L’agenda dels expresidents

(Article original publicat el 29/5/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2280, pàg. 2)
 
A la península i més enllà la dreta està guanyant les eleccions, no només degut a la corrupció, que també, sinó al deficient govern de les esquerres. Els votants no són rucs, i estan bastant ben informats. Els governs d’esquerres han decebut repetidament el ciutadà, i com que la seva paciència és finita aquest se n’atipa i diu prou. Deixant de banda la corrupció, dissortadament compartida per dretes i esquerres, ara la gent exigeix un canvi de governants. El ciutadà té dret a canviar d’opinió, i això és el que està passant ara.

L’argument que si s’avancen eleccions es corre el risc que s’imposi el tàndem Feijóo-Abascal és un argument ben tristot i poc elaborat. L’amenaça que ve el llop ja no la compra tothom, i fins i tot es podria considerar antidemocràtica. No he votat mai aquests partits ni tinc previst fer-ho, però com a demòcrates tenim l’obligació de respectar els resultats electorals, per poc que ens agradin.

Ara ha sorgit l’últim escàndol polític, el cas de José Luis Rodríguez Zapatero. Fins al moment no s’ha demostrat cap episodi delictiu, però s’ha plantejat el debat sobre els límits que tenen els dirigents polítics per guanyar-se la vida un cop acabada la seva etapa política activa. Els contactes desenvolupats mentre governaven són la base del lobbisme i el tràfic d’influències. L’agenda d’un dirigent polític és el seu millor actiu, i saber gestionar-la sense incomplir la llei és un dret que al meu entendre no s’hauria de qüestionar.

A Espanya la figura de qui es dedica a aquestes activitats no està regulada per llei, però la culpa no és de qui aprofita la seva agenda, sempre que, cal insistir-hi, no incompleixi la legislació vigent. Posats a buscar culpables, busquem-los entre els legisladors mandrosos que no han fet la seva feina. I a manca d’una normativa que reguli clarament aquestes activitats, la frontera entre el que es pot fer i el que no es pot fer és difusa. Consideracions ètiques al marge, allò que podria semblar una activitat delictiva no sempre ho és.

Altres governants espanyols que han acabat la seva vida política activa també desenvolupen aquestes activitats. Felipe González (PSOE) i José Maria Aznar (PP) en són dos bons exemples. Quina és la diferència entre aquests personatges i Zapatero (PSOE)? Per motius que desconeixem, als dos primers se’ls ha deixat fer i no s’han investigat les seves activitats, mentre que en el cas de Zapatero s’ha optat per vigilar-lo a fons, segurament buscant que en aquesta operació caigui també Pedro Sánchez.