.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Els negocis barcelonins d’Allan Stewart Konisberg

Això no és una crítica de cine. L’autor d’el radar no entén de cinema i és bàsicament per aquest motiu que en aquest blog no hi trobareu mai la crítica d’una pel•lícula. Evidentment el “mai” s’ha d’agafar amb aquella relativitat que em permeti, si més endavant em ve de gust, fer una crítica de cinema sense que ningú m’ho hagi de retreure. Però avui no trencarem la norma ni amb l’excusa de parlar de Mr. Allan Stewart Konisberg, més conegut com a Woody Allen, tot i que el tema de l’article hi està d’alguna manera relacionat al tractar-se del finançament públic del film Vicky Cristina Barcelona.

Avui tractarem sobre els substancials ajuts municipals, al meu entendre fora de tota lògica i de tota mesura, que ha rebut aquest gran director, així com dels detalls personals extraordinaris que l’alcalde de Barcelona i alguns regidors li han dispensat a ell i a la seva família, tant aprofitant les visites de la família Allen a Barcelona, com en alguna nombrosa expedició municipal feta a la ciutat de Nova York per afluixar la mosca i, de passada, fer-se la foto amb ell. Parlo de les subvencions a fons perdut rebudes per aquest director tan emblemàtic i/o els seus productors. Tot això, no ho oblidem, pagat amb diner públic, amb diner dels barcelonins.

L’import total de la benèfica concedida a Mr. Allen no el sabrem mai doncs els conceptes són molt diversos i estan comptabilitzats en diverses partides, però no crec equivocar-me si parlem d’una xifra molt propera als set dígits d’euros, o d’un quaranta per cent més si ho calculem en dòlars USA, la divisa del director novaiorquès.

Fa pocs dies vaig anar a veure la darrera pel•lícula de Mr. Allen, evidentment en versió original. I dic evidentment perquè en el cas concret que tractem hi ha unes escenes, per a mi de les poques que se salven de la pel•lícula, en que es va canviant d’idioma (ara espanyol ara anglès, ara anglès ara espanyol) i que per no perdre la gràcia entenc que s’han de veure en versió original.

Fora d’això no hi veig enlloc el rendiment barceloní de la inversió feta amb diners públics dels barcelonins. Dubto que la projecció de la pel•lícula porti més turistes a Barcelona, suposant que la ciutat necessiti encara més turistes, cosa que potser no tots tenim tan clara. Tal vegada es podrien haver arribat a entendre unes subvencions municipals per la promoció de la ciutat si s’haguessin fet fa vint anys, quan Barcelona era encara força desconeguda. Però a partir dels Jocs Olímpics del 92, amb el nom de Barcelona conegut arreu del món, crec que la decisió municipal no es justifica.

Barcelona té prioritats d’inversió i de despesa molt més urgents que el finançament d’una pel•lícula de Mr. Allen que, a més a més, no cal ser un entès en cinema per saber que no passarà a l’història del setè art.

8 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
i si a sobre pensem que la davallada de qualitat de Mr. Allen és clamorosa, llavors, de què servirà l'inversió?...crec que ens han près el pél..i ja no se si tinc ganes d'anar-la a veure..
salut amic

Miquel Saumell ha dit...

Ves-la a veure, Trina, encara que només sigui perquè si no hi vas no podràs ficar-hi cullerada quan algú te’n parli. I te’n parlaran, no et càpiga dubte, perquè tu deus tenir amics “progres-modelnos” d’aquells que defensen les subvencions públiques concedides graciosament al senyor Allen. Ho sé perquè jo també en tinc algun.

Rosalita ha dit...

Miquel, jo la vaig anar a veure dissabte nit. I potser no passarà a l'història, però tot i així no acabo d'entendre ben bé tanta crítica negativa, teva i de tothom en general. A mi em va encantar, i pel meu gust li dóna voltes a alguna de les dels últims anys. Fins i tot la Penélope (a qui normalment no aguanto) trobo que hi fa un bon paper. La vaig trobar força complerta com a anàlisi irònic estil Allen de les relacions personals a llarg termini, i em va fer pensar molt en la vida en general(res d'una pel.li superficial de passar l'estona, com he llegit!). També podria influir-hi el meu moment personal, i el fet que hi vaig anar en bona companyia, qui sap... :)

Trina Milan ha dit...

