Alguns assumptes que criden l’atenció

Darrerament s’ha posat de moda que els bancs i les caixes es venguin els locals de les seves oficines i combinin la compra-venda amb un contracte de lloguer a llarg termini amb els nous propietaris. Fins ara han anunciat aquest negociet els bancs Santander, BBVA, Sabadell i Popular, així com la Caixa Catalunya. I potser encara em deixo alguna entitat.

Aquestes pràctiques de vendre’s els seus actius immobiliaris en temps de crisi immobiliària fan pensar que més aviat aquestes entitats van curtes d’armilla, oi? Si no fos així, no seria millor haver venut abans o esperar a vendre a que el mercat immobiliari es recuperés una mica? Com a mínim aquestes pràctiques atípiques criden l'atenció ja que, per altra banda, aquestes institucions insisteixen en assegurar la fortalesa dels seus negocis.

En canvi, la companyia escandinava SAS (Scandinavian Airlines) deu anar molt sobrada d’efectiu doncs llegeixo que es volen vendre la seva subsidiària Spanair a uns inversors (per dir-ho d’alguna manera) catalans per un euro, i sense deutes. De fet els diaris diuen que ja s’ha arribat a un acord, i que darrere dels inversors institucionals que hi posen l’euro (diner públic, és a dir, de tots nosaltres) només falta el petit detall de trobar uns inversors privats que cobreixin la majoria necessària del capital de la nova empresa per potenciar-la i continuar operant.

Amb totes aquestes piràmides financeres sorgides darrerament jo cada dia comprenc menys coses i, per tant, m’agrada preguntar tot allò que no entenc. I sobre el cas SAS/Spanair se’m plantegen alguns dubtes.

Si la SAS està disposada a desprendre’s d’Spanair sense cobrar res i a sobre assumint el deute de l’empresa, a què es deu aquesta sobtada generositat? Si el consorci d’inversors institucionals que, com s’ha dit abans, és de diner públic, està disposat a quedar-se de franc aquesta companyia, quin plantejament s’han fet? Potser es pensen que encara hi ha algú que regala duros a quatre pessetes? No ho crec pas. Són conscients els compradors que es tracta d’una companyia amb pèrdues siderals, i que pel seu actual propietari escandinau (que per cert té fama de bon gestor) el fet de regalar-la pot ser ara mateix un bon negoci? I que si és un bon negoci pel venedor difícilment ho serà també pel comprador? Com a mínim crida l’atenció.

També em deixa bastant preocupat l’objectiu final d’aquesta operació que ha fet públic el consorci comprador, i que no és cap altre que omplir de contingut la nova terminal de l’aeroport de Barcelona. Van així ara els negocis? Primer es construeix l’aeroport i després, veient que no l'omple el mercat, es busca la manera d’omplir-lo artificialment? Això, abans, si no em confonc, anava més aviat al revés.

Sense massa relació amb aquests temes però si amb les pràctiques atípiques que dèiem al principi, és realment un bon consell que, en temps de crisi, des del govern es donin incentius i es faci una crida general al consum en comptes de recomanar l’estalvi? Doncs jo crec honestament que no, penso que amb aquesta recomanació el govern no és gens honest amb els seus administrats. Si totes les previsions apunten a un important augment de l’atur a curt i mig termini, és honest recomanar des del govern incrementar el consum als que encara conserven el lloc de treball? (Evidentment els que ja es troben a l’atur ni s’ho plantegen això d’augmentar el consum). No seria més honest recomanar des de l’administració que els ciutadans estalviessin per si les coses empitjoren i es queden sense feina? No ho veig clar i, com a mínim, crida l’atenció.

Sóc conscient que avui deixo moltes preguntes sense contestar i potser algú m’ajudarà a esvair els meus dubtes. L’opció de deixar comentaris és oberta, com sempre, a la vostra disposició.