.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Coses que darrerament m’han cridat l’atenció

Peregrinos, una pel•lícula francesa que ha passat molt desapercebuda, i que si s’eliminessin les escenes de somnis que hi surten gratuïtament de tant en tant encara seria més recomanable.

Que el PP sigui tan contrari a la independència de Catalunya tenint en compte que l’actual status li impedeix governar a Madrid. És a dir, si es prescindís dels diputats catalans al parlament d’Espanya, el PP disposaria allà d’una confortable majoria per a governar.

Un restaurant barceloní de cuina índia que no pica (vull dir que no pica a la butxaca ni, per poc que es vigili, al paladar): Maharaja, Rambla del Raval 14. Informació addicional: el farmacèutic que hi ha al costat ens van dir que els amos del restaurant havien treballat abans al Botafumeiro. Nosaltres no ho vàrem notar però queda dit.

Que després de tot el que es diuen els seus socis dia sí i dia també encara no s’hagi trencat la coalició Convergència i Unió.

Que tanta gent s’estranyi de que la Citroën hagi decidit no participar en el proper Saló de l’Automòbil de Barcelona. Sembla que no s’hagin assabentat que degut a la crisi les vendes de cotxes baixen en picat, i que si es té ànim de supervivència s’han de retallar despeses d’allà on es consideri convenient.

La particular visió que sobre la llei de la memòria històrica ens donava dissabte passat Gregorio Morán en el seu article de La Vanguardia. Per emmarcar-lo!

Que si a Catalunya la taxa de funcionaris públics és del 8% sobre la població activa, el 68% dels diputats del Parlament de Catalunya siguin funcionaris. En altres paraules, resulta força simptomàtic que la taxa de funcionaris entre els diputats sigui entre 8 i 9 vegades superior a la que hi ha al carrer. Això ja ho vaig dir fa poc però a mi encara em fa rumiar; la desproporció és excessiva.

Una dada que vaig sentir l’altre dia: cada més o menys cent dies es duplica el número de blogs d’internet que hi ha al món, però només el cinc per cent segueixen vius amb actualitzacions més o menys periòdiques. Ara mateix esteu llegint un blog d’aquesta minoria, un blog que des de fa més d’un any s’actualitza quasi cada dia.

Que ara els partits autoanomenats progressistes (d’esquerra) exigeixin als governs polítiques liberals tradicionalment dretanes. Increïble!

Que ara els partits autoanomenats liberals (de dreta) exigeixin als governs polítiques intervencionistes tradicionalment esquerranes. Més increïble encara!

Que encara quedi gent que associï el progressisme amb l’esquerra, i el conservadorisme amb la dreta, i no s’adonin de la transversalitat dels termes.

Que es reclami a La Vanguardia que tregui al mercat la versió catalana del diari, tal i com va fer El Periódico fa uns anys. Si aquesta gent a qui tant agrada donar lliçons de projectes empresarials als altres troben a faltar un altre diari en català, potser s’haurien de plantejar buscar finançament i fer-se’l ells, no? S’equivocaran o no, però si els Godó encara no ho han fet és que no hi veuen negoci.

Que molts s’hagin estirat els cabells perquè el líder de l’oposició d’Espanya digués que la desfilada militar de diumenge passat era un coñazo. Per una vegada que un polític parla sense embuts i diu la veritat, encara el critiquen!

Un assaig que com quasi tot el que escriu aquest autor us farà rumiar: La dictadura de la incompetència, el darrer llibre de Xavier Roig, enginyer, empresari i escriptor.

Que els sindicats de classe s’estranyin de que les fàbriques de cotxes (i altres que no són de cotxes, i moltes altres empreses que ni tan sols fabriquen res) es plantegin el tancament i el trasllat a altres indrets més competitius que el nostre, competitius en tots els sentits (salarial, fiscal, mediambiental, etc.)

