Els col·laboradors necessaris

(Article original publicat el 11/7/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2234, pàg. 2)                                            

L’alcaldessa de Palafrugell és una mestra jove i amb poca experiència política, i gràcies a la renúncia de l’alcalde que hi havia abans des de fa menys d’un any ocupa l’alcaldia del seu poble. És a dir, els seus veïns no l’han votat per ser alcaldessa sinó que es va trobar ocupant l’alcaldia del municipi de manera inesperada. Tot perfectament legal, això sí. L’alcaldessa milita a la franquícia catalana del PSOE, un partit que abans en deien PSC però que fa uns anys va perdre la seva independència de la casa central de Madrid.

De l’Ajuntament de Palafrugell en depenen també els pobles de Calella, Llafranc, Llofriu i Tamariu, i és precisament a la platja de Calella on, des de fa més de mig segle, cada any per aquestes dates celebren la Cantada d’Havaneres, acte organitzat per l’ajuntament. Va ser dissabte passat, i aquest és el context del personatge i el context geopolític.

Hi ha qui considera que ara toca enfortir l’unionisme que alguns veuen en perill, i diuen que s’ha de fer al preu que sigui, encara que sigui caient en la ridiculesa més estrepitosa, com ho és un intent gens dissimulat de censura cultural en plena democràcia.

Així, l’alcaldessa va prohibir que l’acte s’acabés amb la cantada de l’havanera més coneguda. Però, com era d’esperar, no se’n va sortir, i els grups participants des de l’escenari, i el públic des de les grades, van concloure l’acte cantant-la, com fan cada any. L’havanera acaba dient “Visca Catalunya, visca el català!”, unes proclames que en els temps presents alguns consideren que són una provocació a l’unionisme governant a Madrid, a Catalunya i a Palafrugell. Resulta sobrer comentar l'excusa pueril que va donar l’alcaldessa per intentar justificar una censura política que no s’aguanta per enlloc.

José María Aznar, un conegut ideòleg de l’unionisme, ho va suggerir fa poc amb una claredat inequívoca: “quien pueda hacer, que haga”, i l’alcaldessa de Palafrugell va intentar fer el que bonament va poder. Els palafrugellencs sabran valorar electoralment la relliscada política de l’alcaldessa quan d’aquí a vint-i-dos mesos siguin cridats a les urnes.

Entre els col·laboradors necessaris que estan disposats a fer la feina bruta de l’unionisme, trobem personatges ridículs com l’alcaldessa de Palafrugell. I també alguns membres de l'UCO que ens han demostrat que tot sovint redacten els seus informes oficials d’una manera excessivament novel·lada, així com alguns jutges i fiscals que hi donen credibilitat encara que es demostri que no són prou rigorosos.