Per evitar malentesos començaré recordant, tal com ja he explicat anteriorment, que sóc bastant contrari a allò que s’ha batejat com la sociovergència. Per altra banda, l’eurodiputat Ignasi Guardans tampoc és massa sant de la meva devoció, tot i que sempre que passo pels controls de seguretat aeroportuaris penso que des del Parlament Europeu Guardans va fer una bona tasca en benefici dels viatgers, tot i que encara queda molt per fer.
Però dit això, em pregunto si és incompatible militar a Convergència i treballar com a alt càrrec per a una administració pública que està sota el control d’un altre partit polític, en aquest cas el PSOE. Aquesta és la pregunta que ens hem de fer. No crec pas que ho sigui però si ho fos, és evident que Guardans hauria d’optar entre una cosa o l’altre, entre la militància convergent o l’alt càrrec a l’administració socialista. Però si no hi ha incompatibilitat, a què venen tants escarafalls? Volem unes administracions públiques exclusivament dirigides per alts càrrecs militants tots ells del mateix partit, precisament del partit on milita la persona que hi ha al capdavant del departament i, per tant, del mateix partit de qui l’ha nomenat? És aquesta submissió política piramidal allò que pretenen els crítics amb la decisió de Guardans? Vull creure que no. Pensem-hi.
Una altra cosa és que Guardans es proposa anar a treballar a un ministeri que ja no hauria d’existir, però això ja són figues d’un altre paner.
Però dit això, em pregunto si és incompatible militar a Convergència i treballar com a alt càrrec per a una administració pública que està sota el control d’un altre partit polític, en aquest cas el PSOE. Aquesta és la pregunta que ens hem de fer. No crec pas que ho sigui però si ho fos, és evident que Guardans hauria d’optar entre una cosa o l’altre, entre la militància convergent o l’alt càrrec a l’administració socialista. Però si no hi ha incompatibilitat, a què venen tants escarafalls? Volem unes administracions públiques exclusivament dirigides per alts càrrecs militants tots ells del mateix partit, precisament del partit on milita la persona que hi ha al capdavant del departament i, per tant, del mateix partit de qui l’ha nomenat? És aquesta submissió política piramidal allò que pretenen els crítics amb la decisió de Guardans? Vull creure que no. Pensem-hi.
Una altra cosa és que Guardans es proposa anar a treballar a un ministeri que ja no hauria d’existir, però això ja són figues d’un altre paner.
11 comentaris:
El que sembla èticament incompatible és militar a un partit nacionalista català i lloar la figura d'una ministra (Cultura) signant del manifest "por una lengua comun". No és coherent militar a un partit que demana la desaparició del ministeri de Cultura i molestarse de rebre crítiques per anar a treballar en aquest. Guardans fa un temps que ha perdut els papers.
Saltenc,
Jo no vaig entrar expressament en la posició ètica de Guardans sobre aquests temes ni en la seva trajectòria des que el van "acomiadar" d'Europa, però ja que tu ho menciones crec que et sobra raó.
Guardans ha estat un bon diputat, però aquesta decisió és incoherent del tot, quins paràmatres ideològics defendrà en un alt càrrec del ministeri de cultura estatal, quan les competències teòricament han estat delegades?
És obvi que els polítics encara es mouen per interessos personals, i van acumulant càrrecs que paguem tots, no hi ha cap mena d'èstica. A mi em deceben contínuament.
Eureka,
A mi també. Però ells són tan humans com qualsevol altre ciutadà i evidentment actuen amb la mirada posada –només o també, aquí no es pot generalitzar- en els seus interessos personals.
Doncs jo sí que crec que ha d'existir un ministeri de Cultura o alguna cosa semblant, que sàpiga aprofitar les sinergies entre les indústries culturals, les clàssiques i les incipients. Per què no hauria de no existir? Això sí, no m'agrada tal com l'han plantejat amb la remodelació del govern, i amb la designació d'aquesta ministra i les línies que els mitjans expliquen que seguirà. No sé si queda temps per donar-li 100 dies de gràcia.
Altres ministeris, en canvi, sí que no els hi veig utilitat. Aquest matí escoltava la ràdio, i no sé si era la Ser o alguna local, i feien un debat sobre les millors i pitjors idees de la dècada. Una oient ha destacat com la pitjor la idea d'un ministeri d'Igualtat. Potser no és la pitjor idea, però, per a mi, almenys és una idea de no gaire utilitat i que no fructifica.
Esther, no es demana la inexistència d'aquest ministeri, tot el contrari, el que succeeix és que aquest ja està traspassat a les comunitats autònomes, per tant no existeix crec cap raó per mantenir aquesta dualitat.
Esther,
Veig que l'amic saltenc ja s'ha anticipat a respondre't, i comparteixo la seva argumentació. En els temes traspassats s'ha d'eliminar l'estructura administrativa central que hi havia abans, contràriament estaríem duplicant la “burrocràcia” sense motiu, i això costa molts diners.
Per altra banda, comparteixo la qualificació de l’oient de la Ser sobre el ministeri d’igualtat.
Saltenc, Miquel, sens dubte el tenir dues institucions calcades és malgastar diners i comparteixo el que vosaltres dieu. No ho havia contemplat des d'aquest punt de vista. Tot i així, penso que és molt important vetllar per la cultura. Salutacions!!!
El que em sembla curiós és que, una vegada rebutjat per a tornar a ser eurodiputat en caure de la llista electoral, ràpidament s'ha buscat un bon ofici que li seguirà donant de menjar amb molta amplitud.
Si per una banda és lògic i respectable que un treballador o professional canviï d'empresa quan s'esvaeixen les seves possibilitats en l'organització on estava, en el cas dels polítics crec que és molt diferent. El coneixement de la cinematografia per part de Guardans, encara que podria ser exhaustiva, no sembla ser el seu ofici. El lloc ve donat per influència i, a més, depèn jeràrquicament del partit opositor a la ideologia nacionalista de CiU.
Militar a CDC i treballar per al PSOE (o qualsevol altra combinació ideològica) hauria de ser normal si el treballador en qüestió ocupés una plaça tècnica. Quan estem parlant de càrrecs polítics, el tema es complica, ja que probablement has de prendre decisions contràries als teus interessos. En aquesta dimensió en Guardans ha dilapidat el seu prestigi.
Artur,
Ningú nega que Guardans tindrà el càrrec gràcies a la bona relació personal amb qui serà la seva ministra, com quasi sempre passa en aquest país amb aquests nomenaments que surten de la “pedrea” dels nous governs.
David,
Fa tan lleig això com, per exemple, els nomenaments “polítics” de Sarkozy quan es nodreix de polítics de la seva directa competència ideològica. Segurament si em passés a mi el primer que faria seria donar-me de baixa –ni que fos de manera temporal- del partit, precisament per evitar aquesta mena de conflictes que apuntes.
Publica un comentari a l'entrada