Continua el gir cap a la dreta

Diumenge es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques a Espanya, concretament a Castella i Lleó, i es va produir un altre triomf de la dreta, després dels d’Extremadura i l’Aragó. Espanya ara vota dreta.

A Perpinyà, a la Catalunya Nord, les eleccions municipals de diumenge també les va tornar a guanyar la dreta, en aquest cas la dreta més extrema, i per majoria absoluta. És bo recordar que fa uns anys aquella zona era un feu dels comunistes, i no deixa de sorprendre amb quina facilitat l’elector ha passat d’un extrem a l’altre.

A les eleccions de diumenge a la presidència del Barça no sé si es pot dir que va guanyar la dreta, però l’esquerra segur que no les va guanyar.

El resum és que la societat que ens envolta mira cada dia més cap a la dreta, i potser ens podríem preguntar per què ho fa. Una explicació podria ser que els electors miren a la dreta per evitar passar vergonya quan observen com governa l’esquerra.

Com a fets anecdòtics, a Castella i Lleó ha deixat de tenir representació parlamentària un partit, Ciudadanos, que a Catalunya va deixar un pèssim record. Com diu la gent gran, un bon cel, però en aquest cas hi podríem afegir que gens merescut.

En aquella regió espanyola també s’han quedat sense representació parlamentària els comunistes, amb els seus diferents noms, marques, colles, grups, coalicions i confluències vàries. ICV, Podemos, Sumar, Comunes, etc. tenen mala peça al teler, i els seus dirigents en són plenament conscients. Ciudadanos desapareix de la política de mort natural, i els comunistes potser acabaran igual.

El món està canviant amb molta rapidesa, però alguns no ho volen admetre fins que les urnes els acaben posant al lloc que els correspon.

L’elector sap molt bé què li convé en cada moment i en cada elecció, així que quan una oferta política es queda sense demanda, sense votants, sense clientela, és que alguna cosa passa. L’elector no s’equivoca mai, els polítics sí.