El nombre de sigles els delata

Si s’observa el panorama polític de Catalunya resulta curiós constatar que el nombre de sigles que, per donar-se a conèixer, necessiten els partits polítics amb representació parlamentària, acostuma a tenir una relació molt directa amb la seva ideologia.

Així, com més de dretes és el partit (o liberal, que ara la paraula dreta no els agrada gaire i ha caigut una mica en desús) menys sigles necessiten per presentar-se, i com més d’esquerres és el partit (o progressista, que el mot esquerra tampoc els acaba de fer el pes) més n’utilitzen. Ja explicàvem l’altre dia que dretes i esquerres són termes que en el món de la política han anat quedant obsolets i diria que fins i tot superats per les noves tendències del màrqueting polític. És per això que s’han anat introduint succedanis més atractius als ulls del client, és a dir, del potencial votant.

Així, posats per ordre, des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, en trobem en primer lloc amb el PP (amb 2 lletres en tenen prou), després CiU (3), i a continuació ICV-EUiA (7), Esquerra (8), Ciutadans (9) i PSC(PSC-PSOE) (10).

Aclariments necessaris:

• Encara que el partit Ciutadans juga bàsicament amb visió de lliga espanyola també ha estat inclòs en aquesta relació ja que temporalment gaudeixen d’una petita representació parlamentaria a Catalunya. El fenomen no s’acaba d’entendre gaire però ens agradi o no és així. I l’hem situat entre els partits d’esquerra ja que ells mateixos es proclamen d’esquerres. Tot i que molt sovint semblen una segona marca del PP no tenim perquè dubtar de les seves intencions.

• Els socialistes els hem posat al darrera de tot, a l’extrema esquerra, per dos motius. En primer lloc perquè darrerament Iniciativa (que anys enrera hagués ocupat sense cap dubte aquesta plaça d’honor) s’ha anat decantant cada cop més cap al conservadorisme, entès en el sentit de conservar peti qui peti els càrrecs polítics obtinguts, quasi sense excepció, gràcies als seus mentors socialistes. I en segon lloc perquè, amb tota franquesa, si no es feia així la meva teoria de les sigles hagués començat a trontollar.

Conclusió: no és cap secret que, en general, les dretes són més estalviadores i contingudes en la despesa pública que les esquerres. Les esquerres sempre han sigut més despreses i rumboses, especialment quan la despesa la paguen amb diners del pressupost públic.

El penúltim exemple d’aquestes exageracions amb la despesa pública el tenim amb el pollo que s’ha muntat a l’entorn de l’Audi oficial del president Benach, tan criticat per Saura. I el darrer cas podria ser, per exemple, l’Audi oficial i altres despeses supèrflues del conseller Saura, de moment encara no criticat per ningú. Sí, perdó, me n’oblidava. Saura ha rebut ja la crítica de Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies (per cert, una empresa pública que segurament depèn de la quota de poder que Esquerra té al tripartit). Tot queda a casa... y Dios en la de todos.

Doncs bé, amb les sigles escollides per definir-se passa més o menys el mateix: a més sigles més despesa.