(La primera part d'aquest article la trobareu aquí)
Un cop acreditat em van acompanyar a la sala de premsa on es trobava la canallesca seguint l’acte per una gran pantalla de tele aprofitant la zona wi-fi que oferia l’organització.
Vaig preguntar si a banda de la sala de premsa podia assistir a algun acte in situ, i em van contestar que tots els actes eren a porta tancada excepte la intervenció que començava en aquells moments, que era la presentació de l’informe de gestió que feia Josep Maria Pelegrí, llegida en el seu acostumat to diguem-ne que poc engrescador.
Vaig decidir doncs anar a l’auditori del pis de sobre per seguir l’acte en directe. A l’entrada em van advertir que un cop s’hagués acabat la lectura de l’informe jo hauria de sortir de la sala ja que no era possible quedar-se a la votació. Em van fer seure a l’última filera de butaques, que tenia un rètol que deia “Reservat Premsa”. Tot i que l’auditori era força ple de gent, l’única butaca ocupada de la filera reservada a la premsa era la meva.
Altres detalls curiosos:
• Els congressistes eren més aviat gent endreçada i ben vestida. Moltes americanes i poques corbates. Mitjana d’edat definitivament més elevada que en altres congressos. El pàrking de l’hotel era quasi ben ple, i la majoria dels cotxes eren de categoria mitja-alta i alta.
• a la meva arribada a la sala de premsa hi havien diaris a discreció a la nostra disposició, concretament l’ABC i La Razón. Cap més. Vaig preguntar per la curiosa selecció i em van respondre que els altres ja s’havien exhaurit. No tinc cap motiu per dubtar-ho.
• a la mateixa sala hi havia cafè i sucs a discreció. Les pastes també s’havien acabat, només quedaven les safates buides. Segurament va ser culpa meva, per arribar massa tard.
• dintre de la cartera que dèiem abans hi havia a més uns fulls en blanc, el discurs imprès que s’estava fent en aquells moments, un bolígraf de promoció i un ratolí d’ordinador (mousse), també de propaganda del partit, que curiosament disposava d’una connexió d’aquelles rodones en lloc de la connexió rectangular USB que s’utilitza avui en dia. Resulta estrany que oferissin aquesta connexió que ja no és operativa per la majoria dels ordinadors actuals. Però cap problema, s’agraeix igualment el detall; tinc un parent que encara utilitza un ordinador antic i segur que l’aprofitarà.
Vaig marxar de Sitges al cap d’una hora de la meva arribada a l’hotel. Sense la possibilitat d’anar a altres actes del congrés in situ (una decisió dels organitzadors lògica i respectable) jo ja havia acabat la feina.
Deixant de banda aquests petits detalls millorables de cara al futur, haig de dir que l’experiència va ser força positiva. Vull pensar que aquestes notes meves els seran d’utilitat de cara a propers congressos.
Vaig arribar a la conclusió que l’únic blog que com a tal va demanar per anar al congrés va ser El radar de Sarrià. Tot un honor!
Un cop acreditat em van acompanyar a la sala de premsa on es trobava la canallesca seguint l’acte per una gran pantalla de tele aprofitant la zona wi-fi que oferia l’organització.
Vaig preguntar si a banda de la sala de premsa podia assistir a algun acte in situ, i em van contestar que tots els actes eren a porta tancada excepte la intervenció que començava en aquells moments, que era la presentació de l’informe de gestió que feia Josep Maria Pelegrí, llegida en el seu acostumat to diguem-ne que poc engrescador.
Vaig decidir doncs anar a l’auditori del pis de sobre per seguir l’acte en directe. A l’entrada em van advertir que un cop s’hagués acabat la lectura de l’informe jo hauria de sortir de la sala ja que no era possible quedar-se a la votació. Em van fer seure a l’última filera de butaques, que tenia un rètol que deia “Reservat Premsa”. Tot i que l’auditori era força ple de gent, l’única butaca ocupada de la filera reservada a la premsa era la meva.
Altres detalls curiosos:
• Els congressistes eren més aviat gent endreçada i ben vestida. Moltes americanes i poques corbates. Mitjana d’edat definitivament més elevada que en altres congressos. El pàrking de l’hotel era quasi ben ple, i la majoria dels cotxes eren de categoria mitja-alta i alta.
• a la meva arribada a la sala de premsa hi havien diaris a discreció a la nostra disposició, concretament l’ABC i La Razón. Cap més. Vaig preguntar per la curiosa selecció i em van respondre que els altres ja s’havien exhaurit. No tinc cap motiu per dubtar-ho.
• a la mateixa sala hi havia cafè i sucs a discreció. Les pastes també s’havien acabat, només quedaven les safates buides. Segurament va ser culpa meva, per arribar massa tard.
• dintre de la cartera que dèiem abans hi havia a més uns fulls en blanc, el discurs imprès que s’estava fent en aquells moments, un bolígraf de promoció i un ratolí d’ordinador (mousse), també de propaganda del partit, que curiosament disposava d’una connexió d’aquelles rodones en lloc de la connexió rectangular USB que s’utilitza avui en dia. Resulta estrany que oferissin aquesta connexió que ja no és operativa per la majoria dels ordinadors actuals. Però cap problema, s’agraeix igualment el detall; tinc un parent que encara utilitza un ordinador antic i segur que l’aprofitarà.
Vaig marxar de Sitges al cap d’una hora de la meva arribada a l’hotel. Sense la possibilitat d’anar a altres actes del congrés in situ (una decisió dels organitzadors lògica i respectable) jo ja havia acabat la feina.
Deixant de banda aquests petits detalls millorables de cara al futur, haig de dir que l’experiència va ser força positiva. Vull pensar que aquestes notes meves els seran d’utilitat de cara a propers congressos.
Vaig arribar a la conclusió que l’únic blog que com a tal va demanar per anar al congrés va ser El radar de Sarrià. Tot un honor!
3 comentaris:
Miquel,
et felicito, has fet una gran feina de corresponsal del congrés. És molt entendor veure com un ciutadà explica un congrés de partit, sempre tenim la informació dels periodistes però aquesta visió és més neta i clara.
Espero que els d'Unió ho valorin com cal també.
una abraçada
No vau haver de resar un parell d'Avemaries abans de la lectura de l'informe de gestió? :o
Trina,
Jo també ho espero però potser no coincidirem amb el que tu, ells i jo entenem per a "com cal". No sé si m'explico.
David,
Aquesta vegada sento no poder satisfer la teva curiositat però quan vaig arribar la lectura ja estava començada.
Publica un comentari a l'entrada