En temps de crisi, gastar o estalviar?

Segons el nostre govern en temps de crisi com ara s’ha de potenciar el consum de la gent. Segons l’autor d’aquest blog el que s’ha de fer en època de crisi és exactament el contrari, és a dir, moderar el consum i fins i tot plantejar-se la possibilitat d’estalviar. És pur sentit comú. Evidentment no parlo en termes de país, no parlo de macroeconomia, sinó que ho plantejo des d’un àmbit estrictament personal i familiar. Sense oblidar, evidentment, que la possibilitat d’estalviar depèn de si t’ho pots permetre. Però si ho pots fer, fes-ho sense dubtar-ho. No sabem amb què ens podem trobar demà o què passarà l’any vinent. Però sí sabem que tots els indicadors seriosos i el sentit comú ens avisen d’un aprofundiment d’aquesta crisi, que portarà molta més gent a l’atur, digui el què digui el nostre govern amb aquell irresponsable fals optimisme que ens intenta encolomar. El meu consell passa doncs per prescindir de les apel·lacions governamentals al consum com si no passés res o com si el pitjor ja hagués passat. No gastis més del compte i, sobretot, no llencis els diners en despeses innecessàries i prescindibles, encara que t’ho demani el govern. En primer lloc perquè fa lleig, dones mal exemple. I en segon lloc perquè gastar per gastar, consumir per consumir, és a dir, llençar els diners no porta enlloc, no t’aportarà res de positiu. Si tens un excedent d’euros i no vols estalviar podries canviar aquella tendència general al consumisme que tots tenim per algun gest de solidaritat cap a persones o col·lectius que en aquests moments ho passen malament i ho necessiten més que tu.

L’únic col·lectiu que en temps de crisi es pot permetre el luxe de no reduir despeses és el dels funcionaris públics, uns treballadors privilegiats que gaudeixen d’un contracte laboral i un sou assegurats de per vida, amb o sense crisi. Per a ells no hi ha crisi que valgui ni corren cap risc d’haver d’afrontar un sobtat ero, tot i que alguns pensem que no hauria de ser així i que les conseqüències de la profunda crisi, que no ha fet més que començar, s’haurien de repartir solidàriament entre tots els treballadors. Però mentrestant, els funcionaris que facin cas al govern que els paga el sou i que gastin el que faci falta. El que demano és que des del govern es deixi de predicar la recepta irresponsable del consum a un treballador de la Nissan o a un autònom que avui encara té feina, ni que sigui precària, i demà vés a saber. Tampoc penso que sigui demanar massa que des del govern deixin de tractar-nos com si fóssim uns indocumentats que no sabem gestionar els nostres assumptes.