A can PSOE del carrer de Nicaragua de Barcelona es va escenificar la decisió sobre el sentit del vot dels parlamentaris socialistes catalans als pressupostos generals de l’estat espanyol. I dic que es va escenificar perquè la decisió es va prendre ja fa tres dècades, quan el PSOE espanyol va comprar el PSC català. Des d’aquella opa els socialistes catalans sempre han votat seguint obedientment les directrius del PSOE estatal. He dit sempre. Repeteixo: sempre. Com ha de ser, faltaria més. Qui mana, mana.
Amb l’altre gran partit nacionalista espanyol, el PP, passa exactament el mateix. Manen des del carrer Gènova de Madrid i al carrer Urgell de Barcelona obeeixen sense piular, o potser, de vegades, s’atreveixen a protestar amb la boca petita, sense fer massa soroll. És el que tenen els partits d’àmbit estatal. A provincias sempre toca creure el que diuen a Madrid.
La presidenta del PP de Catalunya, la senyora Sánchez Camacho, formalment escollida aquí en el darrer congrés d’aquesta franquícia política però, com tothom sap, imposada des de la casa central, a continuació de l’escenificació que dèiem abans va acusar al PSOE de Catalunya de sucursalista. De no tenir autonomia de funcionament, de dependre per tot de Madrid. I el que té més mèrit, ho va dir fent un posat d’absoluta seriositat i sense posar-se vermella. Que maco!
Amb l’altre gran partit nacionalista espanyol, el PP, passa exactament el mateix. Manen des del carrer Gènova de Madrid i al carrer Urgell de Barcelona obeeixen sense piular, o potser, de vegades, s’atreveixen a protestar amb la boca petita, sense fer massa soroll. És el que tenen els partits d’àmbit estatal. A provincias sempre toca creure el que diuen a Madrid.
La presidenta del PP de Catalunya, la senyora Sánchez Camacho, formalment escollida aquí en el darrer congrés d’aquesta franquícia política però, com tothom sap, imposada des de la casa central, a continuació de l’escenificació que dèiem abans va acusar al PSOE de Catalunya de sucursalista. De no tenir autonomia de funcionament, de dependre per tot de Madrid. I el que té més mèrit, ho va dir fent un posat d’absoluta seriositat i sense posar-se vermella. Que maco!
5 comentaris:
molt encertat trobo que et refereixis a l'estructura 'fundacional' del que és avui dia el PSC-PSOE per interpretar el que passa actualment quan governen totes les institucions. De fet, el PSC-PSOE no és diu així per casualitat, sinó fruit de la fusió-absorció dels dos PSC per la federació catalana del PSOE. L'altra dia -crec que era Leire Pajín- deia que al Psoe molta gent no sabia que el Psc era en realitat -formalment ho és- un partit diferent...lògic.
I el gran Zapatero, quan ahir li van preguntar sobre les aparents (que no reals) tensions entre el PSC i el PSOE, va contestar fent-se el sorprès: "Pero si el PSC soy yo!".
Miquel, vas llegir què bo l'article de Quim Monzó de dimecres sobre el PSC-PSOE??? Si no el vau llegir us el recomano!
Guillem:
Comparteixo la teva opinió sobre l’article d’en Monzó i quan el vaig llegir em vaig quedar impressionat. A vegades és difícil explicar coses complicades però explicar coses evidents amb una tal claredat està només a l’abast d’uns pocs.
Guillem i Aleph,
Coincideixo amb vosaltres, en Monzó cada dia hi toca més.
Publica un comentari a l'entrada