Policia poc democràtica

(Article original publicat el 15/5/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2278, pàg. 2)
 
Ens vam queixar molt, i amb tota la raó, quan aquella colla de policies espanyols va venir a Catalunya l’any 2017 cridant a por ellos! Aquells individus defensaven uns interessos que no eren els interessos democràtics de la majoria dels catalans. Ignoraven que votar és l’expressió màxima de la democràcia, i no pot ser mai un delicte, però aquells policies tenien instruccions precises dels governants espanyols de prohibir que els catalans votéssim. La culpa és de qui va donar l’ordre, però també de qui la va executar. Quan un governant intenta imposar mesures antidemocràtiques, està fent trampa. I massa sovint els nostres governants fan trampa.

Quan els governants catalans decideixen enviar la policia a vigilar l’escola pública, fan trampa. I quan s’envien policies d’amagat a vigilar assemblees sindicalistes de docents que preparen una vaga, el govern també fa trampa. La feina d’una policia democràtica no pot consistir mai a espiar ciutadans innocents, siguin alumnes o mestres. Aquestes coses passen a Cuba, Corea del Nord i altres paradisos comunistes, però no s’haurien de donar en societats democràtiques. Si hi ha funcionaris públics incapaços de fer la seva feina amb un respecte escrupolós als principis democràtics, que pleguin i es dediquin a una altra activitat que estigui més en consonància amb les seves capacitats.

És molt greu utilitzar la policia per fer tasques que són clarament incompatibles amb els principis d’una societat democràtica. Si el funcionament de l’escola pública és manifestament millorable, que ningú nega que ho sigui, els problemes no es resoldran enviant policies a les escoles, portin uniforme i porra o no en portin. I si els mestres de l’escola pública volen exercir el seu dret a declarar-se en vaga, la solució no implica espiar les seves assemblees. Els polítics saben o haurien de saber quines són les mesures que caldria prendre per resoldre aquests problemes.

Els interessos i els drets democràtics de la ciutadania no són una aspiració capritxosa. Han costat molt d’aconseguir, i defensar-los hauria de ser una obligació ineludible dels governants. Quan per part d’alguns polítics i policies els nostres drets democràtics no es respecten, els ciutadans no ho hem d'acceptar. Ningú diu que fer de polític o de policia sigui una tasca fàcil, i segurament no tothom és apte per dedicar-s’hi. Però si no es veuen amb cor de fer les coses bé, haurien de plegar. Una societat democràtica no es mereix estar governada per aquesta mena de personatges.