Que els sindicats de classe no mostressin la mateixa estranyesa quan fa poques dècades aquestes empreses que ara marxen es van instal•lar aquí, després de tancar les instal•lacions que tenien més al nord, en països que van esdevenir menys competitius que el nostre. La situació és EXACTAMENT la mateixa, amb l’única diferencia que ara en diuen deslocalització degut a la globalització de l’economia, mentre que abans només es parlava de les bondats de la inversió estrangera al nostre país, com si allò fos un xec en blanc de per vida.

Que el Tribunal Constitucional encara no hagi tombat l'Estatut. A què esperen? Si els membres del TC no es posen d’acord sobre la data adient per fer pública la seva previsiblement ja presa decisió, els en podem suggerir una: el 2 de novembre, dia dels Difunts. Si l’acceptessin, disposarien encara de quasi tres setmanes per acabar de passar el ribot i enllestir el text definitiu.

20 comentaris:

Esther ha dit...

No entenc perquè tanta dèria amb voler una traducció de la Vanguardia en català. Coincideixo amb tu, si no la treuen al carrer és perquè no deu ser rentable.

I realment sí que és una mica conyàs això de la desfilada militar -que la vaig veure en viu i en directe-, i no crec que sigui molt bona estratègia d'imatge els comunicats retractant-se de les paraules dites i realment sentides, i que ara surtin declaracions d'Esperanza i d'altres mandataris populars dient que va ser "emocionant" l'acte de diumenge.

Salutacions.

Miquel Saumell ha dit...

Hola Esther!
Reconeixeràs que una mica masoca potser sí que ho ets anant a veure al “coñazo” de la desfilada, oi?. La cabra legionària semblava estar molt satisfeta i ben alimentada. Pensa que si algun dia s’hagués d’aplicar l’article 8 de la sacrosanta (constitució) la cabra aniria desfilant al capdavant de les tropes espanyoles tot entrant cofoia per la Diagonal.

Marc D ha dit...

Només un apunt, l'estatut com tu dius tenen pensat tombar-lo al novembre. Potser no el dia 2, però al llarg del mes arribara la gran notícia.

Espero, però lamentablement ho dubto, que això serveixi per acabar d'enseyar als catalans el respecte que ens te espanya

Miquel Saumell ha dit...

Però reconeixeràs, Marc, que si ho fessin el dia 2, precisament el dia dels Difunts, seria tot un detallàs per els catalans, tot plegat quedaria com molt entranyable. Jo ja ho he proposat, ara ja no depèn de mi.

Anònim ha dit...

Ja ja ja, però si l'estatut el van votar favorablement només un 32 % del cens... per l'amor de Déu, em sembla que la gent passa bastant de l'Estatut, cal més pragmatisme, no????

Miquel Saumell ha dit...

Hola Eureka,
Fas la trampeta fàcil de donar a entendre que qui es va abstenir en el referèndum de l’Estatut és com si hi hagués votat en contra. És la típica “apropiació indeguda de l’abstenció” a la que tenen una tendència malaltissa els perdedors d’unes eleccions o d’un referèndum.
Utilitzant el teu mateix “argument” jo també puc fer aquesta mena de trampetes, i et posaré només un exemple. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya al PP el van votar favorablement només un 6% del cens (10.64% dels vots sobre el 56.77% del cens que va anar a votar).
Eureka, convindràs amb mi que entre gent intel•ligent no si val a fer trampetes d’aquesta mena ja que les regles de la democràcia són les que són. Ens agradi o no (a mi no m’agrada, però per motius molt diferents als teus) l’Estatut va ser aprovat per la majoria dels catalans. Negar-ho és com fer una “pataleta” de nen petit i tu i jo això ja no ens ho podem permetre.
Que tinguis un bon dia!

A.Orte ha dit...

