...el pensament encara és lliure i veient la decisió d’ahir del jutge Solaz de deixar en llibertat al lladre Millet, un pot arribar a pensar que en la nòmina dels "no ens farem mal" de Don Fèlix potser hi ha més gent de la que en principi podíem suposar.
8 comentaris:
no ho dubtis, els gremis sempre fan pinya! :)
ànima de càntir! ;P
A aquestes alçades del partit, els que pretenen que Millet actuava només en companyia de Montull són d'una candidesa commovedora. Al pobre ciutadà li miren amb lupa qualsevol moviment de diners i en el cas de Millet tots els mecanismes de supervisió van fracassar, quina casualitat. Millet ja havia estat implicat en negocis fraudulents però continuava ostentant càrrecs d'alta responsabilitat. Després hi ha el tema del PI i la Trias Fargas... Si volen deixar en llibertat a Millet que ho facin però, si us plau, que no ens prenguin per burros!
Estic tan indignat com el 99% dels barcelonins i catalans. Tan de bò tinguessis, com a societat, l'energia d'aquells revolucionaris que, sobrepassats els límits de la decència, van anar a tallar caps per canviar la seva societat.
Estem adormits, casumjudes! :-(
Tot i compartir la indignació de la majoria (afegint-hi que ahir vaig assistir a una detinguda per furt, que com que té antecedents pel mateix tema és probable que ingressi en presó: 25 anys, tres fills, sense feina ni estudis marit també a la presó, havia furtat unes peces de roba que sumen més de 400€. Carn de canó total)he de dir que la resolució del jutge Solaz no és incorrecta jurídicament.
Potser peca d'excès de prudència, però no és errónia. Les acusacions van jugar a tot o res (presó incondicional) i la defensa també, és clar (llibertat sense fiança), així que el jutge va optar per no imposar mesures cautelars. Que de fet és el que s'ha de fer, no imposar mesures cautelars (i per tant, prèvies a una condemna) si no son estrictament necessàries.
Sobre la seva lentitud com a instructor, no és l'únic que es lent, i encara menys instruint un delicte económic, que als jutges els hi fa molta mandra perquè no solen tenir formació en matèria económica.
També se li ha criticat que no admetés preguntes sobre fets que han sortit amb posterioritat a la querella. En tot cas caldria ampliar la querella, i citar-los de nou.
A costa de que em caiguin pedres a mi, voldria recordar que les garanties processals ens protegeixen a tots (una de cal).
I també volia dir que un jutge no té més remei que aplicar la llei, i aquesta llei fa que els desgraciats vagin sempre a presó, i els Millets del món, doncs no. (una de arena)
Per tant, el problema és la llei.
Greips,
Alguns en diuen corporativisme.
Clidice,
No sempre, no sempre!
Clara,
Els responsables de posar el diner de tots en mans d’un lladre potser són tan o més responsables que el propi lladre. Aquesta és la teoria que vinc defensant des del primer dia.
Ferran,
Molt em temo que aquelles pràctiques avui ja no es porten, han passat de moda.
Minimontse,
Si tu ho dius deu ser així però llavors tal vegada tocaria revisar les lleis que permeten aquestes coses tan estranyes. Jo ja entenc que el jutge és un “mandao” que es veu limitat per la lletra de la llei, però sembla ser que en la interpretació de la llei no hi ha unanimitat per part d’alguns dels seus col·legues que en discrepen obertament.
Miquel, és que el Dret no és una ciència exacta. I és que em temo que hi ha qüestions personals en les crítiques obertes d'altres professionals de la justícia. I també em temo que ara toca crucificar a la plaça pública al jutge, perquè ens n'oblidem de l'ex senyor Millet i els seus llatrocinis, dels que van mirar cap a una altra banda, dels que van sucar, i fins i tot dels convidats al casament de les seves filles. A mi m'agradaria molt veure'n la llista...
I la justícia penal és encara més desastre que la justícia a seques, però una explicació ben feta ocuparia massa espai...
Minimontse,
Potser per tal que es visualitzi que no tots els jutges actuen de la mateixa manera, avui en Garzón ha decidit tirar pel dret i ordenar la detenció d'Alavedra i Prenafeta. Veurem en què queda tot això d’avui però tenim repetits exemples d’actuacions molt espectaculars d’aquest jutge que després han quedat en res. El què és evident és que, de moment, taparà una mica el cas Millet. I és que els diaris tenen un número limitat de pàgines.
Publica un comentari a l'entrada