Wert o la incompetència d’un ministre

Foto La Vanguardia

Tot i que Espanya no és pas dels països més rics d’Europa sinó més aviat el contrari, els espanyols no s’estan de res. És ben sabut, per exemple, que Espanya té el rècord europeu i ocupa el segon lloc del podi mundial en trens de gran velocitat (TGV), només superada per la Xina. En número d’aeroports, comptant també tots aquells que ni tenen vols ni se n’hi esperen, l’estat espanyol també es troba al capdamunt del rànquing. Però potser és menys conegut que en número d’universitats –parlo de quantitat, no de qualitat– Espanya també destaca molt, amb un total de 75 universitats. Per cert, cap d’aquestes universitats està entre les cent vuitanta millors del món. Per rumiar-hi a fons. Un terç són universitats privades i dos terços són públiques i cadascuna té, òbviament, el seu corresponent rector, i ha sigut precisament una insòlita decisió dels 75 rectors de les universitats espanyoles la que m’ha portat a escriure aquest article.

Quan fa cinc mesos el president Rajoy escollia per a Ministro de Educación, Cultura y Deporte a un abrandat tertulià d'Intereconomia ja es veia que el personatge ens donaria joc. Però el que no era imaginable és que en tan poc temps Wert ja encapçalaria la llista dels ministres amortitzats, en espera de ser rellevats a causa de la seva manifesta incompetència. Ep, cal aclarir-ho, no estic posant aquest ministre a l’altura –o més ben dit, a la “baixura”– de la ministra Pajín, d’infausta memòria. Però cadascú en el seu estil i mantenint uns perfils molt diferenciats, Deu n’hi do amb els ministres espanyols! En els pocs mesos transcorreguts des que Don José Ignacio va ser nomenat per a aquest càrrec, el ministre ja ens ha mostrat repetidament unes bones dosis d’arrogància i prepotència i un menyspreu gens dissimulat envers els que discrepen de les seves idees polítiques, així com la seva manifesta incapacitat per al diàleg i la negociació polítiques. Wert ha mostrat des del primer dia la seva gran incompetència com a ministre. No objectaré la seva formació acadèmica ni els seus títols universitaris, però sembla evident que el brillant currículum acadèmic del personatge s’ha demostrat del tot insuficient per resoldre les mancances polítiques i humanes a què hem fet referència.

L’últim episodi es va produir dimecres passat, avui fa una setmana, quan els 75 rectors que dèiem abans, gent de procedència, formació, ideologia i edat molt diverses, el van deixar plantat i no es van presentar a una reunió convocada pel ministre per parlar de les properes retallades pressupostàries previstes per a les universitats. Davant del todos a una dels rectors, tal vegada el ministre s’ho hauria de fer mirar. I també s’ho hauria de fer mirar qui el va nomenar per ocupar un càrrec que ja ens ha demostrat que li va gran. Segons ells mateixos van explicar, els 75 rectors no es van presentar al ministeri per tal de posar en evidència la seva protesta unitària per les actituds prepotents del ministre que dèiem abans. Wert pretenia que sense diàleg ni negociació prèvies, els rectors beneïssin sense més les importants esporgades pressupostàries que s’aplicaran a les universitats espanyoles a partir del proper curs acadèmic. Els rectors van considerar que, en aquestes condicions, no havien d’anar a fer-se la photo opportunity amb el ministre. Penso que van fer bé tot i que difícilment faran modificar el programa ja decidit pel ministre. Però hi ha una cosa que es diu dignitat, i sovint alguns dirigents polítics actuen com si no existís.