Aranzels

Els governs creen funcionaris, però amb les polítiques aranzelàries poden ajudar o dificultar que la iniciativa privada creï llocs de treball productius. M’he dedicat tota la vida al comerç internacional de matèries primeres, i les polítiques aranzelàries que apliquen els governs han tingut una relació molt directa en el meu negoci. Així, mentre sempre he tingut un ull posat a les cotitzacions de les divises i les subhastes internacionals de les matèries primeres amb les quals he tractat, l’altre l’he dedicat a vigilar les polítiques aranzelàries dels governs. Els aranzels poden crear, enfortir, dificultar o eliminar possibilitats de negoci, així com crear o destruir empreses i llocs de treball.

L’aranzel és l’eina que tenen els estats per defensar-se dels països que els fan la competència, i també, quan els convé pel motiu que sigui, per atacar-los. Així, quan un govern decreta un canvi en la seva política aranzelària pot ocasionar que les possibilitats comercials que existien en el país afectat desapareguin. Una política aranzelària poc rumiada —com aparentment és la del govern nord-americà actual— pot enfonsar fàbriques i deixar molta gent sense feina. Ara bé, mirat des de la part contrària, la mateixa política aranzelària pot enfortir negocis i crear llocs de treball en altres països.

Quan el president Trump decreta un aranzel del 15% a les importacions nord-americanes de vins catalans, la lectura fàcil ens diu que aquest 15% anirà a càrrec del consumidor final. La realitat, però, no és tan senzilla, i poden passar tres coses. La primera, que per mantenir el mateix preu de venda al supermercat, el preu de compra que s’ofereix al productor català sigui menor, i que aquest digui que amb aquesta rebaixa no ven. La segona, que per no tocar el preu de compra s’augmenti un 15% el preu de venda al supermercat, però el consumidor americà pot decidir que amb aquest increment no compra. Es pot intentar també partir la diferència, i que venedor i comprador comparteixin el pagament l’aranzel. Però quan els marges comercials són molt ajustats —gairebé sempre ho són—, el resultat de l’aplicació de l’aranzel pot representar que les importacions d’aquests productes deixin de tenir interès.

Com a resum, els dirigents polítics que decideixen les polítiques aranzelàries dels seus països haurien de ser molt més curosos abans de prendre determinades decisions, ja que de vegades sembla que no rumiïn gaire totes les conseqüències derivades d'aquestes.