Exigir el català a tothom, no només als nouvinguts

Josep Pla va dir que el seu país és aquell que quan tu dius bon dia et contesten bon dia. Ho comparteixo sense reserves. Sóc veí d’un dels dos fiscals —ara jubilats— que mentre estaven en actiu van lluitar fins a límits malaltissos per intentar empresonar el MHP Jordi Pujol. No se’n van sortir, però va anar de ben poc. Ara et trobes aquest fiscal per les botigues i bars de Sarrià i veus que continua amb la seva obsessió malaltissa anticatalana. Mai li he sentit a respondre amb un “bon dia” enlloc.

Ara s’està discutint si als immigrants que decideixen lliurement venir a viure a Catalunya se’ls ha d’exigir el coneixement de la llengua pròpia del país escollit, és a dir, la llengua catalana. No em sembla pas malament, ja que és el mateix que els passaria si decidissin anar a viure a qualsevol altre país europeu. Però, a més, deixant les lleis de banda, és de sentit comú conèixer la llengua del lloc on vius.

Però tindria lògica establir aquesta exigència als que estan arribant ara, i no exigir el coneixement del català als que van arribar abans-d'ahir? Trobaria ridícul que s'exigís el coneixement del català als nouvinguts de l’última fornada mentre ens oblidem dels que van arribar en les fornades anteriors. No és normal que persones que van arribar fa dècades encara avui no siguin capaces d’expressar-se en català, i algunes fins i tot en presumeixin.

La solució seria senzilla: fer una llei que obligués a conèixer el català a qualsevol persona que visqui a Catalunya i utilitzi els seus serveis públics, o cobri un sou o pensió públics. I això inclouria funcionaris de totes les administracions que ens governen (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, govern de l’Estat i Unió Europea). Però és evident que entre els polítics porucs que tenim ara no hi ha la voluntat política per fer-ho. Fins que no es faci aquesta llei, no resoldrem el problema d’una llengua, la nostra, que s’està morint. Si esperem a demà potser ja serà massa tard.