Generació BlackBerry

A principis dels anys noranta del segle passat em vaig comprar el primer telèfon mòbil, i des de llavors n’he tingut uns quants. Però la BlackBerry que jo utilitzava fa tres lustres —recordo que en vaig pagar unes 150.000 pessetes de l’època, una fortuna!— ha sigut el millor mòbil que he fet servir mai.

Així, fa uns quinze anys jo també vaig formar part de l’anomenada “generació BlackBerry” d’una manera molt entusiasta, tot i que en el meu cas sense la connotació política que en aquells moments va tenir una expressió que mediàticament va fer fortuna, i es referia al sector més jove de la franquícia catalana del PSOE. Aquell jovent pretenia anar ocupant els llocs de la direcció que monopolitzaven els anomenats capitans, ja que consideraven que potser feia massa temps que hi eren.

Aquesta marca canadenca, BlackBerry, va desaparèixer del mercat ara fa tres anys, i alguns dels seus usuaris d’aquella època van aconseguir fer jubilar els vells dirigents socialistes. Ara governen ells, a Espanya, a Catalunya i a Barcelona. La renovació sempre és bona, tant de persones com d'eines de comunicació, i si uns han passat de la BlackBerry a un Apple o a un Android, altres s’han guanyat una jubilació més o menys merescuda.

Per assumptes professionals fa quinze anys havia d’enviar molts correus electrònics, i no sempre em podia esperar a ser al despatx. Alguns dels meus missatges eren força llargs, i sovint els havia d’escriure des del cotxe, des d’un aeroport, des de l’avió, des d’un taxi. Aquell aparell amb tecles que s’activaven mecànicament m’anava molt bé. Però tot evoluciona, i des de fa anys utilitzo un Android, i n’estic raonablement satisfet, tot i que de vegades encara trobo a faltar la vella BlackBerry. Els col·legues de la generació BlackBerry també s’han fet grans, i políticament ja tenen més passat que futur. I pensen més en la jubilació que es va acostant que en el seu futur a la política.