Els metges i el català

Els metges estrangers, com els d’aquí, només pel fet d’estar col·legiats ja poden exercir la professió a la sanitat pública i també a la privada, sense més condicions. Molts d’aquests metges diuen que no entenen ni parlen el català, i alguns manifesten obertament que no tenen gens d'interès per aprendre la llengua pròpia de Catalunya, que és el lloc que lliurement han triat per venir a viure.

Dades: “L’any passat el 56% dels metges que es van col·legiar a Barcelona eren estrangers, i quasi el 50% extracomunitaris” (Olga Pané, consellera de Salut, La Vanguardia, 16/3/2025). En aquest percentatge tan alt d’estrangers no hi inclou els metges provinents de la resta de l’estat espanyol, ja que, si es fes, les xifres encara serien més cridaneres. Si ho mirem en termes de grau de simpatia per la llengua catalana, la posició d’un metge de Badajoz no difereix molt de la d’un metge provinent de Tegucigalpa.

Franco va morir fa mig segle, però en termes de respecte pel català de vegades sembla que encara estigui viu. El català no és un caprici d’uns quants catalans de la ceba; és la llengua pròpia de Catalunya. El fet és que mentre no s’estipuli per llei l’obligació que tenen els metges d’atendre en català a les persones que se'ls adrecen en català, alguns professionals potser aprendran la llengua, però altres no ho faran.

Vull acabar dient que això de normal no en té res. Posats a buscar culpables, els diputats del Parlament tenen la seva quota de responsabilitat per omissió, és a dir, per no defensar els drets dels catalans catalanoparlants.