.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 7 de desembre de 2011

Les “ambaixades” de Catalunya

Tot i que n’he visitat alguna, la meva experiència personal sobre el funcionament d’aquestes oficines de la Generalitat a l’estranger és nul·la. Tinc entès que es van obrir amb l’objectiu de promocionar les exportacions catalanes, i vull pensar que disposen de personal especialitzat per tirar endavant aquesta tasca d’ajut a l’empresa. Si és així, no em sembla gens malament que hi siguin. Però també hi ha els que diuen que si los catalanes cerraran sus dichosas embajadas no tendrían que recortar en salarios públicos, escuelas, ambulatorios, hospitales i demás. Segur que heu escoltat coses com aquesta, i fins i tot m’atreviria a dir que alguns de vosaltres també les heu pensat. El discurs de les ambaixades catalanes a l’estranger és tot un clàssic, molt especialment però no només entre el sector més espanyolista de la nostra societat. No comparteixo les crítiques generalitzades, i tampoc penso que aquestes oficines siguin les culpables de les actuals retallades socials.

Que no s’enganyin els crítics, el fet d’anar repetint demagògicament la cançoneta de les ambaixades només posa en evidència la seva manca d’arguments. Catalunya és, amb diferència, la zona que més exporta de l’estat espanyol. Els experts ja fa molts anys que ens diuen que les empreses catalanes només se’n sortiran ampliant mercats, és a dir, exportant i deixant de ser excessivament dependents del mercat interior. Hi ha empreses que això ho tenen molt ben assumit i exporten amb tota naturalitat la majoria de la seva producció. Però n’hi ha d’altres que necessiten una orientació tècnica prèvia, un assessorament sobre els mercats als que pretenen exportar. És precisament aquest assessorament el que poden obtenir del personal tècnic que suposadament es troba en aquestes oficines. I encara que s’han produït episodis absolutament criticables, vull pensar que aquestes ambaixades no han servit només per a la col·locació privilegiada dels parents i amics del polític de torn.

Catalunya sempre ha tingut voluntat exportadora. Abans que hi haguessin les mal anomenades ambaixades Catalunya ja era capdavantera en les exportacions de l’estat espanyol. Exportar vol dir activitat econòmica i creació de llocs de treball, i és precisament això el que es necessita actualment: la creació de llocs de treball. Per tant, si aquestes ambaixades les porten bons professionals i serveixen per promocionar les exportacions catalanes, endavant les atxes. Però aquelles que només s’utilitzin per aparcar-hi el parent o l’amic de torn, millor tancar-les com més aviat millor, i que els carods i companyia es busquin la vida com fa tothom.

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Em toques la fobra, Miquel: vaig treballar en una d'aquestes "ambaixades". He de marxar pitant, feina: al vespre torno...

Ferran ha dit...

*fibra ;)

Sarrianenc ha dit...

Tinc forces dubtes sobre que el foment de les exportacions sigui la seva motivació, però si fos així estaria d’acord amb tu, excepte que haurien d’anar a càrrec de les empreses i no dels que paguem els impostos, i per tant sobren com a dependències de la Generalitat.

kika ha dit...

ja esperava el comentari del Ferran... m'esperaré! :-)

Ferran ha dit...

L'argument de la despesa que representen és relativament una collonada. A Berlín, l'"ambaixada" té un delegat i una secretària; ja em diràs tú el què això representa en números absoluts.

Altra cosa és que s'enganyi (o es pretengui enganyar) els ciutadans: el delegat, segons una informació que vaig trobar a internet, cobra com a poc 80.000 euros. Sabent que la seva feina és literalment escalfar una cadira... molts diners per llençar a les escombraries.

La secretària, per la seva banda, té la mateixa feina que el delegat, cosa que vol dir que més de 100.000 euros es llencen anualment a les escombraries, en aquesta "ambaixada".

