Unionisme d’ampli espectre

El món independentista és senzill de definir, ja que els partidaris de la independència no amaguen mai quins són els seus objectius polítics. Són independentistes i punt. Però com que no disposen d’un estat al darrere, tenen poques eines per assolir l’objectiu. Ara bé, en tenen una que val més que la resta, i és la voluntat dels ciutadans expressada democràticament a les urnes. Quan s’acosta el vuitè aniversari del referèndum de la independència de Catalunya, cal no oblidar-ho: l’u d’octubre del 2017 la majoria dels catalans van decidir democràticament que volen ser independents.

A l’altra banda d’aquesta opció s’hi troba el món polític unionista. Si bé a Espanya és clarament majoritari, a Catalunya és minoritari. L’unionisme té com a únic objectiu mantenir, al preu que sigui, la unitat d’Espanya. La seva única fita és l'Espanya Una Grande y Libre. Treballa amb tots els mitjans al seu abast, que són molts. Així, per tal de dificultar que cap dels seus territoris marxi, disposa de tot l’ampli catàleg d’eines de l’estat que té al darrere. Partint d’aquesta voluntat, les vies utilitzades per l’unionisme en contra de l’independentisme —econòmiques, fiscals, lingüístiques, policials, socials, etc.— no necessàriament han de complir amb uns mínims requeriments democràtics. Segons el seu antidemocràtic punt de vista, la voluntat unionista ha d’estar per sobre de la democràcia, entenent aquesta doctrina política en sentit ampli. Els unionistes creuen que en aquesta guerra tot ho val, i no tenen cap remordiment quan decideixen utilitzar els mitjans violents en contra de la dissidència.

Però llavors ens trobem allò que alguns anomenen una tercera opció, que en teoria pretén aglutinar les dues voluntats. Als efectes pràctics, però, no deixa de ser un complement de la segona opció, l’unionisme. Joan Vall Clara, director-propietari del diari El Punt Avui, va definir fa uns anys aquesta suposada tercera opció com l’unionisme emmascarat, i aquí hi entrarien els civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors.

No tinc cap dubte que al final s’acabarà imposant la democràcia, entenent aquesta doctrina política en sentit ampli.