Jo podria ser perfectament el Fernández que s’amaga a l’arxivador.He passat moltes vegades per davant de Benidorm sense aturar-m’hi, sempre passava de llarg. Però fa uns anys, un dia, tornant de Múrcia, vaig dir-me: va, entra-hi, que avui no et ve d’una hora. Doncs bé, amb menys d’una hora en vaig tenir prou per adonar-me que allò, per a mi, no seria mai un lloc per anar de vacances. Aquells gratacels que quasi (o sense el quasi) fan ombra a la platja. I tota aquella gentada anant amunt i avall. Ja us ho regalo. Vaig sortir-ne escopetejat i no hi he tornat a posar els peus mai més.
Això sí, amb tots els meus respectes i tota la meva simpatia per la gent que els agrada passar les vacances a Benidorm i llocs semblants. De benidorms la costa mediterrània n’és plena, massa plena pel meu gust. Afortunadament no tothom té els mateixos gustos i no tots anem als mateixos llocs ja que si fos així... pas que hi cabríem! Aquest agost no aniré enlloc i em quedaré a Sarrià però, com cada any, reduiré l’activitat en general, i la d’aquest blog en particular. Tampoc és que tanqui la barraca del tot doncs alguna cosa aniré dient, de tant en tant, segons com ho vegi.
Avui tenim, per exemple, el tema recorrent dels “Carod Bros”. Un dels germans és un conseller que es fa dir, i molts li diuen, vicepresident, i a l’altre ens l’han col·locat de delegat a Paris del germà aspirant a vicepresident. D’aquesta manera tot queda a casa, tot queda en família. Alguns mitjans de comunicació, que solen ser els mateixos que parlen del vicepresident que no existeix, veig que al germà ja li diuen ambaixador, en una nova demostració de que la capacitat de fer el ridícul que tenen alguns no sembla tenir límits.
Us desitjo un bon mes d’agost a tots els visitants d’El radar, tant als que feu vacances com als que no en feu.
