Aquí hi ha molt cinisme. Molts dels que ara es lamenten que els americans ens espiïn no es queixen gaire pel fet que en els controls de seguretat dels aeroports els prosegurs ens grapegin impunement els nostres cossos i els nostres equipatges. En alguns aeroports fins i tot t’espien el contingut de l’ordinador. Sorprèn que la majoria de viatgers acceptin com a xaiets que els governants prenen aquestes mesures pel nostre bé i, en conseqüència, donin per bones les vexacions a les que són sotmesos. El resultat és que en nom d’una suposada seguretat que, evidentment, ningú ens pot garantir, es fan molts disbarats i es cometen tota mena d’excessos. Es comença per establir uns controls personals excessius i s’acaba espiant la Unió Europea i alguns dels seus membres amb total impunitat.
Discrepo del discurs pueril de la por que les autoritats ens fan arribar. L’excusa de la seguretat no pot mai justificar la pèrdua de la nostra llibertat ni de la nostra dignitat. No tot val. Ara s’ha fet públic el cas d’Edward Snowden (a la foto), i abans havia esclatat el cas Julian Assange. Però sense posar la mà al foc per aquests personatges, que també presenten aspectes una mica foscos, com a mínim se’ls ha d’agrair que facin públics els excessos antidemocràtics d’alguns governs en contra d’altres governs, i en contra dels ciutadans en general. En una democràcia no tot val.
Encara no sé si Obama és de dretes o d’esquerres però el que sí que sé del cert és que en una societat democràtica, i la nord-americana sens dubte ho és, el manteniment de la vergonyosa presó de Guantànamo no es justifica des de cap punt de vista. I l’espionatge generalitzat que ara està sortint a la llum, tampoc. Guantànamo, l’espionatge massiu, els controls personals excessius, tot forma part del mateix paquet antidemocràtic, sempre en nom d’una suposada seguretat. Aquests dies els dolents són els Estats Units, però Rússia, Xina i altres potències no es queden pas enrere. Dictadures i democràcies, dretes i esquerres, aquí tothom fa el que pot. Estem en males mans.
Discrepo del discurs pueril de la por que les autoritats ens fan arribar. L’excusa de la seguretat no pot mai justificar la pèrdua de la nostra llibertat ni de la nostra dignitat. No tot val. Ara s’ha fet públic el cas d’Edward Snowden (a la foto), i abans havia esclatat el cas Julian Assange. Però sense posar la mà al foc per aquests personatges, que també presenten aspectes una mica foscos, com a mínim se’ls ha d’agrair que facin públics els excessos antidemocràtics d’alguns governs en contra d’altres governs, i en contra dels ciutadans en general. En una democràcia no tot val.
Encara no sé si Obama és de dretes o d’esquerres però el que sí que sé del cert és que en una societat democràtica, i la nord-americana sens dubte ho és, el manteniment de la vergonyosa presó de Guantànamo no es justifica des de cap punt de vista. I l’espionatge generalitzat que ara està sortint a la llum, tampoc. Guantànamo, l’espionatge massiu, els controls personals excessius, tot forma part del mateix paquet antidemocràtic, sempre en nom d’una suposada seguretat. Aquests dies els dolents són els Estats Units, però Rússia, Xina i altres potències no es queden pas enrere. Dictadures i democràcies, dretes i esquerres, aquí tothom fa el que pot. Estem en males mans.
4 comentaris:
potser el que ens resulta més escandalós és constatar allò que tots sabem, que Obama, el president negre que més s'assembla a un blanc, no té cap poder, com ja no tenen poder la majoria dels representants triats pel poble. Desfer el nus gordià del poder a les altures és molt complex i ja procura la xarxa que se'n perdi la pista. I com se sol dir, de la missa, la meitat.
Clidice,
Estant bastant d'acord amb el teu comentari voldria fer-te una petita observació. De la manera que ho dius semblaria que vols donar a entendre que els blancs són els dolents i els negres els bons, amb l'excepció d'Obama, és clar. Doncs bé, a mi em costa generalitzar, jo crec que, com diuen a ses illes, "per tot hi ha de tot" ;-)
No he conegut racista més ferotge que una negra antillana que vivia a París i que considerava els no parisins, fossin d'on fossin -sobretot si no eren francesos- com una espècie de xusma destinada a la desparició. El racisme va amb la bèstia humana, malgrat tot, no oblidem mai quin és el paradigma dominant en aquest manicomi rodó. I, al final, sempre acabem igual, en la política, en els jocs, en la vida: home blanc, tirant cap a nòrdic, alt, fort, ben vestit i heterosexual. Tot allò que s'allunya només arriba a Obama, o a un barrufet talment un home transvestit tipus Merkel. Mode "poca fe en els canvis" ON.
Clidice,
Queda clar.
Publica un comentari a l'entrada