.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 21 de novembre del 2026

Perdre sense presentar-se

(Article original publicat el 13/11/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2304, pàg. 2)
 
La setmana passada van tenir lloc les eleccions americanes de mig mandat. Trump no era candidat i, per tant, no figurava a les paperetes de vot. Però va passar tota la setmana anterior a la jornada electoral repetint contínuament als seus votants potencials que votessin com si ell figurés a les paperetes, com si ell mateix fos candidat. Amb aquest argument tan estrany donava a entendre que la seva demanda seria beneficiosa pels seus interessos electorals, però tot indica que els seus electors no li van fer gaire cas. Així, els candidats republicans dels estats tradicionalment republicans van perdre les eleccions en benefici dels demòcrates.

Trump no es presentava però el seu partit, i ell mateix, van perdre clarament les eleccions. La victòria dels demòcrates en alguns dels estats clau es pot considerar històrica, ja que feia dècades que no hi guanyaven. Els votants nord-americans van valorar negativament la gestió del president en els seus dos primers anys de la legislatura, i van aprofitar aquestes eleccions per deixar-ne inequívocament constància. Va ser un clar vot de càstig contra el president Trump, més que un vot de premi per als demòcrates, els quals estan encara en procés de pair la derrota electoral de fa dos anys.

Els Estats Units es troben ara en una situació molt pitjor que fa dos anys. Una de les moltes conseqüències negatives de la guerra iniciada per Trump contra l’Iran és l’augment dels preus de la gasolina, i això afecta la butxaca de tots els votants. Als Estats Units l’elector vota sempre mirant-se la butxaca, i ara la té més buida que fa dos anys. Els electors han decidit passar comptes amb el màxim responsable del fort augment dels combustibles, i com que en aquell país disposar de cotxe és gairebé imprescindible per a tothom, el càstig electoral ha tingut un abast importantíssim.

Les conseqüències pràctiques de la derrota estrepitosa dels republicans encara estan per veure. En els dos anys de mandat que li queden a Trump el president encara pot fer molts disbarats, i com que l’any 2028 ell ja no es podrà presentar, aquests no li passaran factura electoral. Potser tindrà costos pel partit republicà, però Trump ja ha demostrat que els seus interessos polítics el situen a ell i a la seva família per davant del partit. El partit és per a Trump només una eina per enriquir-se, i ja ha anunciat que vetarà les iniciatives del parlament que no li convinguin. Ara està per veure fins on serà capaç d’arribar el gran perdedor de les eleccions.