d'un impost municipal. A ningú se li escapa, però, que s'acosten eleccions, i aquest fet alguna cosa hi deu tenir a veure. Però, insisteixo, l'anunci de premiar a qui no cometi infraccions, que algunes administracions prometen a la ciutadania, és contraproduent. Les coses s'han de fer correctament sempre, per convicció i per responsabilitat social. Pels ciutadans que incompleixin la normativa municipal, la possibilitat de ser sancionats sempre serà més efectiva que el premi per complir-la.