.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
8 comentaris:
El següents voldràs dir....salut amic
Hola Trina,
No, no, insisteixo, "següent" o últim, en singular. Ni que només sigui per un dia vull ser optimista (encara que, la veritat, ni jo mateix m’ho crec).
Els fraus que tenen l'orígen en l'ambició es repetiran tota la vida. Quan refredi de la memòria col.lectiva en tornarà a sortir un de nou i més sonat. A nivell particular hem de prendre nota que quan algú promet el que sembla impossible, és que probablement és això... impossible! I mira que el xiringuito Madoff estava ben muntat eh!
Rosalita,
D'acord. Em diries agosarat si jo et digués que el sistema de pensions del nostre país (no conec els altres) no és altra cosa que un sistema piramidal amb la "garantia", és un dir, de l'estat? La base del "negoci" vols dir que no s'assembla molt al cas Madoff? No vull ser un provocador, crec que les preguntes són oportunes.
Miquel, molt bona observació. A més has tret un tema que dóna molt de si... em recorda les classes de la Miren Etxezarreta a la facultat quan deia que el suposat dèficit de la Seg.Social espanyola era un "enganyabobos" per provocar aquesta nebulosa financera que es deriva de les ingents inversions en fons de pensions... també podríem entrar en el tema que l'Administració ens estafa en certa manera obligant-nos a cotitzar i alhora "fent-nos creure" que no n'hi ha prou i també hem d'invertir en el sector privat....
En fi, un tema que dóna per posts i posts... Bona nit i tapa't
Rosalita,
Podríem concloure que estem rodejats d'estafadors, alguns d'institucionals (la piràmide de les pensions) i d'altres de privats, però tots plegats igualment perillosos.
A un país, EUA, amb al·lèrgia al control públic lo estrany és que no en surtin més Madoff. Estan ben organitzats, són pràctics i tenen una cultura del consum que frena l'èxit a molts mals imitadors. A economies més petits, per exemple, l'espanyola, Gescartera representaria en comparació un gran Madoff.
Andreu,
Als EUS l'al·lèrgia al control públic serà per segons que. Per entrar-hi, per exemple, és un dels llocs on jo hi he trobat un control més exhaustiu, molt més que en paisos de partit únic com ara la Xina, Cuba, etc. Tu que n’acabes de tornar suposo que hi estaràs d'acord.
Publica un comentari a l'entrada