De singular, res de res

Els dirigents d’Esquerra insisteixen que tenen pactat i blindat amb el PSOE el compromís d’un futur finançament singular per a Catalunya, com donant a entendre que serà un sistema de finançament diferent del que ha estat vigent fins ara, que és el mateix que s’aplica a les altres comunitats autònomes d’Espanya, tret d'Euskadi, Navarra i les Illes Canàries. I donen per sobreentès que serà un sistema molt millor per a Catalunya. Si fos cert, no sona malament.

Però els dirigents d’Esquerra tenen un problema, perquè es neguen a admetre que tant amb governs espanyols del PSOE com amb governs del PP, Espanya continuarà sent Una, Grande y Libre, amb la uniformitat fiscal que això representa. És allò del café para todos. Així, mentre Catalunya formi part d’Espanya —esperem que ja per poc temps—, el nostre sistema de finançament seguirà sent similar al de La Rioja o el de la Región de Murcia. O potser pitjor, com passa ara.

La conclusió lògica és clara: si Esquerra està disposada a rectificar i torna a situar Catalunya com a únic objectiu del seu interès polític, els dirigents d’aquest partit farien bé de tornar al carril independentista que ara tenen abandonat. Els dirigents d’Esquerra saben, com ho sap tothom, que amb una Catalunya independent el debat actual de la singularitat del finançament ja no tindria sentit, ja que els diners es recaptarien a Catalunya i s’administrarien a Catalunya. I Espanya passaria a ser un país veí més, com ho són ara França o Portugal.