.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 2 d’octubre de 2008

Descortesies i incorreccions socials massa corrents de les que quasi mai ningú es queixa

Per situar-nos, i a tall d’exemple. Seu d’Òmnium Cultural al carrer Diputació de Barcelona, ahir dimecres a les 7 del vespre, hora anunciada per començar l’acte de presentació del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre. Sala d’actes plena de gom a gom.

Programa previst.
A/ Intervencions dels membres de la taula: Isidor Cònsul, editor del llibre, Àngel Colom, que feia la presentació, Jordi Porta, amfitrió de l’acte i l’autor, Víctor Alexandre.
B/ Breus intervencions de set dels vint protagonistes del llibre: Patrícia Gabancho (Argentina), Pius Alibek (Iraq), etc.
C/ Torn obert de paraules (precs i rocs).
D/ Actuació d’un quintet de violoncel. Per cert, al fulletó d’Òmnium en deien viol•loncel però m’atreviria a dir que tot i l’autoritat lingüística d’aquella institució comparada amb la meva ignorància, són ells els que van relliscar.

Primera incorrecció. Comença l’acte amb 12’ de retard. Explicació de la taula (textual): “ens ha semblat que el senyor Porta es retardaria però finalment hem decidit començar sense ell”. Convé recordar que el senyor Porta és el president d’Òmnium i era, per tant, l’amfitrió de l’acte. L’acte, doncs, va començar sense amfitrió.

Segona incorrecció. L’amfitrió es va presentar amb 33’ de retard. Com a tota explicació ens va dir que “es que vinc de Sabadell i ja havia avisat”. Doncs bé, venir de Sabadell, així, sense més, no és excusa. Jo mateix ahir venia de més lluny que Sabadell i vaig arribar a l’hora.

Terceres incorreccions. Durant les intervencions dels protagonistes del llibre es van produir tres interrupcions, sense demanar permís, per part de persones del públic que no estaven d’acord amb algunes manifestacions que es feien des de la taula. Lleig. Per mostrar la seva discrepància entenc que s’haurien hagut d’esperar als precs i rocs.

Quarta incorrecció. Arribada l’hora dels precs i rocs l’autor del llibre, que portava la veu cantant, va dir que sentint-ho molt no n’hi podrien haver, amb l’excusa que anem retardats i Òmnium tanca a les 9. El president d’Òmnium, assegut al seu costat, no va dir aquesta boca és meva donant doncs per bo que Òmnium tanca a les 9. Com a mínim, curiós. Per cert, Òmnium ahir no va tancar a les 9 doncs l’actuació musical, força interessant, va acabar més tard d’aquella hora.

És evident que si l’acte hagués començat a l’hora que ens havien dit hi hauria hagut temps per a una estoneta de diàleg entre els ponents i el públic. Sovint és la part més interessant d’aquesta mena d’actes però lamentablement ahir no ho vam poder comprovar.

Del llibre no en puc parlar perquè encara no l’he llegit. Ja l’he posat a la pila de les meves lectures pendents. En principi sembla que promet.

7 comentaris:

A.Orte ha dit...

A mí els actes amb un to magistral, on el 90% es parla a la taula, ja em cansen, i això que sóc una mica més jove. Crec que la gent que va a un acte, a una ciutat on hi ha 10 actes al dia, tria l'acte perquè o bé vol aprendre o bé té alguna cosa a dir. Plantegen els actes des de la perspectiva que el qui assisteix no té res a dir.
Per mí les presentacions de llibres amb l'autor no s'han de fer quan poca gent el té, sinó quan prou gent ho ha fet. I si m'apures, s'han de fer dues presentacions amb l'autor, una súper-breu i una altra col·loqui.
I canviant de tema, en aquestes xerrades sobra el protocol, que no vol dir que s'hagi de començar amb l'amfitrió. Però m'estic trobant molts cops amb la sensació que l'amfitrió es troba amb la necessitat de dir alguna cosa i acaba per no dir res, especialment si és un polític.

aubachs ha dit...

Estant d'acord amb tot el que comenteu, la veritat és que no he pogut evitar fer un símil entre el que expliques a l'entrada i el catalanisme actual...

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Amb la teva reflexió tens més raó que un sant.
Tres aclariments:
1/ Sobre el llibre: va sortir al mercat fa mig any.
2/ Sobre l’amfitrió: jo em queixava del retard en començar l’acte, no de que comencés sense l’amfitrió. Si vols que et sigui franc, per mi com si no hagués vingut.
3/ Sobre la puntualitat: Penso que la puntualitat no és una simple cortesia com plantegen alguns sinó una exigència ètica. Tenir la sala plena a l’hora convinguda (o encara que estigui mig buida) i fer esperar a la gent dotze minuts és una demostració de mala educació i potser ja comença a ser hora que es denuncií públicament. Jo ho faig sempre. Copia del post d’avui és ja sobre la taula dels senyors Alexandre i Porta.

Aubachs,
Gràcies per la teva primera visita al meu blog.
I sobre el que dius, per poca imaginació que s’hi posi certament hi ha semblances.

David ha dit...

Malauradament cada cop més està de moda convertir una taula rodona o una conferència en la venda pura i dura d'un producte o servei. Personalment crec que és una greu falta d'educació que els allà presents, que han fet el gran esforç d'anar a escoltar al ponent, no tinguin dret ni a fer una pregunta. Amb una actitud així, dubto molt que algun cop adquireixi algun exemplar dels llibres que produeix aquest senyor.

Miquel Saumell ha dit...

Home, David, potser tampoc n'hi ha per tant. Allò no era ni una taula rodona ni una conferencia, l’acte estava publicitat com a “presentació d'un llibre”, vull dir que la gent ja sabia a què anava. Va ser molt amè, hi van haver intervencions que es mereixien nota alta. Amb independència del que he explicat em va agradar haver-hi anat.
I sí, vaig acabar comprant el llibre!

Miquel Saumell ha dit...

Les coses com siguin. Haig de dir que el senyor Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, se m'ha disculpat privadament.

Anònim ha dit...

Precs i rocs ?! A qui lapidaveu ?