A més -típic de la política cutre del nostre país- a la secretària la van esborrar del web on apareix el personal de la delegació. Una forma barroera d'evitar que se sàpiga que, a més del delegat, hi ha una secretària (a menys, esclar, que algú vagi a l'oficina en persona).

http://www20.gencat.cat/portal/site/afersexteriors/menuitem.548116b848978a59fea66dfbb0c0e1a0/?vgnextoid=c1c3af47f2550310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c1c3af47f2550310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

La feina de promoció econòmica la fa ACC1Ó, l'antic Copca, i per això hi ha tres pesones treballant a Berlín, des de fa ben bé 10 anys, si no més. La de promoció cultural la fan l'ICIC i l'Institut Ramon Llull, tot i que ningú sap ben bé què és feina de l'una i què de l'altre.

Això només a Berlín. Quants diners es llencen anualment des de l'administració pública? Adivina adivinanza...

Anònim ha dit...

Fa anys des d'associacions empresarials vaig col·laborar amb l'ICEX i el COPCA. Molts bona fé, dels funcionaris però poca o nula experiència empresarial. Em feia pena, quan visitava un "pabellón" d'España a una fira internacional i les de l'ICEX em deien: "Ha quedado bonito, eh? I, has visto el catàlogo", i me'l ensenyaven acaronant el paper couchè. Treballaven més per la "Memòria" que no pas per l'efectivitat. Els empresaris també n'hi posaven de la seva banda, anant-hi ells a lluïr en lloc d'enviar bons "venedors". Ho vaig abandonar cansat de fer el "paperot".

Ferran ha dit...

Toc, toc...

http://www.ara.cat/politica/Marti_Estruch-delegacions_a_l-exterior-ambaixades-Berlin_0_605339541.html

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
La suma de moltes collonades fa una gran collonada. Deixa’m discrepar, per tant, amb això que dius que "la despesa és una collonada", com si fos quelcom sense importància. Tot té importància, i més encara en moments de dificultats econòmiques com els actuals. Amb la suma dels dos sous que dius i altres despeses derivades es poden pagar els sous de tres metges residents de l’hospital Vall d'Hebron. Però tu que ho has viscut "en directe" dius també que mantenir aquesta gent és com "llençar els diners a les escombraries". Doncs més raó encara per tancar el "xiringuito" sense contemplacions.

Sarrianenc,
Aquests dubtes els tenim tots, i ara el Ferran ens confirma que hi ha motius sobrats per dubtar. Dit això, em semblaria perfecte que els serveis prestats a les empreses es cobressin.

Kika,
Davant d’un Ferran que ho ha experimentat des de dins jo no hi tinc res a afegir.

Ramon,
Anant pel món "per lliure" jo també he tingut experiències a fires internacionals amb personatges de l'ICEX i el COPCA que m’han fet agafar vergonya aliena, així que només et puc donar la raó.

Sarrianenc ha dit...

No em dec haver explicat bé, no estic dient que les ambaixades cobrin pels serveis prestats, el que dic és que les tanquin doncs no tenen cap raó d’existir.
Tu la única justificació que les hi trobaves és la del foment comercial i jo el que dic que aquest argument tampoc em serveix doncs les empreses si creuen que ho necessiten ja s’espavilaran i les obriran on i com els convingui.

Miquel Saumell ha dit...

Sarrianenc,

Et vas explicar molt bé però el que jo et volia dir és que tota vegada que de moment no les tancaran, per tal que no costin diners al contribuent potser seria lògic que cobressin per aquests suposats serveis prestats a les empreses.

Dit això, sobre l’oportunitat de disposar de representacions polítiques de Catalunya a l’estranger, especialment mirant cap al futur estatus polític al que alguns aspirem, és a dir, el d’una Catalunya lligada directament amb a Brussel·les, sense els nostres actuals estimats intermediaris, em semblaria bé que hi haguessin dues representacions amb missió de "lobby": una davant l’ONU (N.York) i l’altre davant l'UE (Brussel·les). I sóc molt conscient que dient això discrepo de la teva posició.