Miquel,
d'acord, la veuré..ni que sigui per contestar preguntes d'aquells pseudo progres que dius, que sí que en tinc..
salut

Miquel Saumell ha dit...

Rosalita
Fixa't que jo bàsicament criticava -i critico encara- el finançament parcialment públic de la peli. Si s’ho paguen ells jo no hi tinc res a dir però quan veig que els meus calés es gasten en segons què m'emprenyo i ho dic.
I anant als aspectes concrets de la peli que dius:
1/ per sort no tots pensem el mateix, "contra gustos..."
2/ a mi normalment tampoc m'agrada però s’ha de reconèixer que la Pe fa un bon paper, hi estic d'acord.
3/ la bona companyia és evident que també ajuda, no en tinc cap dubte,

Trina,
Crec que faràs bé però que consti que jo no hi tinc cap comissió.

A.Orte ha dit...

A tot arreu, França, suècia, Itàlia, USA, tothom que conec li ha agradat la peli, tot i que prenen amb prou precaució la imatge un tant bohèmia que es dóna de BCN. S'ha d'agrair que no abusi gens del mar i se li han de retreure moltes coses.
Jo no sé si necessitem més turisme, segurament d'un determinat tipus mai està malament (pensem quan venen els del 3GSM o el mític congrés de Cardiologia amb 45.000 persones de cop). Aquells no emprenyaven, perquè aquells anaven a hotels de 4 i 5 estrelles i reservaven hotels de gama alta o bé festes privades de les seves companyies.
El que no hi crec és en la subvenció d'un producte de benefici privat. Entendria una subvenció si una part dels beneficis anessin directament a una finalitat pública, diguem la neteja de l'Eixample i Ciutat Vella (les àrees més turístiques). Només un 1% de la recaptació hagués estat molt bé. Em sorprèn que les velles formes de subvenció no incloguin cap tipus d'incentius en cas d'èxit privat.

jordi ha dit...

jo em considero amic teu però no pseudo progre i soc dels que crec que aquesta pel·lícula es una eficaç campanya de publicitat per a Barcelona.
Ull que no crec que Barcelona necessiti mes turistes però si millorar la seva qualitat, es a dir menys i que gastin mes. Intueixo que els que vegin aquesta pel.lícula no son els turistes de "botellón" i menys despesa perquè no crec que vegin a Woody Allen.
Ull que no dic en cap moment que sigui una bona pel.lícula però si un bon spot.
per acabar crec que es molt mes efectiva aquesta campanya que la de visc a Barcelona.
bon vespre

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Crec que estem d’acord en que els cardiòlegs i els dels mòbils, si els tornen a convocar per a un congrés a la nostra ciutat, seguiran venint igual a Barcelona. Vull dir que la decisió de venir o no la prendran al marge d’aquesta peli.
Crec que també estem d’acord en que subvencionar aquesta peli no ha estat una de les millors decisions del nostre ajuntament. I convé recordar que aquest era l’objectiu del meu post.
Ara bé, si com tu dius, i no tinc perquè dubtar-ho, la peli ha agradat molt a França, Suècia, Itàlia i USA, et puc assegurar que segons la meva enquesta particular al barri de Sarrià està passant sense pena ni glòria. Vull dir que la gent hi va, sí, però no en surt allò que se’n diu massa entusiasmada.

Jordi,
Quan temps fa que no passeges pel centre de Barcelona? L’altre dia vaig fer tota la Rambla a peu i t’asseguro que no hi cabia ni una agulla. A la Boqueria és que ni entrar-hi. Al passeig de Gràcia passa més o menys el mateix. I ja no et dic al carrer Montcada, etc. I la majoria d’aquells turistes que omplien els carrers són dels que venen a Barcelona no a gastar sinó a estalviar. És la meva impressió.
Hi trobo semblances entre la peli d’Allen i la lamentable campanya “Visc(a)Barcelona”: són dues maneres de gastar massa alegrement els diners dels barcelonins.