El TC encara no ha acabat la sentència, està en un 80% treballada i de fet allò que va sortir a la Vanguàrdia pot encara canviar perquè és un dels esborranys, però no vol dir que sigui el que hagi triomfat. Tot plegat en alguns àmbits olora a filtració d'algun membre del tribunal per accelerar el canvi de membres posant-ne de més propers (dels favorables a no tocar gaire coas).

estanislau podrit ha dit...

esther, rentables ho poden ser els pantalons que potser duràs posats aquest diumenge, rentable és la samarreta que fas servir els dimarts i els dijous, rentables, fins i tot, poden ser-ho les cadires de casa teva; però una traducció de La Reraguarda, serà -o no-, en qualsevol cas, rendible.

El català fàcil?

Miquel Saumell ha dit...

Benvolgut Andreu,
Amb la mateixa autoritat (o sigui, cap) que uns justifiquen el retard en fer-se pública la sentència amb l'excusa de que encara no està llesta, jo dic que la sentencia la tenen més clara que l'aigua des de fa temps, i que si encara no la donen a conèixer és per interessos polítics.
I si per dir això algú té la gosadia de treure la conclusió que l'autor d'aquest blog no creu en la separació de poders a Espanya, li diré que no va gens desencaminat.

Estanislau,
Això de La Reraguarda per anomenar LV no ho havia vist mai. M'ha agradat i m’ho guardo, i amb el teu permís no excloc fer-ho servir més endavant.

Marc D ha dit...

Negar que a Espanya no hi ha separació de poders és com negar la llei de la gravetat.

Des del moment que s'il·legalitzen partits bascos per "afinitat al terrorisme" però es mantenen altres com la falange, que es tanquen repetidors de TV3 al país valencià però es manté la COPE, o es tanca a la presó qui crema fotos del rei o arrenca banderes espanyoles però es permeten grups feixistes amb autèntics arsenals a casa, la posició de la (in)justícia espanyola queda prou clara.

De fet, per ser justos, el PSOE hauria hagut de ser il·legalitzat pel cas GAL, no?

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Marc,
No se m'havia acudit però ara que ho dius, potser sí.

Esther ha dit...

estanislau podrit,

El català fàcil, segons com es miri. A mi i fins i tot a les millors famílies se'ns escapen barbarismes a tort i a dret, i més si et passes a la facultat i al treball tot el dia redactant en castellà. Gràcies per l'apunt.

estanislau podrit ha dit...

Esther, allà on dius "al treball" podries dir "a la feina". Amb afecte.

estanislau podrit ha dit...

Saumell, que potser hem baixat el ritme dels apunts perquè no hem guanyat cap premi?

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Estanislau, no se m’havia acudit però ara que ho dius això podria ser una excusa raonablement creïble. M'agraden les teves aportacions perquè demostres que sempre estàs al cas. Demà més.

Trina Milan ha dit...

Miquel,
el premi el tens tu, ja d'antuvi, sense que ningú hagi de dir-ho només llengint posts com aquest..chapeau!

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Trina,
Constitueix per a mi un motiu d’honor i gran satisfacció ser felicitat per una autoritat com tu, tan entesa en aquests temes de les TIC. L’altre dia estava temptat de posar a la columna de la dreta del blog una nota que digués més o menys "Presentat i no premiat als Premis Blocs Catalunya. Ells s’ho perden”, però ara, amb la felicitació personal de la seva presidenta potser ho hauré de reconsiderar...

Trina Milan ha dit...

Miquel...jajajaj...posa'l posa'l, crec que és una injustícia que nohagis tingut premi...però com molt bé saps, les votacions han estat alienes a nosaltres que només hem gestionat, l'any que vé segur que guanyes...salut ;-)

estanislau podrit ha dit...

Què vol dir "l'any que vé [sic] segur que guanyes"? Dit per la presidenta de l'associació que els organitza això dels Catalunya ja fa més pudor que el Planeta. Siguem decorosos, per favor.

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Estanislau,
Si us plau, no comparis els PBC amb el Planeta. No hi ha color!