Ateneuesfera vs Premis Blocs Catalunya

Darrerament alguns pocs i privilegiats blogaires catalans entre els que em compto hem assistit a dos actes que tot i el que els separa a tots nivells, és a dir a nivell d’organització, de format, de distància física (cent quilòmetres) estan molt relacionats. Han estat dos actes que giren en torn dels blogs d’internet.

Cronològicament parlant, el primer acte va tenir lloc el primer dissabte d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Aquest cop ens vam reunir 14 blogaires d’un grup que no arriba a vint persones que formem part del que es coneix com l’Ateneuesfera. Es tracta d’un grup molt heterogeni de gent que només tenim en comú dues coses: que fem blogs i que ens agrada parlar-ne. I dic només amb tota la intenció doncs ens trobem en franges d’edat diferents (des de vint i molt pocs fins a cinquanta llargs), omplim el dia amb activitats més diferents encara (des d’un que és estudiant de periodisme fins a un altre que es dedica al comerç internacional). Tot i que no n’hem parlat mai m’imagino que tenim ideologies polítiques ben diferents, que no ens agrada anar als mateixos llocs, ni escoltar la mateixa música, ni menjar les mateixes coses. Però a tots ens agraden els blogs i en tenim almenys un d’actiu, i de tant en tant ens trobem presencialment i en parlem. No hi ha guió previ ni ordre del dia, ni ningú que presideixi (tot i que l’amic Guillem Carbonell, l’inventor i l’ànima de l’Ateneuesfera, sempre procura posar temes concrets de debat sobre la taula). És el més semblant al que molts entenem com una trobada 2.0. Allà tothom aporta i tothom rep, tothom parla i tothom escolta, sense cap autoritat ni normativa.

El segon acte va tenir lloc ahir a Girona. Es tractava de la cerimònia de lliurament dels Premis Blocs Catalunya, una excel•lent iniciativa d’Stic.cat, entitat privada presidida per la també blogaire Trina Milan. El format d’aquest acte era evidentment molt més acotat i allunyat de qualsevol improvisació. La presencia d’assistents impressionant, amb l’Auditori Palau de Congressos de Girona ple a vessar, uns conferenciants de campanillas, una presidència política de l’acte molt lluïda i encapçalada per un altre conegut blogaire, el president del Parlament de Catalunya Ernest Benach. Uns càterings pre i post acte més que correctes. Una organització excel•lent en tots els sentits, i jo personalment hi afegiria un desig generalitzat de que això tingui una continuïtat en el temps i esdevingui cada any la gran festa catalana dels blogs d’internet. Els organitzadors ja ens han demostrat que en saben, i que en saben molt. Doncs ara que no ho deixin!

Només tres petits “peròs” que des de la meva coneguda visió crítica no em puc estar de mencionar, esperant que s’esmenin de cara a properes edicions dels premis.

Primer “però”: la puntualitat o, més ben dit, la manca de puntualitat. Si pretenem ser moderns amb la promoció d’un ús generalitzat de les TIC a la societat catalana, si ens volem assemblar als països més endreçats que tenim al nord, si volem que els de fora ens prenguin seriosament, no és acceptable que la primera conferència anunciada per les cinc comencés amb 22’ de retard, i més tenint en compte que el conferenciant hi era a l’hora fixada. Tampoc és acceptable que l’acte de lliurament de premis pròpiament dit, anunciat per les vuit del vespre, comences amb 17’ de retard. Resulta que 22 minuts més 17 minuts sumen 39 minuts, un temps que pel que explicaré tot seguit molts dels assistents vam trobar a faltar.

Segon “però”: l’impossibilitat dels assistents a l’acte de poder interpel•lar als conferenciants, amb l’excusa de la manca de temps. I els 39 minuts perduts que dèiem abans?

Tercer “però”: Ningú es va disculpar per aquests retards injustificats, tothom semblava trobar-ho d’allò més normal. Bé, potser sí que per a molta gent el fet de no començar a l’hora entra dins de la normalitat d’aquest país però jo no ho veig així i ho dic sempre que m’hi trobo.

Espero que els organitzadors no se m’enfadin però intueixo que si no en parlo jo segurament ningú gosarà fer-ho, i l’any vinent correríem el risc de que es repeteixin aquests petits “peròs”.

De tots els premis lliurats ahir el que més il•lusió em va fer va ser el que va rebre la Núria Masdéu, en la categoria de les TIC. La Núria també forma part del privilegiat grup de blogaires que dèiem al principi d’aquest post. Felicitats Núria!

(Algunes idees d’aquest article van sorgir a partir d’una conversa informal mantinguda ahir a Girona amb en David Rodríguez, un altre dels privilegiats blogaires que han assistit als dos actes. Vull dir que si filéssim prim potser una part dels drets d’autor li correspondrien a ell. Queda dit).